BOLETS BONS I BOLETS QUE MATEN 4 [J. C. V.][1]

Gírboles i pollancrons[2]

Apunta’ls amb els més bons.

Si vols, els pots confitar.

(Ço que equival a salar).

Gírbola de castanyer

És dels que fan bon paper.

Si li diuen gamarús,

D’aquest títol no en fa ús.

Les flotes i socarrells[3],

Tots són bons si no són vells.

Del pelutxo, àlias barba[4],

Fes-ne un bon cistell o garba.

De peus de rata o manetes[5]

No en mengis que fan...

I dels bolets de femer[6],

D’allà on surten... mira-ho bé.

Camasecs o carreretes[7],

Aquests sí, valen pessetes.

---

[1] Joaquim Codina Vinyes.

[2] Gírboles i Pollancrons. Es crien en els arbres. Les Gírboles vénen prenent la forma d’un vano i quasi tots són comestibles, si no tenen consistència dura i són tendres. Els més estimats són els de pollancre i la Gírbola de Castanyer o Gamarús. Es dóna el nom de Gírbola als bolets que prenen la forma de vano, i el de Flota, als bolets que consten de barret i cama i viuen agrupats. Aquests viuen al peu dels arbres o rabasses mortes, i alguns són comestibles com els Pollancrons. Bolets de soca d’alzina, Flota de Roure, etc. No n’hi ha cap que mati, però sí alguns són verinosos, com els de Soca de pi, que són groguencs i algun altre.

[3] Socarrell. És un bolet que es cria únicament en les soques d’arbós cremat. Porta una capa de tubs en lloc de fulles en el barret, i aquests no poden separar-se amb facilitat. És molt bo.

[4] Pelutxo o Barba. Bolet disforme que, en lloc de fullets o molla, porta uns filaments en forma de cabellera. És blanc i es cria en els roures.

[5] Peus de rata o Manetes. Són molt coneguts, i per això no se’n fa aquí la descripció. Són purgants quasi tots i alguns indigestos.

[6] Bolets de Femer. Amb aquest nom es comprenen tots els bolets que tenen poca vida, o sia que totseguit es podreixen. Els fullets es tornen aviat negres, formant un suc que pot utilitzar-se com a tinta. Val més no menjar-ne cap.

[7] Camasecs o Carreretes. A Barcelona es venen secs, amb el nom de Moixernó. No és tal. No obstant és molt bo per a fer guisats, als que comunica un gust semblant al del Moixernó. Són bolets petits, color canyella-clar, cama prima que es doblega sense trencar-se. Es cria en els prats secs i muntanyosos. El nom de carreretes és el que usen a la Vall d’Aran.