L’Etnobotànica

Tracta de lligar, d’abastar alhora els grups humans i les plantes (els objectes d’estudi de l’etnologia i la botànica, respectivament). Això causa una situació que moltes altres disciplines científiques no contemplen, i per dos motius. D’una banda, les persones són implicades doblement en la disciplina, com a científics que menen una recerca i com a informants que en forneixen els resultats (i a vegades algú pot ser alhora científic que fa les enquestes etnobotàniques i informant que les respon) (cf. Joan Vallès i Teresa Garnatje).

Codina anava a visitar malalts a les cases o bé quan gent del poble el trobava recol·lectant plantes, hi mantenia converses sobre els noms i els usos populars dels vegetals. Llavors, va considerar interessant de donar aquesta mena de dades a la seva flora. Hi va consignar els noms (catalans, lògicament, tot i ser el text de la flora en castellà) de les plantes i llurs propietats medicinals.

Codina recull a la seva flora 437 noms catalans de plantes i 91 de fongs. Aquesta aportació etnobotànica (i etnomicològica) de Codina no és pas poca cosa. (Joan Vallès).