dissabte, 30 de desembre del 2017

Introducció a Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca[1]. Fragments
 “¿Cuales han sido los móviles que me han inducido á esta clase de estudio? Lo diré sin ambajes; el afán de lucro y el proporcionarme una diversión ó pasatiempo sosegado, honesto y barato; alguien que no nombro díjome que podría ganar mucho dinero por la venta de colecciones ó ejemplares raros, por lo cual é imaginándome que podría ser verdad tanta belleza, alentado además por el cebo del dinero puse en práctica lo que mi mente había concebido, pero ¡ oh, cruel desengaño ! no contaba con la huéspeda de que había de gastar mucho en la compra de libros, papel secante, carpetas, correspondencia, excursiones etc, etc., ni con el huésped de que al fin no hallaría mercado para la colocación de mis productos. ¡Justo castigo á mis pecados! Insensato de mi! no recordaba que impunemente no puede profanarse la ciencia. (…) Y si hasta el presente no he tenido necesidad de poner los pies en polvorosa ó de defenderme desde el banquillo de los acusados por supuestos robos ó atropellos al a propiedad cuando me cuelo de rondón en un campo, huerto ó vina con objeto de coger algún ejemplar que me ha parecido raro, ello es debido al carácter pacífico y bonachón de los habitantes de esta comarca. (…) Dejando esta digresión diré que mi amigo el distinguido naturalista D. Mariano Masferrer que hace unos dos años vino á esta á pasar una temporada, fué quien me indicó la utilidad de este sport, opinión suya que no he visto confirmada. Una vez iniciado en el mismo, pero no contando aún con fuerzas propias suficientes, he recurrido al distinguido botánico Dr. Juan Cadevall, de Tarrasa quien con escesiva amabilidad me ha solventado muchas dudas, corregido no pocos errores sufridos en la diagnosis de muchas especies y me ha alentado en el camino emprendido de esta no se si llamarla escentricidad ó afición por la botánica. Tanto al señor Masferrer como al Dr. Cadevall me complazco en darles desde estas páginas las más expresivas gracias y en hacer público el testimonio de mi reconocimiento y gratitud. (…) Para la enumeración de especies he adoptado la clasificación de Decandolle[2] (…)”.




[1] Joaquín Codina y Viñas (1908), publicada pel Col·legi de Metges de Girona.
[2] Es deu referir al botànic i agrònom suís Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 1778-1841).


divendres, 29 de desembre del 2017

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (7)

De la Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]: “En la publicació Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca és important la secció de les criptògames. Hi figura la Pellaea hastata, oriünda del sud d’Àfrica i desconeguda a Europa, trobada per Codina a les roques del Pasteral. Creient-la, de moment, una espècie nova, Cadevall i Pau[2] pensaren dedicar-la-hi amb el nom de Pteris Codinae. Aquesta descoberta constitueix segons Litardière[3], un fet de geografia botànica dels més interessants. És de remarcar la part dels fongs, que havien d’esdevenir la seva veritable especialitat. No obstant, Codina seguí sempre disposat a oferir el seu concurs a tots els estudiosos de les espermatòfites. Així R. Görz[4] fou induït a descriure els saules catalans en conjunt (Les saules de Catalogne, Cavanillesia, vol. II, fasc. VII-XII, Barcelona, 1930) pels seus amics Font i Quer i Codina. Codina tingué l’amabilitat de facilitar-li bells espècimens complets, recollits per ell. En agraïment li dedicà una forma: Salix catalaunica.”



[1] Miquel de Garganta i Fàbrega (Olot, 1903 – 1988), farmacèutic i botanic.
[2] Carles Pau i Espanyol (Sogorb1857-1937), botànic i farmacèutic valencià. Va ser un dels botànics més importants de la seva època.
[3] René de Litardière (Mazières-en-Gâtine, Poitou, 1888 – 1957), botànic francès. Estudiós de la flora mediterrània. A partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (cf. Enciclopèdia Catalana).
[4] Rudolf Görz (1879-1935), botànic alemany especialista en salzes. Interessat en el nostre salze, que considera un cas únic a Europa. Görz creu que el salze català està emparentat amb Salix livida, una espècie pròpia dels països nòrdics, bàltics i Rússia.

dimecres, 27 de desembre del 2017

APUNTS PER A LA FLORA DE LA CELLERA DE TER I LA SEVA COMARCA
http://www.floracatalana.net/llistes/apunts-per-a-la-flora-de-la-cellera-de-ter-i-la-seva-comarca
Llista de les plantes que apareixen al catàleg florístic local del metge cellerenc Joaquim Codina i Viñas.
Bibliografia: Codina J. 1908. Apuntes para la Flora de a Sellera y su comarca. Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona. 100 pp. Imp. y Lib. De Dolores Torres. Girona.
Es pot consultar la publicació original:

BASES DEL CONCURS PER SELECCIONAR EL LOGOTIP DE L’ANY DOCTOR CODINA
L'Ajuntament de la Cellera de Ter ha aprovat les bases del concurs per seleccionar el logotip de l’Any Doctor Codina. Els interessats podran presentar propostes abans del 30 de gener de 2018. Podeu consultar-ho a:

http://www.lacelleradeter.cat/promocio-variable/bases-del-concurs-per-seleccionar-el-logotip-de-lany-doctor-codina/
Partida de casament del Dr. Joaquim Codina i Vinyes

En el día diez y seis del mes de Mayo de mil ochocientos noventa y tres, habiendo hecho las proclamaciones mandadas por el sagrado concilio de Trento y no habiendo resultado impedimento alguno, yo Ramon Sitjar Pbro., Cura-Párroco de la Iglesia Parroquial de Santa María de Salas de la Sellera Obispado y provincia de Gerona, después de haber preguntado y obtenido el mútuo consentimiento de sus padres respectivos, he unido en matrimonio in facie Ecclesiae y según el rito de la misma a Don Joaquín Codina, soltero, de edad veinte y cinco años, natural y vecino de ésta, hijo legítimos de los consortes vivientes Don Ramon Codina natural de Sant Privat de Bas y Dña. Teresa de ésta, con Dolores Puig, soltera, de edad veinte y dos años, natural de Riuprimer y vecina de Sant Hilari Sacalm, hija legítima de los concurrentes vivientes José Puig natural de dicho Riuprimer y Petronila Jover de Sant Hilari Sacalm. Siendo presentes por testigos a este fin llamados Manuel Bayona natural de Sant Esteban de Bas y José Plana Ridaura casados. Recibieron la bendición nupcial. Lo que hago constar en el presente libro y en la parroquia de la Sellera a diez y ocho de Mayo de mil ochocientos noventa y tres. Ramon Sitjar. Pbro. Cura-Párroco. (Tomo 4, folio 74). (Transcripció de Josep M. Pont i Valls a Dr. Joaquim Codina i Viñas 1867-1934. Anècdotes i vivències, La Cellera de Ter, novembre 1984).

divendres, 22 de desembre del 2017













Els Amics de l'Entorn  de la Cellera de Ter  acaben d'editar el calendari del 2018 dedicat al Dr. Codina. 
www.lacelleradeter.cat/guia-del-poble/amics-de-lentorn.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Certificat de baptisme
9 de maig de 1886



Certificat de baptisme
10 de maig de 1891