En el n. 309 de la
Revista de Girona, de juliol-agost 2018 hi trobaràs un reportatge sobre el Dr.
Codina, l’autor del qual és el Dr. Joan Vallès.
dijous, 26 de juliol del 2018
dimarts, 24 de juliol del 2018
dijous, 19 de juliol del 2018
Exemplars plàstics
Una
de les preocupacions de Codina i Font i Quer era la conservació de bolets per a
les exposicions.
En
la correspondència[1]
que van mantenir tots dos surt la possibilitat de reproduir plàsticament alguns
bolets. Codina escriu el 9 d’agost de 1916: “Podria un valer-se de la pintura
amb quadres a l’aquarel·la, a l’oli, etc., o bé fer exemplars plàstics, però
això requereix bons artistes”. El 5 d’octubre del mateix any insisteix: “En
quant als exemplars plàstics amb guix alguns no es podran copiar i altres
potser haurien d’ésser de cartró, roba, cuiro i altres materials. Jo ja
procuraré enviar exemplars ben típics amb tots els caràcters possibles, però
n’hi hauria alguns que haurem de caçar-los als voltants de Barcelona, per
poder-los copiar, a causa de sa fragilitat.” Aquesta possibilitat no està
exempta de dificultats; així ho expressa el 24 d’octubre del 1916: “Lo del
emmotllat m’ho miro molt dificultós, especialment per reproduir les làmines o
costelles i a demés els colors amb el llustre i brillo corresponent a cada
espècie”.
És
interessant veure com se les enginyaven per assolir l’objectiu de la coneixença
i divulgació popular dels bolets. Amb una fotocopiadora 3D haurien fet
meravelles.
diumenge, 8 de juliol del 2018
Conservació dels bolets
A
partir del 1916 trobem a la correspondència[1] entre Codina i Font i Quer
intercanvi d’opinions sobre quina és la millor manera de conservar els bolets
per tal d’exposar-los i donar-los a conèixer al poble. P. Font i Quer i J.
Codina i Vinyes van ser capaços de
conjuminar el rigor de la micologia acadèmica que practicaven amb l’afany de divulgació.
Cartes de Codina a Font i Quer a l'agost de 1916
“Jo
crec que hauria de fer-se en pots de vidre la col·lecció de bolets, encara que
amb més motiu, si es té en compte que ha d’ésser també al mateix temps que col·lecció
de consulta, col·lecció popular, i per tant amb exemplars lo més vistosos i ben
conservats possible[2].
Si li sembla bé podria remetre els bolets així que els anés collint, indicant
per a cada un d’ells a més de totes les dades referents a habitació, estació i
època, el líquid més apropiat per a conserva’l, i així mateix si és mengívol o
és dolent, i totes aquelles altres indicacions que cregués útils per a figurar
en l’etiqueta. Per altra banda, ara no podem pensar en el procediment de la
reproducció plàstica de les formes micològiques i tampoc en aquerel·les”.
 |
| Psathyrella codinae. Foto: Associació Micològica Joaquim Codina (Girona) |
“Veig
un tant difícil i costós una col·lecció de bolets. Vostè ja sap que els bolets
per la seva estructura cel·lular són de mal conservar; conservar-los secs, no
ho recomano perquè si bé podria formar-se amb ells un herbari, un no es pot fer
càrrec de llur forma, color, llustre, etc., caràcters indispensables per
classificar-los, així és que no veig altra solució que conservar-los en pots de
vidre amb líquids adequats, i encara és difícil conservar el seu color i brillo
propis per la qual cosa es recomanen algunes fórmules que vaig transcriure a l’obra
de Bigeard et Guillemin[3].
Setembre d’aquell any. Codina escriu a Font i Quer: “El Sr. Darder[4] que ha estat aquí fa pocs
dies va dir-me que ell tenia una seixantena de bolets plàstics molt ben fets i
que a Banyoles hi tenia preparats molts flascons per a col·leccions, utilitzant
aigua esterilitzada que creu es el millor procediment sobretot si poden tapar-se
hermèticament”.
[2] Aquí, una vegada
més, Codina, com a metge, mostra la seva gran preocupació didàctica, divulgativa
i preventiva del coneixement dels bolets.
[3] Bulletin trimestriel de la Société mycologique de France.
[4] Francesc d’Assís
Darder i Llimona, veterinari i taxidermista, Barcelona 1851-1918. Promotor del
Museu Darder de Banyoles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)