“Bolets” (continuació)[1]
Tots els bolets, per llurs efectes nocius, poden
agruparse en tres categories: uns que maten; altres que causen transtorns
serios, vomits, mal de ventre correnses, deliri, angunia, suhors frets, etc.,
empero que generalment no maten; y altres que tan sols causen una lleugera
indisposició. Dels primers, per sort, no mes n’hi ha quatre especies, tres
d’elles pertanyen al género “Amanita” y son la “Amanita verna”, “A.
phalloides”, “A. citrina” y la quarta es la “Volvaria gloiocephala”. Aquestes
quatre especies contenen un vereno nomenat “phallina” que’s disol ó fon en
l’aygua y no queda destruit per la ebullició podentse comparar a certes toxines
microbianes. La “phallina” te la fatalitat de destruir els glóbuls de la sanch
y per xó ocasiona la mort.
La segona categoría de bolets dolents conté entre
altres un vereno que se li ha donat el nom de “muscarina”, alcaloide
cristalizable que ataca’l sistema nerviós, el cor i aparell digestiu, empero
que te la ventaja de eliminarse rápidament per la orina y no es, ni de bon
tros, tan actiu com la “phallina”. Aquesta substancia se troba especialmente en
el Reig vermell, Reig fals, ó Reig de fageda “A. muscarina”.
En quant als de la tercera categoría ja he dit que
tant sols son indigestos, pero no verenosos.
Ara bé; sabent que’l género “Amanita” es l’únich que
conté especies mortals (la “Volvaria gloiocephala” es molt escasa y forsa
semblant á les “amanitas”) evitarém desgracies si tenim mlt cuidado de no
menjarne cap d’aquest género com no sigui la “Amanita cesarea”, el veritable
Reig. Monjola ó Cucon, bastant conegut de tothom y l’únich que te’l barret de
color de taronja, les costelles, anell y cama d’un groch clar.
Si tenim la mala fortuna de menjarne un altre de
dolent empero que no sigui “amanita” ni “volvaria”, mal y no tan; quant menos
salvarém la pell encara que sigui a costa de algunes pessetes pel metje y
apotecari. (…)
Resumint; les “Amanites” á excepció del Reig i les
Pentinelles, son “bolets de barret, cama central, anell, volva y costelles
blanques. La “Volvaria gloiocephala” té volva, no porta anell y les costelles
son de color Blanch quan son joves y després de color rosa ó vinós”.
Assegurat quan cullis un bolet
per menjarlo de que no sigui cap “Amanita” ni “Volvaria”; arrencal ab ciudado y
examina be la cama y barret per veure si porta volva. Si no ho fas aixís pots
perdrer la vida (juliol 1911).
 |
| Del llibre "Bolets bons i bolets dolents" de Joaquim Codina i Vinyes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada