BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (4)

Com funcionaven els mecanismes d’assistència mèdica a començament del segle XX?

Pel gener de 1903 els metges del districte de Sta. Coloma de Farners, Codina inclòs, signaren una sèrie d’acords els quals solidàriament s’obligaven a complir. Entre aquests acords figuren els de la regulació de preus per visites i per aconductament anyal.

Els preus de la conducta anual a les poblacions de l’interior eren els següents: els treballadors en general pagaven 12 pessetes l’any; els botiguers, de 15 a 24 pessetes; els fabricants, de 24 a 36, i els grans propietaris, comerciants o fabricants, de 50 a 100 pessetes. Aquests preus variaven en el cas dels residents fora del nucli urbà. També es podia pagar amb espècies establint l’equivalència en mesures de xeixa - blat de bona qualitat.

Pont de Susqueda
desaparegut sota les aigües del pantà

Amb la conducta el metge estava obligat a prestar determinats serveis mèdics a una persona o família. Alguns metges, però, advertien prèviament quins d’aquests serveis quedaven exclosos, com per exemple els parts o les fractures.

Codina, metge titular de la Cellera i el seu col·lega d’Anglès s’havien de repartir l’assistència mèdica a les poblacions de Susqueda i Osor, quan no gaudien de metge titular, la qual cosa passava sovint (Cf. Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934), d’Isidre Prades i Buixons). 

Reunió de la comissió per a la celebració de l’any del Dr. Codina

Presidida per l’alcalde de la Cellera, Sr. David Sarsanedas, el dia 3 de novembre es va reunir a l’Ajuntament la comissió per estudiar la possibilitat de presentar-se a una convocatòria de subvencions d’Espais Naturals de Catalunya en l’apartat d’educació i divulgació dels valors ambientals i del patrimoni cultural immaterial. L’Ajuntament presentarà tres projectes. Relacionat amb l’aniversari del naixement del Dr. Codina, es veia l’oportunitat d’encabir el projecte de construir un jardí botànic a la riba del Ter en aquesta línia de subvencions. (De l’acta de la reunió facilitada per en Lluís Boïgues i Codina, secretari de la comissió, besnét de Joaquim Codina i Vinyes).

Partida de baptisme

El 20/11/17 escriu en Xavier Boïgues i Codina, besnét de Joaquim Codina i Vinyes: 
Arran de les publicacions que es van fer a l'any 1984, per el cinquantenari de la seva mort, sempre hem pensat que havia nascut el 20 de novembre del 1868. Però resulta que segons el registre parroquial va néixer un any abans, us adjunto copia del Registre parroquial. Per tant és avui que fa 150 anys del seu naixement.

INICI DE L'ANY DEL DR. CODINA

La Cellera de Ter (La Selva)

Avui fa 150 anys, el 20 de novembre de 1867 segons consta a la partida de baptisme de la parròquia, nasqué a can Vinyes de la Cellera de Ter en Joaquim Codina i Vinyes, fill de Ramon Codina i Callís i de Teresa Vinyes i Surroca. 

Amb motiu d'aquesta efemèride, el seu nét el P. Daniel (Àngel) Codina i Giol, monjo de Montserrat, ha escrit:

El meu Sr. Quimet de can Vinyes

Nascut a La Cellera el dia 20 de novembre de 1867, ara fa just 150 anys, i mort el 26 de desembre de 1934, a l’edat de 67 anys, sempre he pensat que m’hauria agradat molt conèixer-lo personalment. La seva trajectòria personal i professional sempre m’han captivat per la humanitat i per la capacitat de saviesa científica que va palesar. He pogut resseguir-ne la trajectòria vital a través de la seva correspondència i de les qualificacions acadèmiques; però també pel que n’he sentit dir a través de persones que el van tractar personalment, ja siguin de la família, ja siguin amics o gent del poble, i també pel que n’han escrit professionals de la medicina o de la botànica, els dos camps principals en els que va actuar. Mai n’he sentit dir res de mal. Sempre han expressat la seva admiració i la seva estima per l’home bo, creient, donat al seu ofici de metge rural i al seu estudi científic per la botànica i la micologia. La seva senzillesa personal, el seu despreniment respecte dels diners, el seu sentit de responsabilitat en els càrrecs públics que va exercir, el seu capteniment enmig dels professors botànics reconeguts d’ací i de l’estranger. És verament interessant com tant el  Pr. Cadevall que el va anar formant en la botànica i el va estimular a estudiar els bolets, com el mateix Pius Font i Quer, apreciaven els seus coneixements botànics i micològics, forjats a base d’estudi pacient i d’observació directa de les plantes. Aquesta valoració es veu reflectida en la correspondència que s’ha conservat a l’arxiu personal de l’avi.

De la vida personal, humana, en tenim menys referències, tot i les moltes anècdotes que s’expliquen d’ell: el seu tarannà senzill, atent, bo, sacrificat, però també ple d’humor i de sana i fina ironia, potser no sempre ben compresa. El nostre pare em deia un dia que l’única vegada que el va veure realment empipat, furiós, va ser quan després d’haver demanat l’ajuda d’un especialista de Girona davant d’un cas d’un part difícil d’una dona de Plantadís, el part va anar malament i l’avi, baixant de la casa, es troba que arriba el metge a La Cellera i li diu que ja pot entornar-se’n perquè havia mort la partera. Llavors el metge va voler cobrar els honoraris, i l’avi, furiós el va fer marxar escridassant-lo perquè volia cobrar si no havia fet res. I possiblement ell no havia cobrat cap de les visites que havia fet a la casa de la muntanya!

Recordem amb estimació i agraïment aquest nostre avi, tan ben recordat també per tanta i tanta gent del poble i de la comarca.

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (3)

El 27 de juny de 1891 Joaquim Codina es llicencià en medicina, tornant a la casa pairal de Can Vinyes[1] de la Cellera de Ter, on exercirà de metge durant tota la seva vida.

El 1893 Codina es casà amb Dolors Puig, originària de Riuprimer –municipi d’Osona-, resident, però, al mas Can Jové de St. Hilari Sacalm, camí de la Font Vella. Del matrimoni naixeran: Mercè, Dolors, Ramon, Rita, Pere, Josefa, Pilar, Montserrat i Lluís.

El 1894 Ramon Codina Callís, en tant que alcalde de la Cellera i propietari, convocà una reunió de propietaris per constituir la Cambra agrícola de la Cellera  i pobles de la comarca; el seu fill en Joaquim fou nomenat vicepresident. El mateix any Joaquim Codina participà en la fundació d’una altra societat: el sindicat metge de la província de Girona, de la qual, com a membre més jove, en fou el secretari. La col·legiació era una de les insistents reivindicacions dels metges. L’obligatorietat d’estar col·legiat va arribar el 1898.

El 1900 Joaquim Codina va ser elegit, per primera vegada, alcalde de la Cellera, càrrec que exercí fins a l’estiu de 1901. Aquest breu període coincidí amb una forta conflictivitat obrera de les fàbriques tèxtils de la conca del Ter, entre elles, la d’Anglès. Les reivindicacions eren salarials (l’oferta patronal era de 40 – 45 cèntims l’hora) i industrials: crisi del tèxtil a Anglaterra i Catalunya.  A l’octubre del 1901 set-cents treballadors de la fàbrica d’Anglès estaven aturats.

---

[1] L’any 2012 es celebrà una senzilla i sentida efemèride: el 1262, un tal Arnau va establir la casa pairal de Can Vinyes, que amb aquest aniversari de 750 anys esdevé referència a la comarca de La Selva. La casa és encara avui una petita explotació agrícola. L’efemèride va reunir un centenar de familiars i alguns veïns de la població; i sobretot va servir per completar un complex arbre genealògic.

Entre les clàusules del document que testimonia l’aniversari, trobem advertiments en contra de la divisió de la propietat i dels préstecs a terceres persones. 750 anys després, gràcies a aquests savis consells, molts hereus del tal Arnau encara viuen arrelats al mateix espai.  (cf. Apunts de Jordi Van Campen i Obiols, besnét de Joaquim Codina i Vinyes).