26 de desembre de 1934. Fa 84 anys.

El Sr. Quimet va sortir el matí d’aquest dia havent dit a la seva família que no l’esperessin a dinar perquè tenia feina per tot el dia. A la tarda, veient que trigava més del que era normal, sortiren a buscar-lo i el van trobar mort de boca terrosa, d’un atac de feridura, amb un mocador de bolets, ja classificats, penjats del braç Aquella tarda havia participat en la funció religiosa de la parròquia, en sortir havia assistit un nen malalt a Can Benet Gros del Pasteral, després s’entretingué en el seu “jardí micològic” una sureda prop de Can Vinyes propícia al naixement de fongs, anomenada l'Olivera de l'abei. Ja no va poder anar a casa de l’anciana Maria Rabionet que l’esperava perquè li donés una injecció.

Tenia 67 anys. Es pot dir que va morir “exercint” de cristià, de metge i de micòleg. Més tard el seu amic Mn. Camil Geis, prevere, músic i poeta va escriure a la revista Jorba de Manresa: Al peu de l'alzina surera on va morir -, oh, ironies de l'atzar! -, van sortir al cap de cinc dies – i no era precisament època favorable - cinc «ciurenys» ufanosos, amb tot el seu ímpetu i eufòria.