divendres, 22 de desembre del 2017













Els Amics de l'Entorn  de la Cellera de Ter  acaben d'editar el calendari del 2018 dedicat al Dr. Codina. 
www.lacelleradeter.cat/guia-del-poble/amics-de-lentorn.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Certificat de baptisme
9 de maig de 1886



Certificat de baptisme
10 de maig de 1891

dimarts, 19 de desembre del 2017

Certificació de baptisme de 1891
Coincidint amb el final de la carrera universitària de medicina, a la Universitat de Barcelona, es troba un segon certificat de baptisme de Joaquim Codina.
Està signat per Martirià Tarafa i Palmada, prevere coadjutor de la parròquia de la Mare de Déu de Sales de la Cellera. El contingut del certificat coincideix pràcticament amb l’anterior, el de l’any 1886. El sacerdot dóna fe que aquest certificat concorda amb l’original, el dia 10 de maig de 1891.

divendres, 15 de desembre del 2017

Tràmit per entrar a la Universitat de Barcelona

A l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona s’hi troben dues certificacions que en aquells anys es deurien exigir als universitaris. La primera ve signada pel Rector de la parròquia de la vila de la Cellera, Don Ramon Sitjár en la que transcriu del llibre de baptismes custodiat a la parròquia el següent:
En el día veinte y uno Noviembre del mil ochocientos sesentisiete, en la Pila Bautismal de la Yglesia parroquial de Santa María de Sales de la Sellera provincia y obispado de Gerona, yo, el suscrito bautizé ‘conditionate’ por haber sido bautizado ya, y no haber certidumbre del bautizo, á Joaquín, José, Luís, nacido del día anterior, hijo legítimo y natural de los consortes Don Ramon Codina medico de esta, y natural de San Privat de Bas y Doña Teresa Viñas natural de esta. Abuelos paternos: los consortes Lorenzo Codina natural de dicho San Privat y Teresa Callís natural de San Salvador de Biaña. Abuelos maternos: los consortes José Viñas natural de esta y Rita Surroca natural de Baget. Fueron padrinos: José Moner natural y panadero de esta y Dolores Viñas, tía materna, viuda de Pedro Puig. Presbítero Cura párroco y para que conste, doy la presente, conforme en todo al original à que me refiero, firmado y signado con el escudo de esta parroquia, en la Sellera a nueve de Mayo de mil ochocientos ochenta y seis. Segueix la signatura del rector Ramon Sitjar amb el segell de la parròquia.
Tot seguit i en el mateix document, el dia 10 de maig, el Notari de Sta. Coloma de Farnés José Escarrá y Vergés, col·legiat a Barcelona, certifica l’autenticitat de la signatura i del segell de la precedent “fe de pila”. Hi ha el segell de la Notaria, on s’indica l’import de 2 pessetes destinades al Mont de Pietat del col·legi notarial del territori de Barcelona.
I encara, l’11 de maig, en el mateix document, els notaris de Blanes, Antonio Llampallas Alsina[1] i el de Sta. Coloma de Farners, Joaquim Barril, col·legiats a Barcelona, legalitzen el segell i signatura precedents del notari Escarrà. Segueixen les dues artístiques signatures notarials. Aquesta vegada el segell del col·legi notarial indica que s’han de pagar 3 ptes destinades al Mont de Pietat.
Ens imaginem en Quimet Codina, de 19 anys, segurament amb el seu pare, el dia 9 de maig anant a la parròquia de la Cellera, l'endemà cap a Sta. Coloma i el dia 11 a Blanes; aquests dos viatges amb la tartana de Can Vinyes. Ens l'imaginem tot il·lusionat preparant-se per anar a Barcelona a matricular-se a la universitat.




[1] Antoni Llampallas i Alsina (1885-1923) fou un dels 2.601 signants d'arreu del Catalunya del missatge escrit per Àngel Guimerà i adreçat a la reina Regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Des de Madrid fou refusat completament (1888)!

dijous, 14 de desembre del 2017


Institut Botànic de Barcelona


Un tercer matí de treball a l’Institut Botànic de Barcelona. 
Els germans Lluís i Joan Codina i Giol han estat seleccionant documentació sobre el seu avi, el Dr. Quimet, de cara als actes de l’aniversari. El personal de l’Institut ha lliurat les carpetes de les abundants cartes de Joaquim Codina adreçades sobretot al doctors Pius Font i Quer i Joan Cadevall i Diars perquè en poguessin tenir un primer contacte. L’Institut s’ha ofert a escanejar gratuïtament tota la documentació seleccionada. Queda pendent una quarta visita per triar els plecs de l’herbari. Tant la correspondència com l’herbari serà una impressionant documentació que estarà a disposició de tothom i serà fàcil de consultar.

dimarts, 12 de desembre del 2017

Col·legi de metges de Barcelona

L'Oriol Codina i Guinó envia aquesta notificació: 
El col·legi de metges de Barcelona en un apartat de la web que es diu Galeria de metges Catalans, també acaba de posar una petita biografia del besavi. 
Aquest és el link: 


divendres, 8 de desembre del 2017

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (6)

Església romànica d'Espinelves
Segueix la Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]
“El Sr. Codina fou iniciat a la botànica per l’amateur Sr. Marià Masferrer i Rierola, d’Espinelves, que passà una temporada a la Cellera a casa del seu germà Sr. Joan, amic íntim de Codina. Endinsat en la botànica, cercà en Cadevall[2] el guia sense regateigs. Quan encara no duia molt de temps herboritzant ja havia reunit un notable herbari, i el Col·legi de Metges de la “província” de Girona li publicà uns Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca (Girona, 1908), aportació valuosíssima a la flora catalana i model de flores locals, sobretot donada l’escassesa d’elements de treball de què l’autor disposava. Es consignen 1032 espècies. El caràcter local és tan marcat, que tots els noms vulgars que dóna, aplegats amb molta cura, són propis de la comarca, i manté el mateix criteri respecte a les aplicacions de les plantes. És de notar principalment el que es refereix a les propietats medicinals. Codina estava en condicions immillorables per a imprimir aquest caràcter al seu treball. Coneixia el país a meravella i els habitants se li explicaven amb tota franquesa. Això fa que es pugui acudir a aquesta flora àdhuc per a treure’n dades d’interès floklòric. Així s’explica com les dones tenen el costum de penjar un collaret de grans de llobins al coll dels infants en la creença que combat els cucs intestinals. També constata el que en podríem dir els mals usos de les plantes: del jull, per a enjullar les cavalleries, de l’all, de les virumbelles.”



[1] Miquel de Garganta i Fàbrega. Olot 1903 – 1988. Farmacèutic i botanic.
[2] Joan Cadevall i Diars. Castellgalí 1846 – Terrassa 1921. Botànic i geògraf.