CONCURS INFANTIL DE PINTURA RÀPIDA Festa Major de la Cellera
Simpàtica mostra de dibuixos de pintura ràpida al voltant de la figura del Dr. Codina.
dilluns, 30 d’abril del 2018
dissabte, 28 d’abril del 2018
Nota de premsa de l'Ajuntament de la Cellera amb motiu de la inauguració de l'Any del Dr. Codina a l'esmentada Vila
Presentació
de l'Any Doctor Codina, un dels botànics i micòlegs més importants de Catalunya
Presentació
de l'Any Doctor Codina, un dels botànics i micòlegs més importants de Catalunya
Aquest matí ha tingut lloc, a la Casa
de Cultura de Girona la presentació de l'Any Doctor Codina, de qui enguany se
celebra el 150è aniversari del seu naixement. Eminent botànic i micòleg,
Joaquim Codina i Vinyes (La Cellera de Ter, 1867-1934) va exercir la professió de metge al llarg de tota la seva vida
en el seu poble natal. Això però, no va impedir que, amb el temps, acabés
esdevenint una figura extremadament reconeguda dins els cercles acadèmics de
l’època. Ara, l'Ajuntament de la Cellera de Ter, ha volgut donar a conèixer i
reivindicar la seva figura amb l'organització de l'Any Doctor Codina.
Entre tots
els seus treballs, cal destacar la publicació del llibre Apuntes para la
flora de la Sellera y su comarca (1908), un referent en aquest camp, i Introducció
a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930), que va escriure juntament
amb Font i Quer. També és conegut per haver organitzat les primeres exposicions
de bolets a Catalunya.
EL DOCTOR
JOAQUIM CODINA I VINYES
Joaquim Codina i Vinyes (La Cellera, 1867-1934), acaba
el batxillerat a Girona el 1885 i marxa a Barcelona per estudiar Medicina. En
acabar la carrera, torna a la casa pairal, Can Vinyes, on roman tota la vida
exercint la medicina rural. En diferents etapes, ocuparà també els llocs
d’alcalde i jutge de pau del poble.
A partir del 1906 s’afecciona a la botànica i, des del
1908 al 1911, publica els Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca
al Boletín del Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona, una
important aportació de coneixement de la flora catalana.
Aviat es dedica de ple a la Micologia i estableix
relacions amb micòlegs de renom, sobretot amb Pius Font i Quer (1888-1964),
primer director de l'Institut Botànic de Barcelona.
El 1922, realitza diverses excursions micològiques per
Catalunya. L’any 1929 escriu Bolets bons i bolets que maten, escrita a
rodolins per fer-la més útil als lectors. El 1930, amb Font i Quer, publica Introducció
a l’estudi dels macromicets de Catalunya, una obra fonamental de la
Micologia catalana. El 1933, amb René Maire, edita Fungi Catalaunici.
Contributions a l’étude de la flore mycologique de la Catalogne i el 1934,
amb Roger Heim, Fungi Iberici. Observations sur la flore mycologique
catalane.
El 1914 organitza la primera exposició de bolets a
Catalunya, a Girona. El 1924 organitza una exposició semblant a la Cellera i el
1931 a la Sala d’Herbaris del Departament de Botànica del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona.
Mor sobtadament el 26 de desembre de 1934, en tornant
d’una visita domiciliària i quan havia sortit a la recerca de bolets.
 |
| La Cellera de Ter (La Selva) des del S. Al fons els cingles de St. Roc i més enllà el cim de Rocacorba. Foto: Joan Codina i Giol |
ACTES DE
L’ANY DOCTOR CODINA
Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, l’Any Doctor Codina
inclourà diferents activitats, entre les que cal destacar l’acte d’inauguració
que tindrà lloc el proper dia 5 de maig a 2/4 de 5h de la tarda al teatre del
Centre Parroquial de la Cellera de Ter, on es farà entrega del premi del
logotip de l’Aniversari i se celebrarà una taula rodona al voltant de la figura
del doctor Joaquim Codina amb la presència de Lluís Llagostera (historiador),
Oriol Codina (doctor en medicina), Joan Vallès (catedràtic de botànica de la
Universitat de Barcelona), Miquel A. Pérez (president de la Societat Micològica
Joaquim Codina i Vinyes) i Joan Font (doctor i professor de botànica de la
Universitat de Vic). L’acte estarà conduït per l’actriu Mònica Van Campen i
amenitzat per la Vinyes Band.
El dia 20 de maig tindrà lloc una descoberta botànica de la mà de Joan
Font, que resseguirà els indrets més freqüentats pel doctor Codina; i el dia 26
de maig, la Fundació Valvi farà entrega, a la Cellera de Ter, del Premi Joaquim
Codina i Vinyes de Preservació del Patrimoni Natural i Paisatgístic.
D’altra banda, al llarg de la propera tardor hi ha previstes la
inauguració de la Ruta del Doctor Codina i d’un jardí botànic amb plantes
descrites per aquest al llibre Apuntes
para la flora de la Sellera y su comarca, publicat l’any 1908; així com una
xerrada sobre botànica i una altra sobre micologia.
Durant aquest any 2018 hi ha també previstes l’edició de dos llibres: una
edició crítica i comentada de Apuntes
para la flora de la Sellera y su comarca, i un volum que repassarà el
context històric en el que visqué el doctor Joaquim Codina i que donarà a
conèixer la seva vida i obra.
Finalment, es realitzaran dues exposicions: una de bolets, i una al voltant de
la figura del metge rural a la Catalunya de principis del segle XX, dels remeis
i usos tradicionals de les plantes medicinals dels que gaudia la població en
aquell moment i de la transició que s’estava produint entre el que avui
considerem etnobotànica vers la botànica, la micologia i la medicina
científiques.
Per a més
informació:
Tel. 972
421902
divendres, 27 d’abril del 2018
ANY DEL DR. CODINA
L'Ajuntament de la Cellera de Ter ha convocat la premsa per presentar les activitats previstes.
CONVOCATÒRIA
DE PREMSA
Presentació
dels actes de l’Any Doctor Codina amb motiu del 150è aniversari del seu
naixement
Dia: dijous, 26 d’abril de 2018
Hora: 11 hores
Lloc: Casa de Cultura de
la Diputació de Girona (plaça de l’Hospital, 6)
Assistents:
— David Sarsanedas, alcalde de la
Cellera de Ter
— Lluís Codina, membre del
comissariat de l’Any Dr. Codina
— Oriol Codina, doctor en medicina
i especialista en la figura de Joaquim Codina
Aquest any
2018 se celebra el 150è aniversari del naixement del metge, botànic i micòleg
Joaquim Codina i Vinyes. Amb motiu d’aquesta efemèride, el proper dijous, 26
d’abril, a les 11 h, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, tindrà
lloc la roda de premsa de presentació de la programació de l’Any Dr. Codina
i dels actes de celebració d’aquest aniversari.
El cellerenc
Joaquim Codina i Vinyes (La Cellera, 1867-1934), va exercir la professió de
metge al llarg de tota la seva vida en el seu poble natal. Amb el temps va
acabar esdevenint un destacat botànic i micòleg, una faceta molt reconeguda a
nivell acadèmic però relativament desconeguda pel públic general i que ara,
l'Ajuntament de la Cellera de Ter, ha volgut donar a conèixer i reivindicar amb
l'organització de l'Any Doctor Codina.
Entre tots
els seus treballs, cal destacar la publicació del llibre Apuntes para la
flora de la Sellera y su comarca (1908), un referent en aquest camp, i Introducció
a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930), que va escriure juntament
amb Font i Quer. També és conegut per haver organitzat les primeres exposicions
de bolets a Catalunya.
Per a més informació:
Ajuntament de la Cellera de Ter
972 421902
dimarts, 24 d’abril del 2018
dilluns, 23 d’abril del 2018
dissabte, 21 d’abril del 2018
“Va morir el dia 7 de març de 1897, víctima
d’una angina de pit, pocs moments després d’haver practicat el reconeixement
dels mossos de l’actual reemplaçament al poble de Susqueda.
Va néixer a St. Privat de Bas el 1831.
Va estudiar humanitats a Girona on es va graduar de batxiller el gener de 1857;
el juny de 1860 va obtenir el grau de batxiller en medicina i el 18 de juny del
62 la llicenciatura amb la qualificació d’excel·lent.
De tracte afable i caràcter jovial, era
incansable en el compliment del seu deure i afrontava amb serenitat totes les
contrarietats.
Les seves conviccions polítiques el van
portar en la darrera contesa civil, a militar en les files del pretendent[2], havent adquirit fama
d’expert cirurgià i perspicaç clínic, en tractar els nombrosos ferits que va
tenir al seu càrrec, durant els quatre anys que va durar la campanya. A la
Muntanya de la nostra província, Codina va ser un tipus llegendari; als inicis
de la guerra quan els que defensaven al pretendent Carles només eren
escadusseres partides, Codina tenia cura dels ferits en els aspres boscos i
fins i tot en coves naturals, més endavant, quan van dominar la major part de
la província, va establir hospitals a Lloret salvatge[3], Montsoliu, Mare de Déu
del Coll i a altres indrets escabrosos; després a Prats de Lluçanès, Besora i
Olot, recorrent contínuament d’una punta a l’altra. En més d’una ocasió se’l va
veure en ple estrèpit del combat carregant a coll-i-be algun ferit que no
abandonava fins a tenir-lo en un lloc segur i altres vegades, per falta de
personal, donar sepultura als caiguts: però no va oblidar mai la seva qualitat
de metge: tan aviat tenia cura de les seves partides com dels soldats de
l’exèrcit i molts d’aquests han d’agrair a Codina les atencions que els va
atorgar.
La seva forta constitució va permetre-li
passar setmanes i mesos sense ficar-se al llit; els seus esforços van ser
recompensats quasi simultàniament amb un salconduit de Capità General[4] per poder exercir
lliurement la seva professió en el territori de Catalunya i una felicitació de
l’esposa del pretendent Margarida[5].
Acabada la guerra, sense presumir dels
seus èxits, vivia tranquil amb la seva família, però per la seva honradesa ben
provada, el seu caràcter bondadós unit a la seva caritat sense límits, va ser
elegit alcalde de la Cellera càrrec que exercí amb plena satisfacció dels
vilatans.
La seva mort ha commocionat molta gent,
ja que deixa un buit a la comarca, el Sindicat ha perdut un bon company i els
pobres un incondicional benefactor.
La seva atribolada família i especialment
el seu fill Joaquim, col·lega nostre, rebin els més sincer condol per la
desgràcia que els afligeix, ja que no els falta cristiana resignació”. [C. N.]
L’autor d’aquesta necrològica afegeix la
següent nota a peu de pàgina: “Acabo de saber que ahir, dia 10, a les vuit del
vespre, va morir el metge de St. Privat de Bas Benet Codina i Callís, pare
polític del company Joaquim Jenover com a conseqüència del disgust que li va
provocar la notícia de la mort del seu germà en Ramon. Jenover, que va assistir
a l’enterrament del seu oncle Ramon, ja temia aquesta catàstrofe (ja que Benet
era un cardíac crònic), per això no va voler comunicar-li la notícia de la mort
del seu germà fins ahir a les set de la tarda i encara fou massa aviat. Déu
l’hagi acollit al seu si.”
Dotze anys més tard, el 31 de desembre
de 1909, Joaquim Codina escriu a Joan Cadevall comunicant-li que haurà
d’ajornar fins a la primavera algunes recerques botàniques per la mort de la
seva mare, Teresa Vinyes i Surroca, ocorreguda el 30 de novembre.
[1] Obituari del Sindicato
médico de la Província de Girona. Les notes a peu de pàgina són de l'autor d'aquest blog.
[2]Es tracta de la tercera guerra carlina. Va ser
una guerra civil espanyola que va tenir lloc
del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya era Carles VII
(1848-1909).
[3] Un d’aquests hospitals podría haver-se muntat a Can
Ter de Lloret Salvatge (Amer), ja que aquesta masia té dues garites defensives
de secció circular.
[5] L’esposa del pretendent carlí premià els seus serveis
regalant-li una farmaciola de campanya. Es tracta d’una farmaciola de fusta, com
un mundo de tapa plana, que podía contenir medicaments, utensilis de primers
auxilis i fins i tot aparells de cirurgia.
dimarts, 17 d’abril del 2018
dissabte, 14 d’abril del 2018
Joaquim Codina i Rudolf Görz
Codina
va mantenir correspondència amb el professor de Brandenburg Rudolf Görz. Els
dos personatges s’escrivien en llatí. Però, a finals de 1921 Codina escriu a
Font i Quer: “Com que el Sr. Görz és professor de llengües, aprofito l’ocasió
per aprender l’Alemany; ara ja ens cartegem amb aital llengua, corretgint-me
ell les cartes que l’hi escric”[2].
El
1929 Görz publica Les saules de
Catalogne. Al començament del seu treball escriu: “He estat empès a assajar
la descripció dels saules catalans en conjunt pels meus honorables amics
catalans, el senyor Font Quer, de Barcelona, i el senyor Joaquim Codina, metge
de la Cellera. Amb aquesta intenció, aquell ha volgut posar a la meva
disposició els saules del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el senyor
Codina ha tingut l’amabilitat de comunicar-me boniques espècies complertes que
ell mateix ha recollit a la província de Girona, sobretot de la dubtosa Salix catalaunica”.
dimecres, 11 d’abril del 2018
dimarts, 10 d’abril del 2018
La
jornada d’un científic
El Dr. Codina el dia 5 de novembre de 1925,
quan ja pràcticament té 58 anys, explica
per carta al Dr. Font i Quer el tràfec que ha tingut aquell dia per fer-li
arribar una caixa que tindrà com a destinatari final el Dr. Rudolf Görz
(Brandenburg).
Al matí surt de Can Vinyes cap a Anglès
(1’5 km) per dir al recader que més
tard li portarà un paquet que haurà de dur a Barcelona. Torna a Can Vinyes per
escriure la carta que anirà dins una caixa. Surt de casa seva cap al Pasteral
(2 km) a fer la collita. Per recollir mostres, ha de trescar per la cinglera sobre el riu Ter. Va a cal fuster per encarregar-li una caixa per enviar
mostres. Torna a casa seva a preparar tot el contingut. Surt cap a cal fuster a
preparar i embalar la caixa. Tot seguit torna al recader d’Anglès, que encara no ha marxat cap a Barcelona.
 |
| El Pasteral. Antiga estació del tren d'Olot |
Què hi ha posat dins la caixa? Dues mates
senceres de la falguera Pellaea hastata.
Bolets: Clitocybe geotropa, clitocybe olearia i un boletus córsicus. Una mica de terra (amb
les presses, a l’hora de ficar-la dins la caixa, se li ha vessat la major part).
Una pedra de feldespat. Un sobre amb una carta i un paper de barba amb la llista
d’una vintena de plantes observades aquell dia i feta in situ. Un croquis, “molt mal fet per cert”, però que al Dr. Görz li
servirà perquè ja coneix el Pasteral. Al vespre s’adona que s’ha oblidat de posar
dins la caixa tres mostres de plantes.
Aquesta carta ens dóna una idea de la
dificultat de les comunicacions entre els científics (de la Cellera a Anglès, a
Barcelona i finalment a Brandenburg); de la tenacitat d’un investigador, que
considera tant important enviar un paquet de mostres de plantes, terra i bolets a un altre científic alemany.
Tot això compaginat amb moltes altres responsabilitats familiars, professionals
i cíviques.
dilluns, 9 d’abril del 2018
La intenció de Font i Quer en plantejar les excursions micològiques
responia al pla d’impulsar l’estudi de la flora micològica catalana. Codina en fou
ja sempre més un colaborador entusiasta. El concepte que Font i Quer tenia de
la botànica, i que aplicà com a director de l’Institut Botànic de Barcelona,
incloïa totes les plantes, incloses les no vasculars, que Carl von Linné
(1707-1778) havia anomenat Cryptogamia. En l’impuls
de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la feina de micòlegs al nostre país,
destacant entre ells Joaquim Codina, i portà a Catalunya grans experts com René
Maire (1931 i 1933), Roger Heim (1932) i Rolf Singer (1934), dins del que
anomenà Pla Quinquennal Micològic de Catalunya. D’aquesta manera, amb Font i
Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per Catalunya,
a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable al
coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.[2] Aquest pla, però, no es podrà portar a terme per l’arribada de la dictadura de
Primo de Rivera (1923-1930).
Aprofitant la celebració de la Festa
Major de la Cellera els dies 15 i 16 d’agost de 1924 i, ja que hi havia bolets
degut a que aquell estiu va ser plujós, Codina organitzà la segona exposició de
bolets de Catalunya. S’hi van exhibir cinquanta-quatre espècies diferents.
Codina explicava detingudament als visitants de la mostra les seves
característiques i la manera d’evitar intoxicacions.
dijous, 5 d’abril del 2018
dimecres, 4 d’abril del 2018
L’any 1922 Font i Quer exposa per carta
a Codina el propòsit de publicar el catàleg dels macromicets –els fongs
superiors, els comunment anomenats bolets, en contraposició als fongs
microscòpics- coneguts aleshores a Catalunya. I a més la intenció “d’explorar
comarques absolutament desconegudes micològicament”, especialment la Vall
d’Aran, i li comunica per carta: “Fora indispensable que vostè fes excursions i
això és el que ignoro, si podria fer-les”.
 |
| Codina al centre amb una colla de col·legues |
Codina troba encertada la proposta, tot
i que hi veu alguna dificultat: la seva imperícia i una absència llarga de casa
seva, ja que, com a metge, no pot abandonar la clientela professional “siguent
un dels principals medis de subsistència”.
Tot i així, el diumenge a la tarda 10
de setembre d’aquell mateix any emprèn viatge cap a la Vall d’Aran i al cap de
dos mesos ja li envia les ressenyes de les excursions micològiques a la Vall
d’Aran i a St. Joan de les Abadesses “amb la nota dels gastos ocasionats”.
Atenent-nos al llenguatge de la
correspondència, l’amistat entre Codina i Font i Quer va ser cada vegada més
estreta. Tot d’una passa d’encapçalar les seves cartes amb el tradicional
“benvolgut senyor” o “senyor meu” a tractar-lo de “benvolgut company”, “estimat
amic”, “senyor i amic”, “amic i col·lega” i fins i tot “benvolgut confrare”, tractant-lo, però, sempre de vostè a continuació[2].
dilluns, 2 d’abril del 2018
A la tardor de 1914 Codina organitzà la
primera exposició de bolets que es realitzà a Catalunya. L’exposició era el
complement de la conferència que donà al Grup
Escolar de Girona sobre Las setas
comestibles y venenosas. En l’exposició es mostraven setanta espècies de
bolets, algunes de les quals havien estat adquirides el dia abans al mercat de
Girona i curiosament una d’aquestes era considerada verinosa.
Al final de la conferència acabava
manifestant un seu desig, que encara trigarà anys a complir-se: “¿No hay la
fiesta del árbol, del pez, de la vid y del pájaro? Pues ¿por qué no ha de haber
la fiesta de las setas? Yo propongo desde luego, que se establezca una en esta
provincia que podría consistir en una o varias escursiones en época favorable y
organizar exposiciones de las especies halladas, dar conferencias, celebrar
banquetes en que los platos principales fuesen a base de setas, etc., etc.”.
El 1921 moria a Terrassa Joan Cadevall,
el qui tant havia animat Codina en els primers temps i amb el qual,
recíprocament, Codina havia col·laborat entusiasmadament. El primer de gener de 1921 Codina havia escrit una carta a Font Quer: “Benvolgut senyor. (...) Tinc el gust de contestarli que Deo volente assistiré a la festa de homenatge al Doctor Cadevall, persona en qui tinc en molt apreci per haver sigut el meu principal mestre en Botànica, desitjant que tingui lloc aviat doncs ara hi ha pocs malalts i em serà fàcil ausentarme alguns dies sense haver de molestar als companys”[2].
Després de la desaparició
de Cadevall, el seu buit el suplirà Font i Quer, amb qui Codina, es relacionarà
regularment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)