26 de desembre de 1934. Fa
84 anys.
El Sr. Quimet va sortir el matí d’aquest dia havent
dit a la seva família que no l’esperessin a dinar perquè tenia feina per tot el
dia. A la tarda, veient que trigava més del que era normal, sortiren a buscar-lo
i el van trobar mort de boca terrosa, d’un atac de feridura, amb un mocador de
bolets, ja classificats, penjats del braç Aquella tarda havia participat en la
funció religiosa de la parròquia, en sortir havia assistit un nen malalt a Can
Benet Gros del Pasteral, després s’entretingué en el seu “jardí micològic” una
sureda prop de Can Vinyes propícia al naixement de fongs, anomenada l'Olivera
de l'abei. Ja no va poder anar a casa de l’anciana Maria Rabionet que
l’esperava perquè li donés una injecció.
Tenia 67 anys. Es pot dir que va morir “exercint”
de cristià, de metge i de micòleg. Més tard el seu amic Mn. Camil Geis,
prevere, músic i poeta va escriure a la revista Jorba de Manresa: Al peu de l'alzina surera on va morir -, oh,
ironies de l'atzar! -, van sortir al cap de cinc dies – i no era precisament
època favorable - cinc «ciurenys» ufanosos, amb tot el seu ímpetu i eufòria.
A continuació el regidor de l’Ajuntament
en Xavier Boïgues i Codina va procedir a la inauguració del Jardí botànic que
porta el nom del metge, botànic i micòleg cellerenc Joaquim Codina i Vinyes, que va elaborar un
catàleg de les plantes silvestres i conreades que creixien al poble i voltants. El Jardí botànic aplega algunes de les plantes citades en el seu exhaustiu treball Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca on n’indicava de moltes d’elles l’abundància, la raresa, els usos i noms populars.
L’objectiu del Jardí és mantenir el coneixement i els usos d’aquestes
plantes medicinals i d’aliment del bestiar.
Dissabte 22 de desembre a les 11 del matí s’inaugurarà el Jardí botànic, amb
una curta passejada per les ribes del Ter, 
