Professors del Dr. Codina que figuren a l'orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del curs curs 1890-1891La majoria dels professors consten a la Galeria de Metges catalans, d’on procedeix en part aquesta informació:
Nicolau Homs i Pascuets [Terrassa, 1828 – Barcelona, 1901] Catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de Barcelona de finals del segle XIX.
Santiago Pi i Sunyer [Barcelona, 1893 – 1981] Professor de Fisiologia a les Universitats de Saragossa i Barcelona.
Exiliat, a la de Cochabamba i a Montevideo. De tornada, a l'Autònoma de Madrid.
Ignasi
Valentí i Vivó [Vilanova i la Geltrú, 1841 - Barcelona, 1924] Un expert en toxicologia; d’idees progressistes.
Francesc de Paula Campà i Porta [Vic, 1838 –
Barcelona, 1892] Metge, mestre en Obstetrícia i Ginecologia. Catedràtic de l’especialitat a les Universitats de
València i Barcelona.
Joaquim Bonet
i Amigó [Barcelona,
1852-1913] Primer president del Col·legi de
Metges de Barcelona; obstetra de gran prestigi social.
Antonio
Morales i Pérez [Alora (Màlaga), 1848 – Barcelona, 1930] Brillant cirurgià, bon docent i excel·lent
organitzador.
Joan de Rull
i Xuriach [Barcelona,
1828 – 1891] El ginecòleg de Barcelona de més
prestigi social del darrer terç del segle XIX.
Narcís Carbó
i Aloy [Barcelona, 1826 – 1890] Catedràtic de Terapèutica de la Universitat de
Barcelona, home de gran prestigi a Barcelona.
Marià Batlles
i Bertran de Lis [València, 1845 - Barcelona, 1922] Catedràtic d’Anatomia de l’antiga Facultat de
Medicina del carrer del Carme i de Casanovas, inaugurada el 1906, quan esdevé
degà de la Facultat.
Ramon Coll i
Pujol [Barcelona,
1845 — 1915] Un dels precursors de l’ensenyament de la
Fisiologia a Catalunya.
Bartomeu
Robert i Yarzàbal [Tampico, Mèxic, 1842 – Barcelona, 1902] El clínic amb més prestigi del darrer terç del segle
XIX.
Joan Giné i
Partagàs [Pla de
Cabra, 1836 - Barcelona, 1903] Iniciador
de la Medicina científica i moderna al país.
Alexandre
Planellas i Llanós [Santiago de Compostel·la, 1856 - Barcelona, 1927] Ginecòleg que ocupa la càtedra d’Anatomia; divulgador del Testut com a llibre de text a la Facultat de Medicina.
Francesc de
Sojo i Batlle [Valls, 1850 - Barcelona, 1935] El primer catedràtic d’ORL de la Facultat de
Medicina de Barcelona.
Santiago
Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934) Va ocupar la cátedra d’histologia a la
Universitat de Barcelona. Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1906.
Rafael
Rodríguez Méndez (Granada 1845 - Barcelona 1919). Obtingué la càtedra d'higiene a la Universitat de Barcelona, en què va assolir un gran prestigi. Fundà la "Gaceta Médica Catalana".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada