“¿Cuales han sido los móviles que me han
inducido á esta clase de estudio? Lo diré sin ambajes; el afán de lucro y el
proporcionarme una diversión ó pasatiempo sosegado, honesto y barato; alguien
que no nombro díjome que podría ganar mucho dinero por la venta de colecciones
ó ejemplares raros, por lo cual é imaginándome que podría ser verdad tanta
belleza, alentado además por el cebo del dinero puse en práctica lo que mi
mente había concebido, pero ¡ oh, cruel desengaño ! no contaba con la huéspeda
de que había de gastar mucho en la compra de libros, papel secante, carpetas,
correspondencia, excursiones etc, etc., ni con el huésped de que al fin no
hallaría mercado para la colocación de mis productos. ¡Justo castigo á mis
pecados! Insensato de mi! no recordaba que impunemente no puede profanarse la
ciencia. (…) Y si hasta el presente no he tenido necesidad de poner los pies en
polvorosa ó de defenderme desde el banquillo de los acusados por supuestos
robos ó atropellos al a propiedad cuando me cuelo de rondón en un campo, huerto
ó vina con objeto de coger algún ejemplar que me ha parecido raro, ello es
debido al carácter pacífico y bonachón de los habitantes de esta comarca. (…) Dejando
esta digresión diré que mi amigo el distinguido naturalista D. Mariano
Masferrer que hace unos dos años vino á esta á pasar una temporada, fué quien
me indicó la utilidad de este sport, opinión suya que no he visto confirmada.
Una vez iniciado en el mismo, pero no contando aún con fuerzas propias
suficientes, he recurrido al distinguido botánico Dr. Juan Cadevall, de Tarrasa
quien con escesiva amabilidad me ha solventado muchas dudas, corregido no pocos
errores sufridos en la diagnosis de muchas especies y me ha alentado en el
camino emprendido de esta no se si llamarla escentricidad ó afición por la
botánica. Tanto al señor Masferrer como al Dr. Cadevall me complazco en darles
desde estas páginas las más expresivas gracias y en hacer público el testimonio
de mi reconocimiento y gratitud. (…) Para la enumeración de especies he
adoptado la clasificación de Decandolle[2] (…)”.
dissabte, 30 de desembre del 2017
divendres, 29 de desembre del 2017
BIOGRAFIA
DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (7)
De la Necrològica del Dr. Miquel de
Garganta[1]: “En la publicació Apuntes para la Flora de la Sellera y su
comarca és important la secció de les criptògames. Hi figura la Pellaea hastata, oriünda del sud
d’Àfrica i desconeguda a Europa, trobada per Codina a les roques del Pasteral.
Creient-la, de moment, una espècie nova, Cadevall i Pau[2] pensaren dedicar-la-hi amb
el nom de Pteris Codinae. Aquesta
descoberta constitueix segons Litardière[3], un fet de geografia
botànica dels més interessants. És de remarcar la part dels fongs, que havien
d’esdevenir la seva veritable especialitat. No obstant, Codina seguí sempre
disposat a oferir el seu concurs a tots els estudiosos de les espermatòfites.
Així R. Görz[4]
fou induït a descriure els saules catalans en conjunt (Les saules de Catalogne, Cavanillesia, vol. II, fasc. VII-XII,
Barcelona, 1930) pels seus amics Font i Quer i Codina. Codina tingué
l’amabilitat de facilitar-li bells espècimens complets, recollits per ell. En
agraïment li dedicà una forma: Salix
catalaunica.”
[3] René de Litardière (Mazières-en-Gâtine,
Poitou, 1888 – 1957), botànic francès. Estudiós de la flora
mediterrània. A partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics
catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut
Botànic de Barcelona (cf. Enciclopèdia Catalana).
[4] Rudolf Görz (1879-1935), botànic alemany especialista en
salzes. Interessat en el nostre salze, que considera un cas únic a Europa. Görz
creu que el salze català està emparentat amb Salix livida, una espècie pròpia dels països nòrdics, bàltics i
Rússia.
dimecres, 27 de desembre del 2017
APUNTS PER A LA FLORA DE LA CELLERA DE TER I LA SEVA COMARCA
http://www.floracatalana.net/llistes/apunts-per-a-la-flora-de-la-cellera-de-ter-i-la-seva-comarca
Llista de les plantes que apareixen al catàleg florístic local del metge
cellerenc Joaquim Codina i Viñas.
Bibliografia: Codina J. 1908. Apuntes
para la Flora de a Sellera y su comarca. Colegio de Médicos de la Provincia
de Gerona. 100 pp. Imp. y Lib. De Dolores Torres. Girona.
Es pot consultar la publicació original:
BASES DEL CONCURS PER
SELECCIONAR EL LOGOTIP DE L’ANY DOCTOR CODINA
L'Ajuntament de la Cellera de Ter ha aprovat
les bases del concurs per seleccionar el logotip de l’Any Doctor Codina. Els
interessats podran presentar propostes abans del 30 de gener de 2018. Podeu
consultar-ho a:
http://www.lacelleradeter.cat/promocio-variable/bases-del-concurs-per-seleccionar-el-logotip-de-lany-doctor-codina/
Partida de casament del Dr.
Joaquim Codina i Vinyes
En el día diez y seis del mes de
Mayo de mil ochocientos noventa y tres, habiendo hecho las proclamaciones
mandadas por el sagrado concilio de Trento y no habiendo resultado impedimento
alguno, yo Ramon Sitjar Pbro., Cura-Párroco de la Iglesia Parroquial de Santa
María de Salas de la Sellera Obispado y provincia de Gerona, después de haber
preguntado y obtenido el mútuo consentimiento de sus padres respectivos, he
unido en matrimonio in facie Ecclesiae y según el rito de la misma a Don
Joaquín Codina, soltero, de edad veinte y cinco años, natural y vecino de ésta,
hijo legítimos de los consortes vivientes Don Ramon Codina natural de Sant
Privat de Bas y Dña. Teresa de ésta, con Dolores Puig, soltera, de edad veinte
y dos años, natural de Riuprimer y vecina de Sant Hilari Sacalm, hija legítima
de los concurrentes vivientes José Puig natural de dicho Riuprimer y Petronila Jover
de Sant Hilari Sacalm. Siendo presentes por testigos a este fin llamados Manuel
Bayona natural de Sant Esteban de Bas y José Plana Ridaura casados. Recibieron
la bendición nupcial. Lo que hago constar en el presente libro y en la
parroquia de la Sellera a diez y ocho de Mayo de mil ochocientos noventa y
tres. Ramon Sitjar. Pbro. Cura-Párroco. (Tomo 4, folio 74). (Transcripció de Josep M. Pont i Valls a Dr. Joaquim Codina i Viñas 1867-1934. Anècdotes
i vivències, La Cellera de Ter, novembre 1984).
divendres, 22 de desembre del 2017
dimecres, 20 de desembre del 2017
dimarts, 19 de desembre del 2017
Certificació
de baptisme de 1891
Coincidint amb el final de la carrera
universitària de medicina, a la Universitat de Barcelona, es troba un segon
certificat de baptisme de Joaquim Codina.
Està signat per Martirià Tarafa i Palmada,
prevere coadjutor de la parròquia de la Mare de Déu de Sales de la Cellera.
El contingut del certificat coincideix pràcticament amb l’anterior, el de l’any
1886. El sacerdot dóna fe que aquest certificat concorda amb l’original, el dia
10 de maig de 1891.
divendres, 15 de desembre del 2017
Tràmit per entrar a la Universitat de Barcelona
A l’arxiu històric de la Universitat de
Barcelona s’hi troben dues certificacions que en aquells anys es deurien exigir
als universitaris. La primera ve signada pel Rector de la parròquia de la vila
de la Cellera, Don Ramon Sitjár en la
que transcriu del llibre de baptismes custodiat a la parròquia el següent:
En
el día veinte y uno Noviembre del mil ochocientos sesentisiete, en la Pila
Bautismal de la Yglesia parroquial de Santa María de Sales de la Sellera
provincia y obispado de Gerona, yo, el suscrito bautizé ‘conditionate’
por haber sido bautizado ya, y no haber certidumbre del bautizo, á Joaquín,
José, Luís, nacido del día anterior, hijo legítimo y natural de los consortes
Don Ramon Codina medico de esta, y natural de San Privat de Bas y Doña Teresa
Viñas natural de esta. Abuelos paternos: los consortes Lorenzo Codina natural
de dicho San Privat y Teresa Callís natural de San Salvador de Biaña. Abuelos
maternos: los consortes José Viñas natural de esta y Rita Surroca natural de
Baget. Fueron padrinos: José Moner natural y panadero de esta y Dolores Viñas,
tía materna, viuda de Pedro Puig. Presbítero Cura párroco y para que conste,
doy la presente, conforme en todo al original à que me refiero, firmado y signado
con el escudo de esta parroquia, en la Sellera a nueve de Mayo de mil ochocientos
ochenta y seis. Segueix la signatura
del rector Ramon Sitjar amb el segell de la parròquia.
Tot seguit i en el mateix document, el
dia 10 de maig, el Notari de Sta. Coloma de Farnés José Escarrá y Vergés, col·legiat
a Barcelona, certifica l’autenticitat de la signatura i del segell de la
precedent “fe de pila”. Hi ha el segell de la Notaria, on s’indica l’import de
2 pessetes destinades al Mont de Pietat del col·legi notarial del territori de
Barcelona.
I encara, l’11 de maig, en el mateix
document, els notaris de Blanes, Antonio Llampallas Alsina[1] i el de Sta. Coloma de
Farners, Joaquim Barril, col·legiats a Barcelona, legalitzen el segell i
signatura precedents del notari Escarrà. Segueixen les dues artístiques
signatures notarials. Aquesta vegada el segell del col·legi notarial indica que
s’han de pagar 3 ptes destinades al Mont de Pietat.
Ens imaginem en Quimet Codina, de 19 anys, segurament amb el seu pare, el dia 9 de maig anant a la parròquia de la Cellera, l'endemà cap a Sta. Coloma i el dia 11 a Blanes; aquests dos viatges amb la tartana de Can Vinyes. Ens l'imaginem tot il·lusionat preparant-se per anar a Barcelona a matricular-se a la universitat.
dijous, 14 de desembre del 2017
Institut
Botànic de Barcelona
Un
tercer matí de treball a l’Institut Botànic de Barcelona.
Els germans Lluís i Joan
Codina i Giol han estat seleccionant documentació sobre el seu avi, el Dr. Quimet, de cara
als actes de l’aniversari. El personal de l’Institut ha lliurat les carpetes de
les abundants cartes de Joaquim Codina adreçades sobretot al doctors Pius Font i Quer i Joan
Cadevall i Diars perquè en poguessin tenir un primer contacte. L’Institut s’ha
ofert a escanejar gratuïtament tota la documentació seleccionada. Queda pendent una quarta visita per
triar els plecs de l’herbari. Tant la correspondència com l’herbari serà
una impressionant documentació que estarà a disposició de tothom i serà fàcil de consultar.dimarts, 12 de desembre del 2017
divendres, 8 de desembre del 2017
BIOGRAFIA
DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (6)
 |
| Església romànica d'Espinelves |
Segueix la Necrològica del Dr. Miquel de
Garganta[1]:
“El Sr. Codina fou
iniciat a la botànica per l’amateur Sr. Marià Masferrer i Rierola,
d’Espinelves, que passà una temporada a la Cellera a casa del seu germà Sr.
Joan, amic íntim de Codina. Endinsat en la botànica, cercà en Cadevall[2] el guia sense regateigs.
Quan encara no duia molt de temps herboritzant ja havia reunit un notable
herbari, i el Col·legi de Metges de la “província” de Girona li publicà uns Apuntes para la Flora de la Sellera y su
comarca (Girona, 1908), aportació valuosíssima a la flora catalana i model
de flores locals, sobretot donada l’escassesa d’elements de treball de què
l’autor disposava. Es consignen 1032 espècies. El caràcter local és tan marcat,
que tots els noms vulgars que dóna, aplegats amb molta cura, són propis de la
comarca, i manté el mateix criteri respecte a les aplicacions de les plantes.
És de notar principalment el que es refereix a les propietats medicinals.
Codina estava en condicions immillorables per a imprimir aquest caràcter al seu
treball. Coneixia el país a meravella i els habitants se li explicaven amb tota
franquesa. Això fa que es pugui acudir a aquesta flora àdhuc per a treure’n
dades d’interès floklòric. Així s’explica com les dones tenen el costum de
penjar un collaret de grans de llobins al coll dels infants en la creença que
combat els cucs intestinals. També constata el que en podríem dir els mals usos
de les plantes: del jull, per a enjullar les cavalleries, de l’all, de les
virumbelles.”
dijous, 7 de desembre del 2017
BIOGRAFIA
DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (5)
De la
Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]:
“Codina era baix d’estatura,
d’aspecte rural. Tenia el rostre colrat pel sol. Parlava poc i reflexionava
molt. Malgrat el laconisme, característic en ell, era estimadíssim de tots els
qui el tractaven, perquè traslluïa en la seva manera d’ésser l’honradesa i la
bonhomia. Portava uns quants anys exercint quan, tot d’una, el senyor metge
cridà l’atenció dels seus conveïns. Resseguia els marges, es ficava pels horts
i camps, arreu collia herbes. No ho acabaren de comprendre. S’havia operat en
ell un canvi, La vocació botànica inquietava el seu esperit encalmat. Els
mòbils que l’induïren a l’estudi de la flora, confessa amb una ingenuïtat
captivadora, foren l’afany de lucre i el d’un divertiment agradable. El primer
propòsit li fracassà totalment, però el cert és que no fou pas temps perdut el
que hi esmerçà. Si el trobava de poca eficàcia pràctica per al metge, havia de
confessar que era aprofitat per a l’agricultura, i Codina vivia al mas dels
seus passats, a poca distància del poble. L’estudi de la botànica feia molt per
a ell; fins estranya que tardés tant a adonar-se’n. Es relaten excel·lents
anècdotes que demostren l’amor que hi posava. El seu col·lega el Sr. Ramon
Moret, d’Olot, em contava que estant ambdós a St. Esteve d’En Bas per a una
consulta mèdica, a Codina, complerta l’obligació, li passà el dinar per alt,
entretingut buscant plantes.”
[1] Miquel de Garganta i Fàbrega va néixer a Olot l’any
1903. Fou farmacèutic i botànic. Després de la guerra (1936-1939) s’exilià a
Colòmbia. Va tornar a Olot el 1967 on morí l’any 1988.
dilluns, 4 de desembre del 2017
Crònica de la visita a l’Institut Botànic de
Barcelona
El dilluns 4 de desembre de 2017 en Lluís Codina i Giol, l’Alba Codina i Falgàs i en Joan Codina i Giol han visitat l’Institut Botànic de
Barcelona, on han tingut una reunió amb la Directora de l’Institut, Dra.
Teresa Garnatje, amb el professor de la UB Dr. Joan Vallès i amb la Dra. Neus Ibáñez,
vicedirectora i conservadora de l’Herbari.
Han baixat a l’arxiu on han pogut tenir a les mans algunes carpetes que contenen documents (sobretot cartes) i plecs herbaris del Dr. Codina. Val a
dir que l’estat dels plecs que han vist és perfecte.
Com a impressió primera i general, han constatat que la direcció de l'Institut s’ha mostrat molt interessada en
l’efemèride, expressant la seva voluntat de col·laborar-hi: facilitant les consultes que vulguem fer a l'Institut, oferint material per a una possible exposició i fent alguna conferència.
Aquest entusiasme s'ha encomanat als tres visitants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)