BOLETS BONS I BOLETS QUE MATEN 6 [J. C. V.][1] Barretets i caçoletes[2] Són bonets i són bonetes. Els pets de llop[3], si són tendres, Poden menjar-se en divendres... I en altres dies també Això per cert jo ho sé bé. Palomes[4]... (del colomar) Pots menjar-les per dinar, Així també les del bosc Si no les culls quan és fosc. Solen vení els fredelucs[5] Quan tu ja portes peücs. Amb tòfones i ariganys[6] Podries passar molts anys. Deus saber que el camperol[7], Collit en camp de futbol. O en algun paratge herbós, No és capaç de matá un gos. D’aquesto jo n’he menjat, Silvestre, no conreat.

---

[1] Joaquim Codina Vinyes.

[2] Barretets i Caçoletes. Bolets de primavera. Els primers, de forma estrambòtica, i els segons, de forma d’embut o copa. Per la seva petitesa, no són gaire estimats. No deuen menjar-se sense ésser bullits i llençada l’aigua, perquè podrien emmentzinar. El mateix deu fer-se amb els Ariganys, Múrgules, i altres semblants, encara que aquests són més aprofitables i més estimats.

[3] Pets de llop. Quan encara són tendres i tenen la carn blanca són bastant bons, mes ningú no els aprofita.

[4] Palomes. De figura esbelta, barret de color de xocolata i escamós, peu llarg amb anell. Són bons. L’alusió que fan els versos tocant a collir-les de clar, deu fer-se extensiva als demés bolets per mor de no confondre els bons amb els dolents. S’han donat casos.

[5] Fredelucs. Bolets petits que vénen a últims de tardor. Tenen el barret de color groc, quasi negrós, i es fan a raguitzells en els pinars. Són apetitosos i més tinguent en compte que en aital època els altres bolets escassegen.

[6] Tòfones. Tothom coneix el seu valor culinari, per això no cal fer-ne la descripció. En quant als Ariganys i Múrgules o Rabassoles, deu afegir-se que tenen la forma d’un xiprer, i són bolets de primavera, molt estimats. No es deuen menjar crusos.

[7] Camperol o Bola de neu. És quasi l’únic bolet que es cultiva. Té el barret i peu de color blanc, costelles de color de rosa, que es tornen negres, peu molt curt, amb anell, però sense beina. Es crien en prats secs, vores de camins, camps d’aufals, etc. Molt bons.