![]() |
| Escola "Juncadella" de la Cellera de Ter |
A la Cellera de Ter (La Selva) el 2017-2018 serà l'any del Dr. Codina i Vinyes
dimecres, 11 d’abril del 2018
dimarts, 10 d’abril del 2018
La
jornada d’un científic
El Dr. Codina el dia 5 de novembre de 1925,
quan ja pràcticament té 58 anys, explica
per carta al Dr. Font i Quer el tràfec que ha tingut aquell dia per fer-li
arribar una caixa que tindrà com a destinatari final el Dr. Rudolf Görz
(Brandenburg).
Al matí surt de Can Vinyes cap a Anglès
(1’5 km) per dir al recader que més
tard li portarà un paquet que haurà de dur a Barcelona. Torna a Can Vinyes per
escriure la carta que anirà dins una caixa. Surt de casa seva cap al Pasteral
(2 km) a fer la collita. Per recollir mostres, ha de trescar per la cinglera sobre el riu Ter. Va a cal fuster per encarregar-li una caixa per enviar
mostres. Torna a casa seva a preparar tot el contingut. Surt cap a cal fuster a
preparar i embalar la caixa. Tot seguit torna al recader d’Anglès, que encara no ha marxat cap a Barcelona.
| El Pasteral. Antiga estació del tren d'Olot |
Què hi ha posat dins la caixa? Dues mates
senceres de la falguera Pellaea hastata.
Bolets: Clitocybe geotropa, clitocybe olearia i un boletus córsicus. Una mica de terra (amb
les presses, a l’hora de ficar-la dins la caixa, se li ha vessat la major part).
Una pedra de feldespat. Un sobre amb una carta i un paper de barba amb la llista
d’una vintena de plantes observades aquell dia i feta in situ. Un croquis, “molt mal fet per cert”, però que al Dr. Görz li
servirà perquè ja coneix el Pasteral. Al vespre s’adona que s’ha oblidat de posar
dins la caixa tres mostres de plantes.
Aquesta carta ens dóna una idea de la
dificultat de les comunicacions entre els científics (de la Cellera a Anglès, a
Barcelona i finalment a Brandenburg); de la tenacitat d’un investigador, que
considera tant important enviar un paquet de mostres de plantes, terra i bolets a un altre científic alemany.
Tot això compaginat amb moltes altres responsabilitats familiars, professionals
i cíviques.
dilluns, 9 d’abril del 2018
La intenció de Font i Quer en plantejar les excursions micològiques
responia al pla d’impulsar l’estudi de la flora micològica catalana. Codina en fou
ja sempre més un colaborador entusiasta. El concepte que Font i Quer tenia de
la botànica, i que aplicà com a director de l’Institut Botànic de Barcelona,
incloïa totes les plantes, incloses les no vasculars, que Carl von Linné
(1707-1778) havia anomenat Cryptogamia. En l’impuls
de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la feina de micòlegs al nostre país,
destacant entre ells Joaquim Codina, i portà a Catalunya grans experts com René
Maire (1931 i 1933), Roger Heim (1932) i Rolf Singer (1934), dins del que
anomenà Pla Quinquennal Micològic de Catalunya. D’aquesta manera, amb Font i
Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per Catalunya,
a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable al
coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.[2] Aquest pla, però, no es podrà portar a terme per l’arribada de la dictadura de
Primo de Rivera (1923-1930).
Aprofitant la celebració de la Festa
Major de la Cellera els dies 15 i 16 d’agost de 1924 i, ja que hi havia bolets
degut a que aquell estiu va ser plujós, Codina organitzà la segona exposició de
bolets de Catalunya. S’hi van exhibir cinquanta-quatre espècies diferents.
Codina explicava detingudament als visitants de la mostra les seves
característiques i la manera d’evitar intoxicacions.
dimecres, 4 d’abril del 2018
L’any 1922 Font i Quer exposa per carta
a Codina el propòsit de publicar el catàleg dels macromicets –els fongs
superiors, els comunment anomenats bolets, en contraposició als fongs
microscòpics- coneguts aleshores a Catalunya. I a més la intenció “d’explorar
comarques absolutament desconegudes micològicament”, especialment la Vall
d’Aran, i li comunica per carta: “Fora indispensable que vostè fes excursions i
això és el que ignoro, si podria fer-les”.
![]() |
| Codina al centre amb una colla de col·legues |
Codina troba encertada la proposta, tot
i que hi veu alguna dificultat: la seva imperícia i una absència llarga de casa
seva, ja que, com a metge, no pot abandonar la clientela professional “siguent
un dels principals medis de subsistència”.
Tot i així, el diumenge a la tarda 10
de setembre d’aquell mateix any emprèn viatge cap a la Vall d’Aran i al cap de
dos mesos ja li envia les ressenyes de les excursions micològiques a la Vall
d’Aran i a St. Joan de les Abadesses “amb la nota dels gastos ocasionats”.
Atenent-nos al llenguatge de la
correspondència, l’amistat entre Codina i Font i Quer va ser cada vegada més
estreta. Tot d’una passa d’encapçalar les seves cartes amb el tradicional
“benvolgut senyor” o “senyor meu” a tractar-lo de “benvolgut company”, “estimat
amic”, “senyor i amic”, “amic i col·lega” i fins i tot “benvolgut confrare”, tractant-lo, però, sempre de vostè a continuació[2].
dilluns, 2 d’abril del 2018
A la tardor de 1914 Codina organitzà la
primera exposició de bolets que es realitzà a Catalunya. L’exposició era el
complement de la conferència que donà al Grup
Escolar de Girona sobre Las setas
comestibles y venenosas. En l’exposició es mostraven setanta espècies de
bolets, algunes de les quals havien estat adquirides el dia abans al mercat de
Girona i curiosament una d’aquestes era considerada verinosa.
Al final de la conferència acabava
manifestant un seu desig, que encara trigarà anys a complir-se: “¿No hay la
fiesta del árbol, del pez, de la vid y del pájaro? Pues ¿por qué no ha de haber
la fiesta de las setas? Yo propongo desde luego, que se establezca una en esta
provincia que podría consistir en una o varias escursiones en época favorable y
organizar exposiciones de las especies halladas, dar conferencias, celebrar
banquetes en que los platos principales fuesen a base de setas, etc., etc.”.
El 1921 moria a Terrassa Joan Cadevall,
el qui tant havia animat Codina en els primers temps i amb el qual,
recíprocament, Codina havia col·laborat entusiasmadament. El primer de gener de 1921 Codina havia escrit una carta a Font Quer: “Benvolgut senyor. (...) Tinc el gust de contestarli que Deo volente assistiré a la festa de homenatge al Doctor Cadevall, persona en qui tinc en molt apreci per haver sigut el meu principal mestre en Botànica, desitjant que tingui lloc aviat doncs ara hi ha pocs malalts i em serà fàcil ausentarme alguns dies sense haver de molestar als companys”[2].
Després de la desaparició
de Cadevall, el seu buit el suplirà Font i Quer, amb qui Codina, es relacionarà
regularment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



