El 16 de maig de 1909 Cadevall, Sallent[2] i Codina es troben a
Vidreres i junts herboritzen els voltants de Sils i l’Empalme de Maçanet de la Selva[3].
Estació de Maçanet - Massanes al segle XIX o principis del XX. Fotografia del Museu del Ferrocarril de Catalunya |
El dilluns 26 de juliol del mateix any
s’inicia a Barcelona la Setmana Tràgica, una setmana de revolta tacada de sang.
El moviment estigué motivat principalment per la guerra d’Àfrica. La protesta
es propagà ràpidament a alguns punts de Catalunya. La Cellera i Anglès foren
precisament les poblacions gironines on la gravetat dels fets prengué un caire
dramàtic, ja que hi hagué un mort, veí de la Cellera, per l’actuació de la
Guardia Civil. El 8 d’agost un piquet de quaranta guàrdies civils detén 16
persones d’Anglès i 2 de la Cellera, acusades d’instigadores o d’estar
implicades directament en els fets.
A finals de 1910 Codina ja havia
enllestit el seu treball sobre una espècie de bolet desconeguda fins aleshores
a Europa. El treball titulat “Un bon bolet...”[4], descrivia el que
científicament es coneixia per Polyporus tunetanus, bolet que fins aleshores
havia estat trobat solament a Tunis i que Codina havia recollit a la Cellera.
Polyporus Tunetanus. Font: Web Asociación cultural "Baxauri". Cofradía vasca de Gastronomía. |
A partir de la publicació d’aquest
treball, per marcar un punt de referència, Codina es decanta decididament cap a
l’estudi dels bolets.
[1] Cf. Notícia biogràfica
del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934), d’Isidre Prades i
Buixons.
[2] Àngel Sallent i Gotés (Sabadell, 1859 – Terrassa, 1934), farmacèutic, filòleg i botànic.
[3] Jordi Martinoy i Camós, Espai web personal: L’Empalme. “Així es coneix
des de 1862 l'estació de Maçanet-Massanes, allunyada per cert tant de Maçanet
com de Massanes. Aquí (...) esgotaren els recursos les dues companyies que,
l'una per l'interior i l'altra per la costa, competien frenèticament a mitjans
del segle XIX per a allargar el tren cap al Nord, decidint finalment fusionar-se.
(...) A l’entorn de l’estació només trobem hortes i pollancredes. (...) La riera de Santa Coloma acaba ben a
prop d’aquí el recorregut fins a la Tordera, portant-hi les aigües de les
Guilleries i d’un intermitent estany de Sils.”
[4] Joaquim Codina, “Un bon bolet…”,
Butlletí de la Institució Catalana d’Història
Natural, Any VII, núms. 3 i 4, març-abril de 1910, p. 30-31.
Benvolguts senyors
ResponEliminaEm poso en contacte amb vostès per a comunicar-los que entre les mostres conservades a l’Herbari de la Universitat de Barcelona hi ha aproximadament un miler de plecs recol·lectats pel vostre avantpassat Joaquim Codina i Vinyes que poden ser del vostre interès.
Com a conservador de l’Herbari de la Universitat de Barcelona, m’he assabentat pel Dr. Joan Vallès, Catedràtic de Botànica del Departament on treballo, així com pels meu col·legues de l’Institut Botànic de Barcelona, que esteu commemorant el centenari del seu naixement i això m’ha portat al blog.
Resto a la seva disposició per qualsevol consulta que vulgueu fer a l’Herbari de la Universitat de Barcelona.
El meu correu electrònic és vicens@ub.edu
Salutacions cordials
Josep Vicens