Una de les raons per la que Joaquim Codina
es dedicarà en endavant a l’estudi dels bolets és la seva professió de metge
rural. Els estudis micològics a Catalunya eren pràcticament nuls fins aleshores
i entre la població hi havia una desconeixença molt gran dels efectes
dels bolets sobre l’organisme humà, per la qual cosa sovint es donaven casos d’intoxicació.
Codina, com a metge i com a científic, comprengué que cal fer un esforç de
divulgació entre la població del coneixement de les espècies.
Establí llavors relacions amb micòlegs de renom, com ara
P. Hariot[2],
de París, que li resolgué les primeres consultes i amb qui determinà el Polyporus
tunetanus Pat., nou
a Europa, i sobre el que escrigué dues notes: “Un bon bolet...” i “À propos du Polyporus tunetanus Pat.”. Mes tard es relacionà amb
altres naturalistes francesos. L'animava el fet de veure's comprès. El Dr. Font i Quer[3] fou qui influí decididament en Codina i l’encoratjà per
tal que tirés endavant la seva obra i els seus estudis micològics; Codina fou ja sempre més un col·laborador entusiasta seu.
El concepte que Font i Quer tenia de la botànica, i que aplicà
com a director de l’Institut Botànic de Barcelona, incloïa totes les plantes,
incloses les no vasculars, les anomenades criptògames (algues, molses, fongs i falgueres).
En l’impuls de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la
feina de micòlegs al nostre país, destacant entre ells Joaquim Codina, i portà
a Catalunya grans experts com René Maire[4],
Roger Heim[5]
i Rolf Singer[6]. D’aquesta manera, amb
Font i Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per
Catalunya, a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable
al coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.
[3] Pius Font i Quer (Lleida 1888 – Barcelona 1964), botànic, farmacèutic i
químic. Va ser el primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i
fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí botànic, annex a l'Institut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada