dimecres, 11 d’abril del 2018

Auca realitzada pels alumnes de 3r  i publicada al n. 34 de la revista "Arrels" de l'escola "Juncadella". Juny de 2012

Escola "Juncadella" de la Cellera de Ter

dimarts, 10 d’abril del 2018


La jornada d’un científic
El Dr. Codina el dia 5 de novembre de 1925, quan ja pràcticament  té 58 anys, explica per carta al Dr. Font i Quer el tràfec que ha tingut aquell dia per fer-li arribar una caixa que tindrà com a destinatari final el Dr. Rudolf Görz (Brandenburg).
 Al matí surt de Can Vinyes cap a Anglès (1’5 km) per dir al recader que més tard li portarà un paquet que haurà de dur a Barcelona. Torna a Can Vinyes per escriure la carta que anirà dins una caixa. Surt de casa seva cap al Pasteral (2 km) a fer la collita. Per recollir mostres, ha de trescar per la cinglera sobre el riu Ter. Va a cal fuster per encarregar-li una caixa per enviar mostres. Torna a casa seva a preparar tot el contingut. Surt cap a cal fuster a preparar i embalar la caixa. Tot seguit torna al recader d’Anglès, que encara no ha marxat cap a Barcelona.
El Pasteral. Antiga estació del tren d'Olot
Què hi ha posat dins la caixa? Dues mates senceres de la falguera Pellaea hastata. Bolets: Clitocybe geotropa, clitocybe olearia i un boletus córsicus. Una mica de terra (amb les presses, a l’hora de ficar-la dins la caixa, se li ha vessat la major part). Una pedra de feldespat. Un sobre amb una carta i un paper de barba amb la llista d’una vintena de plantes observades aquell dia i feta in situ. Un croquis, “molt mal fet per cert”, però que al Dr. Görz li servirà perquè ja coneix el Pasteral. Al vespre s’adona que s’ha oblidat de posar dins la caixa tres mostres de plantes.
Aquesta carta ens dóna una idea de la dificultat de les comunicacions entre els científics (de la Cellera a Anglès, a Barcelona i finalment a Brandenburg); de la tenacitat d’un investigador, que considera tant important enviar un paquet de mostres de plantes, terra i bolets a un altre científic alemany. Tot això compaginat amb moltes altres responsabilitats familiars, professionals i cíviques.

dilluns, 9 d’abril del 2018


Biografia del Dr. Codina (16) [1]
La intenció de Font i Quer en plantejar les excursions micològiques responia al pla d’impulsar l’estudi de la flora micològica catalana. Codina en fou ja sempre més un colaborador entusiasta. El concepte que Font i Quer tenia de la botànica, i que aplicà com a director de l’Institut Botànic de Barcelona, incloïa totes les plantes, incloses les no vasculars, que Carl von Linné (1707-1778) havia anomenat Cryptogamia. En l’impuls de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la feina de micòlegs al nostre país, destacant entre ells Joaquim Codina, i portà a Catalunya grans experts com René Maire (1931 i 1933), Roger Heim (1932) i Rolf Singer (1934), dins del que anomenà Pla Quinquennal Micològic de Catalunya. D’aquesta manera, amb Font i Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per Catalunya, a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable al coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.[2] Aquest pla, però, no es podrà portar a terme per l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Aprofitant la celebració de la Festa Major de la Cellera els dies 15 i 16 d’agost de 1924 i, ja que hi havia bolets degut a que aquell estiu va ser plujós, Codina organitzà la segona exposició de bolets de Catalunya. S’hi van exhibir cinquanta-quatre espècies diferents. Codina explicava detingudament als visitants de la mostra les seves característiques i la manera d’evitar intoxicacions.



[1] Cf. I. Prades, o. c.
[2] Cf. E. Guardiola i J. R. Baños, Els epònims de Joaquim Codina, o. c.

dijous, 5 d’abril del 2018

dimecres, 4 d’abril del 2018


Biografia del Dr. Codina (15) [1]
L’any 1922 Font i Quer exposa per carta a Codina el propòsit de publicar el catàleg dels macromicets –els fongs superiors, els comunment anomenats bolets, en contraposició als fongs microscòpics- coneguts aleshores a Catalunya. I a més la intenció “d’explorar comarques absolutament desconegudes micològicament”, especialment la Vall d’Aran, i li comunica per carta: “Fora indispensable que vostè fes excursions i això és el que ignoro, si podria fer-les”.
Codina al centre amb una colla de col·legues
Codina troba encertada la proposta, tot i que hi veu alguna dificultat: la seva imperícia i una absència llarga de casa seva, ja que, com a metge, no pot abandonar la clientela professional “siguent un dels principals medis de subsistència”.
Tot i així, el diumenge a la tarda 10 de setembre d’aquell mateix any emprèn viatge cap a la Vall d’Aran i al cap de dos mesos ja li envia les ressenyes de les excursions micològiques a la Vall d’Aran i a St. Joan de les Abadesses “amb la nota dels gastos ocasionats”.
Atenent-nos al llenguatge de la correspondència, l’amistat entre Codina i Font i Quer va ser cada vegada més estreta. Tot d’una passa d’encapçalar les seves cartes amb el tradicional “benvolgut senyor” o “senyor meu” a tractar-lo de “benvolgut company”, “estimat amic”, “senyor i amic”, “amic i col·lega” i fins i tot “benvolgut confrare”, tractant-lo, però, sempre de vostè a continuació[2].


[1] Cf. I. Prades, o. c.
[2] Cf. de la correspondencia amb PFQ de l’any 1922.

dilluns, 2 d’abril del 2018


Biografia del Dr. Codina (14) [1]
A la tardor de 1914 Codina organitzà la primera exposició de bolets que es realitzà a Catalunya. L’exposició era el complement de la conferència que donà al Grup Escolar de Girona sobre Las setas comestibles y venenosas. En l’exposició es mostraven setanta espècies de bolets, algunes de les quals havien estat adquirides el dia abans al mercat de Girona i curiosament una d’aquestes era considerada verinosa.
Al final de la conferència acabava manifestant un seu desig, que encara trigarà anys a complir-se: “¿No hay la fiesta del árbol, del pez, de la vid y del pájaro? Pues ¿por qué no ha de haber la fiesta de las setas? Yo propongo desde luego, que se establezca una en esta provincia que podría consistir en una o varias escursiones en época favorable y organizar exposiciones de las especies halladas, dar conferencias, celebrar banquetes en que los platos principales fuesen a base de setas, etc., etc.”.
El 1921 moria a Terrassa Joan Cadevall, el qui tant havia animat Codina en els primers temps i amb el qual, recíprocament, Codina havia col·laborat entusiasmadament. El primer de gener de 1921 Codina havia escrit una carta a Font Quer: “Benvolgut senyor. (...) Tinc el gust de contestarli que Deo volente assistiré a la festa de homenatge al Doctor Cadevall, persona en qui tinc en molt apreci per haver sigut el meu principal mestre en Botànica, desitjant que tingui lloc aviat doncs ara hi ha pocs malalts i em serà fàcil ausentarme alguns dies sense haver de molestar als companys”[2].
Després de la desaparició de Cadevall, el seu buit el suplirà Font i Quer, amb qui Codina, es relacionarà regularment.



[1] Cf. I. Prades, o. c.
[2] De l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona.

divendres, 30 de març del 2018

La falguera Pellaea hastata trobada pel Dr. Codina al cingle del Pasteral també es troba a l'Alt Empordà. Vet aquí unes fotografies recents de l'esmentada falguera:

Fotografia: Lluís Codina i Giol
Fotografia: Lluís Codina i Giol