 |
| Fotografia: Lluís Codina i Giol |
 |
| Fotografia: Lluís Codina i Giol |
divendres, 30 de març del 2018
dimarts, 20 de març del 2018
|
Escarlets[2]
tendres, m’apar
Que són bons per confitar.
Rossinyols, llengües de bou[3]
I d’altres, si això no et cou.
I també les sabateres[4]
Que no són pas embusteres.
Les cugumelles són bones
Per matar moltes persones,
I també les pampinelles[5],
Siguin tendres, siguin velles.
Amb altres bolets dolents
No t’untis pas mai les dents.
I als de cop de puny o vara
No hi arrimis pas la cara.
A! tampoc l’oriol foll[6]
No el mengis ni sec ni moll:
Sol produir borratxera
Que no és pas ben falaguera.
Uns li diuen matamosques,
A les clares i a les fosques,
Perquè varen comprovar
Que mata aquest bestiar.
Si els bolets t’han mossegat
Vés a câl metge aviat,
Perquè aquest amb un remei
Pot prestar-te un bon servei.
I si et donen desatino
Pots pendre oli de risino.
És la cura més urgent
Que deu fer-se al pacient.
El qui fa aquest sermonet
És un tocat del bolet.
Però això sí, un home savi
Que no té àvia ni avi
Ni ningú més que l’alabi.
Perxò si piqueu de mans,
Us tindrà per molt galants,
I si feu visques a crits
Us tindrà per agraïts
Ara i sempre, eternament,
I així s’ha acabat. Amén.
|
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Escarlets. Són semblants a les
Cualbres, però més testos i no tan trencadissos. El barret és blanc, amb pintes
vermelloses. Ve a últims de tardor. És bo per a salar.
[3] Llengües de bou o Agulles. Bolets que
també vénen a últims de tardor. El barret en lloc de fullets, porta una mena d’agulles
que es desprenen amb facilitat, semblant-se a les pàpies d’una llengua de bou.
El color és groc clar o aurora. Són aromàtics i bons.
[4] Sabateres. De color de xocolata el
barret. Aquest porta una mena de brescat de color palla, que no pot separar-se
del barret. El peu és generalment escèntric. Bolet molt estimat.
[5] Cugumelles, Pampinelles. Vegi’s el vers
que diu “Vols conèixer aquesta pinta?”, i ficsa’t bé en el que diu.
[6] Oriol foll. Conegut també amb el nom de
Reig vermell, Reig fals. Vegi’s lo ressenyat a “Reig o Monjola”. Encara que no
pertany als bolets que maten, és molt dolent; per tant convé distingir-lo del
Reig veritable, ço que és fàcil, tinguent en compte que l’Oriol foll té els
fullets blancs, la beina és molt fragmentada i el peu acaba en una mena de
bola. A més el barret, de color més fort que el del Reig, és pigat de blanc,
les quals pigues són trossets de beina.
dissabte, 17 de març del 2018
|
Barretets i caçoletes[2]
Són bonets i són bonetes.
Els pets de llop[3],
si són tendres,
Poden menjar-se en divendres...
I en altres dies també
Això per cert jo ho sé bé.
Palomes[4]...
(del colomar)
Pots menjar-les per dinar,
Així també les del bosc
Si no les culls quan és fosc.
Solen vení els fredelucs[5]
Quan tu ja portes peücs.
Amb tòfones i ariganys[6]
Podries passar molts anys.
Deus saber que el camperol[7],
Collit en camp de futbol.
O en algun paratge herbós,
No és capaç de matá un gos.
D’aquesto jo
n’he menjat,
Silvestre, no conreat.
|
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Barretets i Caçoletes. Bolets de primavera. Els primers, de forma estrambòtica, i els segons, de
forma d’embut o copa. Per la seva petitesa, no són gaire estimats. No deuen
menjar-se sense ésser bullits i llençada l’aigua, perquè podrien emmentzinar.
El mateix deu fer-se amb els Ariganys, Múrgules, i altres semblants, encara que
aquests són més aprofitables i més estimats.
[3] Pets de llop. Quan encara són tendres i
tenen la carn blanca són bastant bons, mes ningú no els aprofita.
[4] Palomes. De figura esbelta, barret de
color de xocolata i escamós, peu llarg amb anell. Són bons. L’alusió que fan
els versos tocant a collir-les de clar, deu fer-se extensiva als demés bolets
per mor de no confondre els bons amb els dolents. S’han donat casos.
[5] Fredelucs. Bolets petits que vénen a
últims de tardor. Tenen el barret de color groc, quasi negrós, i es fan a
raguitzells en els pinars. Són apetitosos i més tinguent en compte que en aital
època els altres bolets escassegen.
[6] Tòfones. Tothom coneix el seu valor
culinari, per això no cal fer-ne la descripció. En quant als Ariganys i
Múrgules o Rabassoles, deu afegir-se que tenen la forma d’un xiprer, i són
bolets de primavera, molt estimats. No es deuen menjar crusos.
[7] Camperol o Bola de neu. És quasi l’únic
bolet que es cultiva. Té el barret i peu de color blanc, costelles de color de
rosa, que es tornen negres, peu molt curt, amb anell, però sense beina. Es
crien en prats secs, vores de camins, camps d’aufals, etc. Molt bons.
dijous, 15 de març del 2018
La Cellera de Ter. Comissió
de l’Any del Dr. Codina
La comissió de preparació del 150 aniversari del naixement del Dr. Codina
ha concretat ja els actes principals.
·
Inauguració de l’any del Dr. Codina
5 de maig a les 17:00 al teatre del Centre Parroquial de la vila. Presentarà
i conduirà l’acte l’actriu Mònica Van Campen i Obiols. Conferència per part del
metge Oriol Codina i Guinó. Taula rodona per experts que donaran a conèixer les diferents facetes del
Dr. Codina: cellerenc, metge, botànic i micòleg. Més endavant s’informarà dels detalls.
·
Inauguració de la ruta del Dr. Codina
19 de maig. El botànic Joan Font explicarà les diferents
parts de la ruta a la vora del Ter que s’haurà pogut fer realitat gràcies a una
subvenció de la Generalitat. Aquesta ruta es basarà en les plantes del llibre
del Dr. Codina “Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca”
·
Premi “Dr. Joaquim Codina i Vinyes” de la Fundació
VALVI
26 de maig cap a les 18:00 (s’ha d'acabar de confirmar) al teatre del
Centre Parroquial. Premi que atorga la Fundació VALVI a una entitat que s’hagi
destacat en la protecció del medi ambient. Parlaments i música viva.
·
L’Escola “Juncadella” de la
Cellera de Ter, amb motiu de la setmana cultural, realitzarà un seguit d’activitats
relacionades amb el 150 aniversari (xerrades, sortides per la zona, tallers,
etc.).
S’està treballant en la reedició del
llibre “Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca”.
La comissió informarà més endavant dels actes que es duran a terme a la
tardor.
dimecres, 14 de març del 2018
Bolets dels espinacals[2],
Aquests també valen rals.
De les candeles de bruc[3]
Si no en menges ets ben ruc.
El reig[4] fet amb bona untura
És una llaminadura.
Moixernó[5] fet amb platillo
 |
| Moixernons. Font: Marc Casabosch descobrir.cat/elsecretmesbenguardat/etiqueta/moixernons |
És tan bo com el llomillo.
Vaquetes o rossinyols[6]
Es poden menjar tots sols.
Les cametes de perdiu[7]
Són bones cap a l’istiu.
Mucoses i llenegalls[8]
Es poden menjar amb alls.
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Bolet de l’Espinacals. Poc conegut a
Catalunya. Ho és més a l’Aragó, que en diuen Setas de Cardo. Viu en les arrels
de l’espinacals. És molt bo.
[3] Candeles de Bruc. Conegudes també amb
el nom de Moixernó de tardor. Ve a últims de tardor. Té el peu gruixut, dur i
llarg. És de color blanquinós. Molt bo.
[4] Reig o Monjola. És dels millors bolets
per fer a la llauna amb all i julivert, i a l’ensems el que crida més t’atenció
dels aficionats boletaires. Podria confondre’s amb l’Oriol foll o Reig vermell,
però es distingeix d’aquest últim en que té els fullets o costelles grogues en lloc de blanques com passa
en l’Oriol foll. A més, porta beina, però el sol fet de tenir els fullets grocs,
basta per a no confondrer-lo amb cap dels bolets que maten. És l’únic dels
bolets que porten beina, que pot recomanar-se per la facilitat de distingir-lo
dels altres que maten.
[5] Moixernó. El veritable Moixernó es
troba a muntanya en terrenys calcinals, i en mig de l’herba, marges herbosos,
etc. És dels millors bolets per a donar gust a un guisat. Fa olor que recorda
el de la farina fresca, però com que n’hi ha un altre que se li sembla molt i
és verinós, convé distingir els dos. El primer, o sia el veritable Moixernó, es
cria a muntanya, als volts de la diada de Sant Jordi; és més blanc i un poc
llefiscós. El segon, també fa olor de farina fresca, però aquesta olor no és
tan fina. Es cria en els boscos de la plana, a la tardor i istiu. Té el barret
de color de cendra, i els follets fan tornasol.
[6] Vaquetes o Rossinyols. De color groc
canari, molt aromàtic i bastant conegut.
[7] Cametes de perdiu. Es fan a l’istiu i
tardor en els pinars. És poc bo.
[8] Mucoses i Llenegalls. Les millors són
les que tenen color fosc, són cepats i porten una mena de llefisc que semble
mocs. Els dels pinars de la Plana de Vich tenen molt renom. També hi han
mucoses blanques, més aquestes no són tan bones.
Gírboles i pollancrons[2]
Apunta’ls amb els més bons.
Si vols, els pots confitar.
(Ço que equival a salar).
Gírbola de castanyer
És dels que fan bon paper.
Si li diuen gamarús,
D’aquest títol no en fa ús.
Les flotes i socarrells[3],
Tots són bons si no són vells.
Del pelutxo, àlias barba[4],
Fes-ne un bon cistell o garba.
De peus de rata o manetes[5]
No en mengis que fan...
I dels bolets de femer[6],
D’allà on surten... mira-ho bé.
Camasecs o carreretes[7],
Aquests sí, valen pessetes.
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Gírboles i Pollancrons. Es crien en els
arbres. Les Gírboles vénen prenent la forma d’un vano i quasi tots són
comestibles, si no tenen consistència dura i són tendres. Els més estimats són
els de pollancre i la Gírbola de Castanyer o Gamarús. Es dóna el nom de Gírbola
als bolets que prenen la forma de vano, i el de Flota, als bolets que consten
de barret i cama i viuen agrupats. Aquests viuen al peu dels arbres o rabasses
mortes, i alguns són comestibles com els Pollancrons. Bolets de soca d’alzina,
Flota de Roure, etc. No n’hi ha cap que mati, però sí alguns són verinosos, com
els de Soca de pi, que són groguencs i algun altre.
[3] Socarrell. És un bolet que es cria
únicament en les soques d’arbós cremat. Porta una capa de tubs en lloc de
fulles en el barret, i aquests no poden separar-se amb facilitat. És molt bo.
[4] Pelutxo o Barba. Bolet disforme que, en
lloc de fullets o molla, porta uns filaments en forma de cabellera. És blanc i
es cria en els roures.
[5] Peus de rata o Manetes. Són molt
coneguts, i per això no se’n fa aquí la descripció. Són purgants quasi tots i
alguns indigestos.
[6] Bolets de Femer. Amb aquest nom es
comprenen tots els bolets que tenen poca vida, o sia que totseguit es
podreixen. Els fullets es tornen aviat negres, formant un suc que pot
utilitzar-se com a tinta. Val més no menjar-ne cap.
[7] Camasecs o Carreretes. A Barcelona es
venen secs, amb el nom de Moixernó. No és tal. No obstant és molt bo per a fer
guisats, als que comunica un gust semblant al del Moixernó. Són bolets petits,
color canyella-clar, cama prima que es doblega sense trencar-se. Es cria en els
prats secs i muntanyosos. El nom de carreretes és el que usen a la Vall d’Aran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)