 |
El Pasteral. Pont sobre el Ter per on passava el tren d'Olot. Avui, carretera.
Al fons, la cinglera de St. Roc
|
dimecres, 31 de gener del 2018
dilluns, 29 de gener del 2018
“Bolets” (continuació)[1]
Tots els bolets, per llurs efectes nocius, poden
agruparse en tres categories: uns que maten; altres que causen transtorns
serios, vomits, mal de ventre correnses, deliri, angunia, suhors frets, etc.,
empero que generalment no maten; y altres que tan sols causen una lleugera
indisposició. Dels primers, per sort, no mes n’hi ha quatre especies, tres
d’elles pertanyen al género “Amanita” y son la “Amanita verna”, “A.
phalloides”, “A. citrina” y la quarta es la “Volvaria gloiocephala”. Aquestes
quatre especies contenen un vereno nomenat “phallina” que’s disol ó fon en
l’aygua y no queda destruit per la ebullició podentse comparar a certes toxines
microbianes. La “phallina” te la fatalitat de destruir els glóbuls de la sanch
y per xó ocasiona la mort.
La segona categoría de bolets dolents conté entre
altres un vereno que se li ha donat el nom de “muscarina”, alcaloide
cristalizable que ataca’l sistema nerviós, el cor i aparell digestiu, empero
que te la ventaja de eliminarse rápidament per la orina y no es, ni de bon
tros, tan actiu com la “phallina”. Aquesta substancia se troba especialmente en
el Reig vermell, Reig fals, ó Reig de fageda “A. muscarina”.
En quant als de la tercera categoría ja he dit que
tant sols son indigestos, pero no verenosos.
Ara bé; sabent que’l género “Amanita” es l’únich que
conté especies mortals (la “Volvaria gloiocephala” es molt escasa y forsa
semblant á les “amanitas”) evitarém desgracies si tenim mlt cuidado de no
menjarne cap d’aquest género com no sigui la “Amanita cesarea”, el veritable
Reig. Monjola ó Cucon, bastant conegut de tothom y l’únich que te’l barret de
color de taronja, les costelles, anell y cama d’un groch clar.
Si tenim la mala fortuna de menjarne un altre de
dolent empero que no sigui “amanita” ni “volvaria”, mal y no tan; quant menos
salvarém la pell encara que sigui a costa de algunes pessetes pel metje y
apotecari. (…)
Resumint; les “Amanites” á excepció del Reig i les
Pentinelles, son “bolets de barret, cama central, anell, volva y costelles
blanques. La “Volvaria gloiocephala” té volva, no porta anell y les costelles
son de color Blanch quan son joves y després de color rosa ó vinós”.
Assegurat quan cullis un bolet
per menjarlo de que no sigui cap “Amanita” ni “Volvaria”; arrencal ab ciudado y
examina be la cama y barret per veure si porta volva. Si no ho fas aixís pots
perdrer la vida (juliol 1911).
 |
| Del llibre "Bolets bons i bolets dolents" de Joaquim Codina i Vinyes |
divendres, 26 de gener del 2018
Calendari del pagès
“Bolets”: aquest és el títol del primer dels articles publicats pel Dr. Codina al
Calendari del pagès.
Ens adonarem de la riquesa de vocabulari del Dr. Codina
i de la punta de bon humor que combinava perfectament amb el llenguatge
científic en els seus escrits.
Juliol 1911. ¿Oy
que’n son de rebons…? Bé, entenemnos; vull dir els de debó, els que’s fan pels
boscos y prades, de cap manera els sinonims de castanyes, pinyes, bledes,
verdolagues, mastagots, nyanyos y altres semblants verdures, que aquestos se
solen cullir en llochs poblats, especialment en les tabernes, plasses, plasses
de toros, sales de ball, cafès, etc., etc.
No
obstant, dels primers també n’hi ha de dolents, n’hi ha que tenen mal gust, que
fan mal de ventre y fins per disort, n’hi ha que maten...!
¡Oh!
Lector; jo bé volia donarte una regla segura per distingir els bolets bons dels
dolents, mes aixó avuy dia no es possible perquè n’hi ha molts dels quals no se’n
te experiencia per no haberne menjat may ningú y per tant no se sab si poden
fer mal o no; altres que sient dolents poden molt be pendrers per bons ó
confondrer uns y altres y ni tampoch un pot fiarse de les probes en certes
besties com donarne a menjar als gats ó als gosses perque llur organisme es
molt diferent del nostre; aixi per exemple, veyém que les cabres y bous se’ls
menjen tots y’l mateix fan els llimachs y altres bestioles sense que’n resultin
perjudicats. A més de tot axó avuy dia encara no se sab amb certesa la
composició química de tots els seus verenos ni la naturalesa de molts dels seus
components.
En
la falta donchs, d’una regla segura pera distingir els bolets bons dels dolents,
te donaré alguns consells pera que no t’hagis de privar d’aquesta lleminadura y
no’t posis en perill de perdre la vida.
dimarts, 23 de gener del 2018
Una de les raons per la que Joaquim Codina
es dedicarà en endavant a l’estudi dels bolets és la seva professió de metge
rural. Els estudis micològics a Catalunya eren pràcticament nuls fins aleshores
i entre la població hi havia una desconeixença molt gran dels efectes
dels bolets sobre l’organisme humà, per la qual cosa sovint es donaven casos d’intoxicació.
Codina, com a metge i com a científic, comprengué que cal fer un esforç de
divulgació entre la població del coneixement de les espècies.
Establí llavors relacions amb micòlegs de renom, com ara
P. Hariot[2],
de París, que li resolgué les primeres consultes i amb qui determinà el Polyporus
tunetanus Pat., nou
a Europa, i sobre el que escrigué dues notes: “Un bon bolet...” i “À propos du Polyporus tunetanus Pat.”. Mes tard es relacionà amb
altres naturalistes francesos. L'animava el fet de veure's comprès. El Dr. Font i Quer[3] fou qui influí decididament en Codina i l’encoratjà per
tal que tirés endavant la seva obra i els seus estudis micològics; Codina fou ja sempre més un col·laborador entusiasta seu.
El concepte que Font i Quer tenia de la botànica, i que aplicà
com a director de l’Institut Botànic de Barcelona, incloïa totes les plantes,
incloses les no vasculars, les anomenades criptògames (algues, molses, fongs i falgueres).
En l’impuls de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la
feina de micòlegs al nostre país, destacant entre ells Joaquim Codina, i portà
a Catalunya grans experts com René Maire[4],
Roger Heim[5]
i Rolf Singer[6]. D’aquesta manera, amb
Font i Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per
Catalunya, a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable
al coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.
[3] Pius Font i Quer (Lleida 1888 – Barcelona 1964), botànic, farmacèutic i
químic. Va ser el primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i
fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí botànic, annex a l'Institut.
diumenge, 21 de gener del 2018
Llibreta de despeses
A Can Vinyes de la Cellera de Ter, la casa pairal d’en
Quimet Codina, es conserva una petita llibreta de butxaca amb les seves
despeses durant el 2n curs d’estudis a la Universitat de Barcelona
(1887-1888). Només hi consten les despeses personals. No s’hi esmenten: viatges,
matrícula, pensió, material d’estudi, etc. Suposem que feia els àpats en alguna
pensió.
Eren el seus pares qui li demanaven que
anotés els comptes o bé sortia d’ell mateix de fer-ho? Tant en un cas com en
l’altre, volia dir que a la família s’era meticulós amb els diners, fins i tot
amb els personals.
En aquesta llibreta consta un total
de 19 setmanes corresponents als mesos: octubre, gener, febrer, març i abril.
La lletra i la polidesa es van deteriorant amb el pas dels mesos.
Per aquestes anotacions podem saber el
preu del pa: 3 lliures de pa costaven 13 cèntims. Dels altres conceptes no ens
indica la quantitat de la compra.
Rebia una setmanada, el promig de la qual va ser de 4,33 ptes., depenent, és clar, del saldo de la setmana anterior.
El promig de despeses
setmanals van ser: 3,14 ptes. Els productes comprats i el promig de
despesa setmanals de cada un d'ells van ser:
- Pa. Consumia 6-7 pans de 3 lliures a la setmana: 1,40 ptes.
- Vi: 0,84 ptes.
- Enciam: 0,17 ptes. Sorprèn que comprés enciam tot l’any, també els mesos d’hivern.
- Petroli: 0,11 ptes. Suposem que era per a l'estufa.
- Roba: 0,51 ptes. Se suposa que era el que costava rentar la roba.
- Xocolata: 0,11 ptes.
- Hi ha una despesa de 3 cèntims en una setmana d'abril que sembla correspondre a una festa d'un tal "Sánchez". Tota una disbauxa!
Can Vinyes (des de ponent). Es pot veure el recinte murallat d'una de les vinyes (ara oliverar). Al fons, a la vall, la pollancreda del Ter. (2018)
diumenge, 14 de gener del 2018
El 16 de maig de 1909 Cadevall, Sallent[2] i Codina es troben a
Vidreres i junts herboritzen els voltants de Sils i l’Empalme de Maçanet de la Selva[3].
 |
| Estació de Maçanet - Massanes al segle XIX o principis del XX. Fotografia del Museu del Ferrocarril de Catalunya |
El dilluns 26 de juliol del mateix any
s’inicia a Barcelona la Setmana Tràgica, una setmana de revolta tacada de sang.
El moviment estigué motivat principalment per la guerra d’Àfrica. La protesta
es propagà ràpidament a alguns punts de Catalunya. La Cellera i Anglès foren
precisament les poblacions gironines on la gravetat dels fets prengué un caire
dramàtic, ja que hi hagué un mort, veí de la Cellera, per l’actuació de la
Guardia Civil. El 8 d’agost un piquet de quaranta guàrdies civils detén 16
persones d’Anglès i 2 de la Cellera, acusades d’instigadores o d’estar
implicades directament en els fets.
A finals de 1910 Codina ja havia
enllestit el seu treball sobre una espècie de bolet desconeguda fins aleshores
a Europa. El treball titulat “Un bon bolet...”[4], descrivia el que
científicament es coneixia per Polyporus tunetanus, bolet que fins aleshores
havia estat trobat solament a Tunis i que Codina havia recollit a la Cellera.
 |
| Polyporus Tunetanus. Font: Web Asociación cultural "Baxauri". Cofradía vasca de Gastronomía. |
A partir de la publicació d’aquest
treball, per marcar un punt de referència, Codina es decanta decididament cap a
l’estudi dels bolets.
[1] Cf. Notícia biogràfica
del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934), d’Isidre Prades i
Buixons.
[2] Àngel Sallent i Gotés (Sabadell, 1859 – Terrassa, 1934), farmacèutic, filòleg i botànic.
[3] Jordi Martinoy i Camós, Espai web personal: L’Empalme. “Així es coneix
des de 1862 l'estació de Maçanet-Massanes, allunyada per cert tant de Maçanet
com de Massanes. Aquí (...) esgotaren els recursos les dues companyies que,
l'una per l'interior i l'altra per la costa, competien frenèticament a mitjans
del segle XIX per a allargar el tren cap al Nord, decidint finalment fusionar-se.
(...) A l’entorn de l’estació només trobem hortes i pollancredes. (...) La riera de Santa Coloma acaba ben a
prop d’aquí el recorregut fins a la Tordera, portant-hi les aigües de les
Guilleries i d’un intermitent estany de Sils.”
[4] Joaquim Codina, “Un bon bolet…”,
Butlletí de la Institució Catalana d’Història
Natural, Any VII, núms. 3 i 4, març-abril de 1910, p. 30-31.
dimecres, 10 de gener del 2018
La falguera de la Cellera (El
Pasteral)
Aquesta
és la falguera que Codina va trobar el 1908 al cingle del Pasteral, en el lloc
on el riu Ter deixa les muntanyes de les Guilleries i del Collsacabra i s'obre
a la vall. En un primer moment va ser anomenada, en honor del descobridor, Pteris
Codinae pels botànics Cadevall i Pau, pensant que era
una espècie nova. El 14 de desembre d'aquell any Cadevall escriu:
"El helecho remitido por V. lo creí desde el primer momento cosa rarísima
y completamente desconocida en España y aún en Europa".
 |
| Institut Botànic de Barcelona. Herbari. Fotografies: Lluís Codina i Giol |
dijous, 4 de gener del 2018
Reunió de la comissió de l’Any Dr. Codina
El 3 de gener a les 16:30 a l’Ajuntament
de la Cellera de Ter amb la presidència del Sr. Alcalde David Sarsanedas es
va reunir la comissió de l’Any del Dr. Codina.
Es van concretar els actes que es pretenen dur a terme i les dates aproximades del calendari.
Els actes estan agrupats en tres
etapes:
Maig’18: Presentació de Codina com a home i com a metge. Premi
al logotip. Premis fundació Valvi. Inauguració de la ruta botànica del Dr.
Codina
Octubre’18: Presentació de Codina com a botànic. Inauguració de l’exposició.
Presentació del llibre.
Novembre’18: Presentació de Codina com a micòleg. Exposició de bolets.
S’han de concretar encara les activitats amb els alumnes de l’escola Juncadella.
 |
| El Pasteral. Lloc on Codina va trobar la falguera Pellaea hastata |
dilluns, 1 de gener del 2018
BIOGRAFIA
DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (8)
Hom considera que el treball de Codina Apuntes para la flora de la Sellera y su
comarca fou una gran aportació a la flora catalana i modèlic en el seu
temps, sobretot tenint
en compte l’escassesa de mitjans de què disposava. Hi
va incloure 1.032 espècies, d’un territori de només 15 km de
radi, moltes de les quals eren fongs (en els quals s’especialitzaria);
a més de les característiques de cada planta,
en moltes feia referència als seus usos i a costums, així com als usos medicinals. Per tant, podem dir que, a més de l'interès botànic de l'obra, hi ha un interès
antropològic.
El 1908 Codina trobà un exemplar rar de falguera, que no constava en cap manual
de botànica. Els botànics Cadevall i
Pau, al principi, pensaren que era una espècie nova, per això l’anomenaren Pteris codinae en honor al seu descobridor. Més tard es confirmà que es tractava
d’una falguera ja coneguda al sud d’Àfrica i alguns punts d’Àsia (Pellaea
calomelanos o Pellaea hastata). El Dr. Konrad H. Christ[2], considerat el botànic més
competent de l’època, escriu el dictamen definitiu: “La falguera del Pasteral
és absolutament idèntica a la Pellaea
hastata de l’Àfrica del Sud i d’alguns punts aïllats de l’Àsia tropical”. “Aquesta
descoberta és més important que la d’una nova espècie, perquè constata la
localització europea d’una planta que no es coneixia fins al present més que en
l’hemisferi autral d’Àfrica i en alguns punts aïllats de l’Àsia tropical (Java,
etc).”
Codina entrava per la porta gran en el
camp dels botànics. Cadevall a escriu a la Memoria
de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, memòria corresponent
al 1908: “Hem de fer un particular esment del jove metge de la Cellera, Joaquim
Codina, que tot i aïllat en aquella població de la província de Girona, enmig
dels seus deures professionals i portant només dos escassos anys herboritzant,
ha fet ja descobertes molt notables, alguna de les quals cridarà segurament l’atenció
dels botànics”.
[1]
Cf. Isidre Prades i Buixons, Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934).
Cf. Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños, Eponímia mèdica catalana. Els epònims de Joaquim Codina, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona).
Cf. Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños, Eponímia mèdica catalana. Els epònims de Joaquim Codina, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)