La jornada d’un científic

El Dr. Codina el dia 5 de novembre de 1925, quan ja pràcticament  té 58 anys, explica per carta al Dr. Font i Quer el tràfec que ha tingut aquell dia per fer-li arribar una caixa que tindrà com a destinatari final el Dr. Rudolf Görz (Brandenburg).

 Al matí surt de Can Vinyes cap a Anglès (1’5 km) per dir al recader que més tard li portarà un paquet que haurà de dur a Barcelona. Torna a Can Vinyes per escriure la carta que anirà dins una caixa. Surt de casa seva cap al Pasteral (2 km) a fer la collita. Per recollir mostres, ha de trescar per la cinglera sobre el riu Ter. Va a cal fuster per encarregar-li una caixa per enviar mostres. Torna a casa seva a preparar tot el contingut. Surt cap a cal fuster a preparar i embalar la caixa. Tot seguit torna al recader d’Anglès, que encara no ha marxat cap a Barcelona.

El Pasteral. Antiga estació del tren d'Olot

Què hi ha posat dins la caixa? Dues mates senceres de la falguera Pellaea hastata. Bolets: Clitocybe geotropa, clitocybe olearia i un boletus córsicus. Una mica de terra (amb les presses, a l’hora de ficar-la dins la caixa, se li ha vessat la major part). Una pedra de feldespat. Un sobre amb una carta i un paper de barba amb la llista d’una vintena de plantes observades aquell dia i feta in situ. Un croquis, “molt mal fet per cert”, però que al Dr. Görz li servirà perquè ja coneix el Pasteral. Al vespre s’adona que s’ha oblidat de posar dins la caixa tres mostres de plantes.

Aquesta carta ens dóna una idea de la dificultat de les comunicacions entre els científics (de la Cellera a Anglès, a Barcelona i finalment a Brandenburg); de la tenacitat d’un investigador, que considera tant important enviar un paquet de mostres de plantes, terra i bolets a un altre científic alemany. Tot això compaginat amb moltes altres responsabilitats familiars, professionals i cíviques.