INICI DE L'ANY DEL DR. CODINA

La Cellera de Ter (La Selva)

Avui fa 150 anys, el 20 de novembre de 1867 segons consta a la partida de baptisme de la parròquia, nasqué a can Vinyes de la Cellera de Ter en Joaquim Codina i Vinyes, fill de Ramon Codina i Callís i de Teresa Vinyes i Surroca. 

Amb motiu d'aquesta efemèride, el seu nét el P. Daniel (Àngel) Codina i Giol, monjo de Montserrat, ha escrit:

El meu Sr. Quimet de can Vinyes

Nascut a La Cellera el dia 20 de novembre de 1867, ara fa just 150 anys, i mort el 26 de desembre de 1934, a l’edat de 67 anys, sempre he pensat que m’hauria agradat molt conèixer-lo personalment. La seva trajectòria personal i professional sempre m’han captivat per la humanitat i per la capacitat de saviesa científica que va palesar. He pogut resseguir-ne la trajectòria vital a través de la seva correspondència i de les qualificacions acadèmiques; però també pel que n’he sentit dir a través de persones que el van tractar personalment, ja siguin de la família, ja siguin amics o gent del poble, i també pel que n’han escrit professionals de la medicina o de la botànica, els dos camps principals en els que va actuar. Mai n’he sentit dir res de mal. Sempre han expressat la seva admiració i la seva estima per l’home bo, creient, donat al seu ofici de metge rural i al seu estudi científic per la botànica i la micologia. La seva senzillesa personal, el seu despreniment respecte dels diners, el seu sentit de responsabilitat en els càrrecs públics que va exercir, el seu capteniment enmig dels professors botànics reconeguts d’ací i de l’estranger. És verament interessant com tant el  Pr. Cadevall que el va anar formant en la botànica i el va estimular a estudiar els bolets, com el mateix Pius Font i Quer, apreciaven els seus coneixements botànics i micològics, forjats a base d’estudi pacient i d’observació directa de les plantes. Aquesta valoració es veu reflectida en la correspondència que s’ha conservat a l’arxiu personal de l’avi.

De la vida personal, humana, en tenim menys referències, tot i les moltes anècdotes que s’expliquen d’ell: el seu tarannà senzill, atent, bo, sacrificat, però també ple d’humor i de sana i fina ironia, potser no sempre ben compresa. El nostre pare em deia un dia que l’única vegada que el va veure realment empipat, furiós, va ser quan després d’haver demanat l’ajuda d’un especialista de Girona davant d’un cas d’un part difícil d’una dona de Plantadís, el part va anar malament i l’avi, baixant de la casa, es troba que arriba el metge a La Cellera i li diu que ja pot entornar-se’n perquè havia mort la partera. Llavors el metge va voler cobrar els honoraris, i l’avi, furiós el va fer marxar escridassant-lo perquè volia cobrar si no havia fet res. I possiblement ell no havia cobrat cap de les visites que havia fet a la casa de la muntanya!

Recordem amb estimació i agraïment aquest nostre avi, tan ben recordat també per tanta i tanta gent del poble i de la comarca.