dimecres, 28 de febrer del 2018
dimarts, 27 de febrer del 2018
Bolet de soca d’alzina[2].
Vols conèixer aquesta pinta?[3]
Jo et diré la seva tinta
Que en el barret sol portar,
Perquè deuràs observar
Que aquesta sol ser verdosa,
No pas blanca, ans bé grogosa;
Les costelles són ben blanques
(Això van dir-m’ho a Simanques)
Sol lluïr corbatinet
Que el veuràs sempre blanquet
Al igual que el peu o cama.
(No és pas boig el qui això es mama
O de bona fe s’ho creu)
Aquest és judici meu.
Els bolets que facin molla[4],
Ja els pots voler a la colla.
Per atrapar un ciureny,
N’hi ha que perden el seny.
I per trobar mollerics
No cal passar tants fatics.
La gent té els mataparents
Per bolets dels més dolents,
Mes, de tots ells el cigró
És el que et pot fer més por.
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Bo
per a menjar. Viu agrupat en flotes en les soques o rabasses d’aquesta planta.
És de color moreno, barret llis, peu llarg, dur i fibrós.
[3] L’autor
d’aquests versos pretén descriure el bolet més verinós de tots ja per la
qualitat del verí, ja per la freqüència amb què es troba, per això és el que
causa més emmetzinaments. El nom és el de Cugumella, però també és conegut i àdhuc
confós amb el de Pampinella, Farinera, etc. Té el barret llis, de color
verd-groguenc, alguna vegada amb trossos de beina adherits al barret. Les
costelles o fulles són blanques i no arriben a tocar el peu. Aquest és llarg,
blanc i porta anell en el terç superior. La beina és blanca i entera. No fa
olor ni té mal gust. N’hi ha un que porta beina, però no anell, i les costelles
tenen color vinós o rosa clar, i aquest també mata.
[4] Bolets
que fan molla. Són aquells que, en lloc de fullets, porten una sèrie de petits
tubs molt apretats, els quals poden separar-se del barret amb facilitat.
Exemple: els Ciurenys, Mollerics, Moixins, Mataparents, etc. NO n’hi ha cap que
mati, i alguns diuen que tots són bons per a menjar. La veritat és que en
general tots els bolets de molla que, en trossejar-los, es tornen blaus, no són
gaire saborosos, i àdhuc algun pot causar indigestió, però també n’hi ha d’aquests
que són bons. No obstant, la gent té horror als bolets de molla que, en
trossejar-los, es tornen blaus i als quals donen en nom de Mataparents, Cigró,
etc.
dimarts, 20 de febrer del 2018
BOLETS
BONS I BOLETS QUE MATEN [J. C. V.][1]
VERITABLE HISTÒRIA
DE LES VIRTUTS I MALIFETES DELS BOLETS,
posada en una llarga tirallonga d’elegants
versos macarrònics, que poden resultar
indigestos, com els mateixos bolets, si no
es llegeixen amb mesura.
Bolets fan bé = bolets fan mal
uns porten a l’hospital
altres a la sepultura
l’anturu-ru-rura
No crec fer cap mancament
si faig el sermó següent,
perquè, lector, tu sabràs
que en portem al cap del nas
i si el ploure ve a gavell,
se’ns en faran al clatell.
Bolets, vull dir, està clar,
dolents o bons per menjar.
Doncs essent això ma dèria
vaig a entrar en matèria.
Auditori sense nom,
a buscar bolets tothom!
Si en trobem, farem gran festa.
Això és cosa manifesta.
De bolets, bons o dolents,
no en mengis... si acàs no en tens
i si els cucs hi fan estatge,
no els prenguis pas per formatge.
1. Del bolet que porti beina[2]
No te’n fiïs, és mal-eina.
Això prou ho sé ben bé
per boca d’un sabaté,
qui en secret m’ho va dir,
secret que no em puc tenir.
Si algun d’aquests en veus
l’aixafes a cops de peus,
que no és el que emmetzina.
(Continuarà)
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Beina
és un apèndix blanc i membranós que alguns bolets porten en el peu, en la part
que aquest toca a terra. Té la forma d’una beina o calçó que, quan el bolet és jove
i abans de sortir de terra l’embolcalla per complet, rompent-se aquest en
créixer el bolet. Vegi’s el dibuix o esquema. És molt important conèixer aquest
apèndix, no perquè sigui un signe distintiu dels bolets dolents, sinó perquè
tots els que maten, porten aquest apèndix encara que n’hi hagin alguns de bons
d’aquesta classe. Per això faràs bé de no menjar cap bolet que porti beina,
perquè podria ésser un dels pocs que maten.diumenge, 18 de febrer del 2018
Exposicions de bolets
«Codina col·laborà amb Font i Quer, en
dues importants obres, de les quals foren autors principals René Maire, “Fungi
Catalaunici. Contributions à l’étude de la flore mycologique de la Catalogne” i
Roger Heim, “Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique catalane”,
que es publicaren, en francès, el 1933 i el 1934, respectivament, a la Sèrie
Botànica dels Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Cal
dir que a Codina es deu l’organització de les primeres exposicions de bolets de
Catalunya. Sabia que a l’estranger es feien exposicions amb gran èxit i va
intentar reproduir-les per a popularitzar el món dels fongs entre el gran
públic. A la tardor de 1914 organitzà la primera al Grup Escolar de Girona i
deu anys més tard ho feu a La Cellera; en aquestes exposicions ell mateix
explicava als visitants les característiques de més de 50 espècies i la manera
d’evitar accidents greus. Posteriorment participà en les que se celebraren a
Barcelona, Girona i Olot.
La
primera exposició de Barcelona es va celebrar l’octubre de 1931 a la Sala
d’Herbaris del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals,
aprofitant la presència del Prof. René Maire que era a Catalunya convidat per
Codina i Font i Quer. L’èxit de públic fou tan gran que no s’ho esperaven i als
locals de l’exposició gairebé no s’hi cabia. Per això, l’edició posterior, del
29 d’octubre al 4 de novembre de 1932, es va celebrar a l’hivernacle del Parc
de la Ciutadella i es va acordar cobrar una entrada de 0,15 pessetes, fet que
no va impedir que la visitessin 6.567 persones. S’hi van exhibir al voltant de
300 espècies de bolets; això implicà una logística força complexa, ja que calia
renovar gairebé diàriament els exemplars.
Uns dies abans, el 23 i el 24
d’octubre de 1932, amb P. Font i Quer, R. Heim i M. de Garganta, va tenir cura
de l’organització de l’exposició de bolets a Olot. La premsa olotina se’n feu
ressò: “El públic hi acudí amb tal interès que el diumenge a la tarda es feia
difícil visitar-la. El nombre d’espècies exhibides era de 129, cada una anava
acompanyada dels seus noms vulgar i científic i d’indicacions sobre si era
comestible, sospitosa o metzinosa; la major part d’elles eren de la nostra
comarca”. La següent exposició va tenir lloc a Girona el mes de novembre
d’aquell mateix any; fou organitzada per Codina, Font i Quer i Heim, i es van
exposar prop de 160 espècies.
Codina pronuncià també moltes conferències sobre micologia
i, especialment, sobre bolets comestibles i verinosos, en el seu afany de donar
a conèixer les diferències i així evitar intoxicacions.»
dijous, 15 de febrer del 2018
dimecres, 14 de febrer del 2018
Professors del Dr. Codina que figuren a l'orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del curs curs 1890-1891La majoria dels professors consten a la Galeria de Metges catalans, d’on procedeix en part aquesta informació:
Nicolau Homs i Pascuets [Terrassa, 1828 – Barcelona, 1901] Catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de Barcelona de finals del segle XIX.
Santiago Pi i Sunyer [Barcelona, 1893 – 1981] Professor de Fisiologia a les Universitats de Saragossa i Barcelona.
Exiliat, a la de Cochabamba i a Montevideo. De tornada, a l'Autònoma de Madrid.
Ignasi
Valentí i Vivó [Vilanova i la Geltrú, 1841 - Barcelona, 1924] Un expert en toxicologia; d’idees progressistes.
Francesc de Paula Campà i Porta [Vic, 1838 –
Barcelona, 1892] Metge, mestre en Obstetrícia i Ginecologia. Catedràtic de l’especialitat a les Universitats de
València i Barcelona.
Joaquim Bonet
i Amigó [Barcelona,
1852-1913] Primer president del Col·legi de
Metges de Barcelona; obstetra de gran prestigi social.
Antonio
Morales i Pérez [Alora (Màlaga), 1848 – Barcelona, 1930] Brillant cirurgià, bon docent i excel·lent
organitzador.
Joan de Rull
i Xuriach [Barcelona,
1828 – 1891] El ginecòleg de Barcelona de més
prestigi social del darrer terç del segle XIX.
Narcís Carbó
i Aloy [Barcelona, 1826 – 1890] Catedràtic de Terapèutica de la Universitat de
Barcelona, home de gran prestigi a Barcelona.
Marià Batlles
i Bertran de Lis [València, 1845 - Barcelona, 1922] Catedràtic d’Anatomia de l’antiga Facultat de
Medicina del carrer del Carme i de Casanovas, inaugurada el 1906, quan esdevé
degà de la Facultat.
Ramon Coll i
Pujol [Barcelona,
1845 — 1915] Un dels precursors de l’ensenyament de la
Fisiologia a Catalunya.
Bartomeu
Robert i Yarzàbal [Tampico, Mèxic, 1842 – Barcelona, 1902] El clínic amb més prestigi del darrer terç del segle
XIX.
Joan Giné i
Partagàs [Pla de
Cabra, 1836 - Barcelona, 1903] Iniciador
de la Medicina científica i moderna al país.
Alexandre
Planellas i Llanós [Santiago de Compostel·la, 1856 - Barcelona, 1927] Ginecòleg que ocupa la càtedra d’Anatomia; divulgador del Testut com a llibre de text a la Facultat de Medicina.
Francesc de
Sojo i Batlle [Valls, 1850 - Barcelona, 1935] El primer catedràtic d’ORL de la Facultat de
Medicina de Barcelona.
Santiago
Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934) Va ocupar la cátedra d’histologia a la
Universitat de Barcelona. Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1906.
Rafael
Rodríguez Méndez (Granada 1845 - Barcelona 1919). Obtingué la càtedra d'higiene a la Universitat de Barcelona, en què va assolir un gran prestigi. Fundà la "Gaceta Médica Catalana".
divendres, 9 de febrer del 2018
El Dr. Codina féu una visita a una casa
de pagès. La nena de la casa, que no coneixia el metge, veia que s’acostava un
home amb esclops, gorra, mal vestit, capcot i seriós. Abans de travessar la
porta, la nena, li va dir que s’esperés una mica. Pensant-se que era un
vagabund, corregué a buscar una almoina per donar-li. Tot d’una, la mare
preguntà a la seva filla on anava tan de pressa i qui hi havia a la porta.
La mare s’adonà de la situació i va
exclamar: “Ai, Déu meu!, si és el Sr. Quimet de Can Vinyes!"
Féu entrar l’estrany personatge per a la
nena; havia confós el metge amb un captaire.
dimecres, 7 de febrer del 2018
El 1914 Codina és elegit per segona
vegada alcalde de la Cellera, càrrec que exercirà fins al 31 de desembre de
1915. Durant aquest breu període s’aproven els projectes d’enllumenat
 |
| Cinglera de St. Roc |
L’1 de gener de 1916 es procedeix a l’elecció
del nou alcalde. Josep Noguer i Sidera obté la majoria absoluta. Però l’elegit
argumenta que, pel fet de ser veterinari, no podrà compaginar les dues tasques,
ja que s’ha d’absentar els tres dies de la setmana per anar als mercats d’Olot,
Amer i Girona, sense comptar amb les fires que li ocupen molts dies. Per la
qual cosa, renuncia. Però, Codina, en aquell moment primer tinent d’alcalde,
expressa que no s’ha d’acceptar la renúncia formulada, ja que ell, com a metge,
havia pogut compaginar les dues responsabilitats amb perjudici dels seus
interessos. Aquest argument i pel fet que el seu nomenament havia estat acollit
amb simpatia per tot el poble sense distinció de partits, obliga Noguer a
acceptar el càrrec.
dissabte, 3 de febrer del 2018
Biografia del Dr. Codina (12) [1]
El juliol de 1913 participa a Sta.
Coloma de Farners en una reunió dels principals propietaris de boscos de
castanyers per a rodells[2] de la comarca: Cendra, d’Anglès,
Planell, d’Osor, el Marquès de Montsoliu, de St. Hilari, etc. La finalitat fou
constituir una societat que canalitzés llurs interessos, ja que el sector rodellaire
estava en constant evolució, no exempta de crisi. L’entitat prengué el nom de “Mutua
Arera de castaños para aros”. Més tard sorgiren altres associacions
professionals. Al cap de pocs anys Codina, com la majoria de propietaris, va participar
amb capital social en la nova “Sociedad Arera”, constituïda amb la finalitat de
mecanitzar aquesta indústria; la qual cosa simplificava la producció.
Lògicament la introducció de la maquinària va agreujar les condicions de vida
dels treballadors.
 |
| Foto: Museu Etnològic del Montseny (MEMGA). Generalitat de Catalunya |
El 1915 Joaquim Codina publica al “Calendari
del pagès” un article sobre comptabilitat agrícola, que tindrà continuïtat en
els dos anys successius. Amb aquests escrits intenta desvetllar la importància
d’una acurada comptabilitat en les explotacions pageses: "Arriscar-se en negocis agrícols empleant-hi fortes sumes sense portar comptabilitat, seria igual a que un comerciant tampoc ne volgués portar, que a lo millor se trobaria arruinat sense saber de on li ha vingut el mal".[3]
Codina introdueix nous conceptes comptables en la gestió agrícola, com ara el d'inventari de béns o la comptabilitat per partida doble.
divendres, 2 de febrer del 2018
dijous, 1 de febrer del 2018
Herbari del Dr. Joaquim Codina i Vinyes
Avui han visitat la Universitat de Barcelona en Lluís Codina i Giol, en Josep Armengol, en Josep Radresa, el professor de botànica en Joan Font García, que han estat rebuts per la Directora Dra. Amelia Gómez i el conservador de l’herbari el professor en Joan Vicens Fandos.
La finalitat de la visita era conèixer l’herbari del Dr. Joaquim Codina i Vinyes, que se sabia que havia estat cedit a la UB, però que la família i els amics del Dr. Quimet desconeixien exactament el lloc on es trobava.
Vet aquí unes fotografies d'en Lluís Codina i Giol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)