Bolets dels espinacals[2],
Aquests també valen rals.
De les candeles de bruc[3]
Si no en menges ets ben ruc.
El reig[4] fet amb bona untura
És una llaminadura.
Moixernó[5] fet amb platillo
 |
| Moixernons. Font: Marc Casabosch descobrir.cat/elsecretmesbenguardat/etiqueta/moixernons |
És tan bo com el llomillo.
Vaquetes o rossinyols[6]
Es poden menjar tots sols.
Les cametes de perdiu[7]
Són bones cap a l’istiu.
Mucoses i llenegalls[8]
Es poden menjar amb alls.
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Bolet de l’Espinacals. Poc conegut a
Catalunya. Ho és més a l’Aragó, que en diuen Setas de Cardo. Viu en les arrels
de l’espinacals. És molt bo.
[3] Candeles de Bruc. Conegudes també amb
el nom de Moixernó de tardor. Ve a últims de tardor. Té el peu gruixut, dur i
llarg. És de color blanquinós. Molt bo.
[4] Reig o Monjola. És dels millors bolets
per fer a la llauna amb all i julivert, i a l’ensems el que crida més t’atenció
dels aficionats boletaires. Podria confondre’s amb l’Oriol foll o Reig vermell,
però es distingeix d’aquest últim en que té els fullets o costelles grogues en lloc de blanques com passa
en l’Oriol foll. A més, porta beina, però el sol fet de tenir els fullets grocs,
basta per a no confondrer-lo amb cap dels bolets que maten. És l’únic dels
bolets que porten beina, que pot recomanar-se per la facilitat de distingir-lo
dels altres que maten.
[5] Moixernó. El veritable Moixernó es
troba a muntanya en terrenys calcinals, i en mig de l’herba, marges herbosos,
etc. És dels millors bolets per a donar gust a un guisat. Fa olor que recorda
el de la farina fresca, però com que n’hi ha un altre que se li sembla molt i
és verinós, convé distingir els dos. El primer, o sia el veritable Moixernó, es
cria a muntanya, als volts de la diada de Sant Jordi; és més blanc i un poc
llefiscós. El segon, també fa olor de farina fresca, però aquesta olor no és
tan fina. Es cria en els boscos de la plana, a la tardor i istiu. Té el barret
de color de cendra, i els follets fan tornasol.
[6] Vaquetes o Rossinyols. De color groc
canari, molt aromàtic i bastant conegut.
[7] Cametes de perdiu. Es fan a l’istiu i
tardor en els pinars. És poc bo.
[8] Mucoses i Llenegalls. Les millors són
les que tenen color fosc, són cepats i porten una mena de llefisc que semble
mocs. Els dels pinars de la Plana de Vich tenen molt renom. També hi han
mucoses blanques, més aquestes no són tan bones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada