“Va morir el dia 7 de març de 1897, víctima
d’una angina de pit, pocs moments després d’haver practicat el reconeixement
dels mossos de l’actual reemplaçament al poble de Susqueda.
Va néixer a St. Privat de Bas el 1831.
Va estudiar humanitats a Girona on es va graduar de batxiller el gener de 1857;
el juny de 1860 va obtenir el grau de batxiller en medicina i el 18 de juny del
62 la llicenciatura amb la qualificació d’excel·lent.
De tracte afable i caràcter jovial, era
incansable en el compliment del seu deure i afrontava amb serenitat totes les
contrarietats.
Les seves conviccions polítiques el van
portar en la darrera contesa civil, a militar en les files del pretendent[2], havent adquirit fama
d’expert cirurgià i perspicaç clínic, en tractar els nombrosos ferits que va
tenir al seu càrrec, durant els quatre anys que va durar la campanya. A la
Muntanya de la nostra província, Codina va ser un tipus llegendari; als inicis
de la guerra quan els que defensaven al pretendent Carles només eren
escadusseres partides, Codina tenia cura dels ferits en els aspres boscos i
fins i tot en coves naturals, més endavant, quan van dominar la major part de
la província, va establir hospitals a Lloret salvatge[3], Montsoliu, Mare de Déu
del Coll i a altres indrets escabrosos; després a Prats de Lluçanès, Besora i
Olot, recorrent contínuament d’una punta a l’altra. En més d’una ocasió se’l va
veure en ple estrèpit del combat carregant a coll-i-be algun ferit que no
abandonava fins a tenir-lo en un lloc segur i altres vegades, per falta de
personal, donar sepultura als caiguts: però no va oblidar mai la seva qualitat
de metge: tan aviat tenia cura de les seves partides com dels soldats de
l’exèrcit i molts d’aquests han d’agrair a Codina les atencions que els va
atorgar.
La seva forta constitució va permetre-li
passar setmanes i mesos sense ficar-se al llit; els seus esforços van ser
recompensats quasi simultàniament amb un salconduit de Capità General[4] per poder exercir
lliurement la seva professió en el territori de Catalunya i una felicitació de
l’esposa del pretendent Margarida[5].
Acabada la guerra, sense presumir dels
seus èxits, vivia tranquil amb la seva família, però per la seva honradesa ben
provada, el seu caràcter bondadós unit a la seva caritat sense límits, va ser
elegit alcalde de la Cellera càrrec que exercí amb plena satisfacció dels
vilatans.
La seva mort ha commocionat molta gent,
ja que deixa un buit a la comarca, el Sindicat ha perdut un bon company i els
pobres un incondicional benefactor.
La seva atribolada família i especialment
el seu fill Joaquim, col·lega nostre, rebin els més sincer condol per la
desgràcia que els afligeix, ja que no els falta cristiana resignació”. [C. N.]
L’autor d’aquesta necrològica afegeix la
següent nota a peu de pàgina: “Acabo de saber que ahir, dia 10, a les vuit del
vespre, va morir el metge de St. Privat de Bas Benet Codina i Callís, pare
polític del company Joaquim Jenover com a conseqüència del disgust que li va
provocar la notícia de la mort del seu germà en Ramon. Jenover, que va assistir
a l’enterrament del seu oncle Ramon, ja temia aquesta catàstrofe (ja que Benet
era un cardíac crònic), per això no va voler comunicar-li la notícia de la mort
del seu germà fins ahir a les set de la tarda i encara fou massa aviat. Déu
l’hagi acollit al seu si.”
Dotze anys més tard, el 31 de desembre
de 1909, Joaquim Codina escriu a Joan Cadevall comunicant-li que haurà
d’ajornar fins a la primavera algunes recerques botàniques per la mort de la
seva mare, Teresa Vinyes i Surroca, ocorreguda el 30 de novembre.
[1] Obituari del Sindicato
médico de la Província de Girona. Les notes a peu de pàgina són de l'autor d'aquest blog.
[2]Es tracta de la tercera guerra carlina. Va ser
una guerra civil espanyola que va tenir lloc
del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya era Carles VII
(1848-1909).
[3] Un d’aquests hospitals podría haver-se muntat a Can
Ter de Lloret Salvatge (Amer), ja que aquesta masia té dues garites defensives
de secció circular.
[5] L’esposa del pretendent carlí premià els seus serveis
regalant-li una farmaciola de campanya. Es tracta d’una farmaciola de fusta, com
un mundo de tapa plana, que podía contenir medicaments, utensilis de primers
auxilis i fins i tot aparells de cirurgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada