 |
| Foto: Lluís Codina G. |
Premis Fundació VALVI
(Crònica d'en Lluís Boïgues i
Codina)
El dissabte 26 va tenir lloc al teatre del Centre Parroquial de la cellera
de Ter el lliurament del premi Joaquím
Codina i Vinyes de preservació del patrimoni medioambiental i paisatgístic,
que atorga la Fundació VALVI, a Minyons
Escoltes i Guies de Catalunya.
 |
| Foto: Lluís Codina G. |
L'acte va tenir lloc al teatre del Centre Parroquial de La Cellera de
Ter.
En Xavier Boïgues, regidor de règim intern de l'Ajuntament de La Cellera,
va presentar l'esdeveniment. En David Sarsanedas, alcalde de La Cellera va
donar la benvinguda als assistents.
 |
| Foto: Lluís Codina G. |
En Quim Curbet membre de la Fundació Valvi va explicar què són els premis
que dóna la Fundació Valvi anualment. A banda del premi Joaquím Codina i Vinyes
relacionat amb el medi natural, atorguen el premi Joan Saqués i Roca relacionat
amb la preservació del patrimoni cultural i artístic i el Salvador Sunyer i
Aimeric s'atorga a la persona o entitat que acrediti una trajectòria reconeguda
en el camp de la solidaritat i la cooperació. Aquests dos últims es lliuraran
el proper dia 30 de maig a Girona.
En Quim Bover ex-escolta, glossà sobre la relació de l'escoltisme i el medi
natural, com un valor predominant del moviment.
L'Alcalde David Sarsanedas lliurà el premi als representants de la
Demarcació de Girona: el comissari Àngel Badalló i la secretària Jordina Turon,
que van agrair el premi. Van apuntar com exemple de compromís amb el medi
natural, la trobada de TRUC que es feia aquest mateix cap de setmana a la zona
de Riudarenes i s'han fet tasques de neteja d'una zona natural.
Intervingué Magui Noguer, directora de la Fundació VALVI que va explicar
les diferents tasques i finalitats de la Fundació.
Van cloure l'acte la Paula Matamala i en Domènec Boïgues amb la
interpretació de tres cançons conegudes del cançoner escolta.
Introduction: at the end of May 2017, during a mycological trip,
three basidiocarps of a Psathyrella species, growing in a
knot of the trunk of a living Quercus robur L., were collected in Spain by the
third author, and his friends Joaquim Carbó, Santi Gibert and Àngel Torrent, in
the urban park “Park Nou” located near the city Olot (altitude about 480m -
volcanic area Garrotxa – Girona). None of the authors were able to identify
without any doubt this species that has very exclusive morphological
characteristics, so that further studies were required. 
L’any
1931 Font i Quer va iniciar una campanya anomenada “Pla quinquennal” per a
l’estudi dels fongs, els bolets, que a Catalunya són molt estimats pel poble,
però que aleshores no eren pas gaire ben coneguts. Les primeres publicacions
d‘estudis sobre els fongs superiors van ser les d’Aranzadi, Barnola i Codina.
Sense
preàmbuls, el quintet “Vinyes Band” (dues guitarres, dos violins i una flauta),
tots els músics besnéts i rebesnéts de l’avi Quimet, van inaugurar l’acte amb
“Despertar” de Pau Boïgues i “El gust de les cireres” de l’orquestra Fireluche;
acte que la Mònica Van Campen i Obiols, besnéta de l’homenatjat, va conduir amb
molta traça, aconseguint que tot el públic mantingués la motivació de principi
a fi, i que els protagonistes que van intervenir s’hi trobessin a gust connectessin
amb els assistents. 
CIENTÍFIC, COL·LABORADOR I DEIXEBLE 
“El Sr. Masferrer me
inoculó el virus botánico, digo que me hizo cobrar afición a este sport y me
dio las primeras lecciones. Dios mediante de aquí a un par de años confío tener
conocimientos más extensos de la flora de esta región y entonces haré una
reseña de las especies halladas”.
Un dels nois de la masia de Becdejú de
la Cellera de Ter, en Lluís Plana, volia entrar al seminari del pares claretians.
Entre la documentació, havia de presentar un certificat mèdic. El metge era
llavors el bondadós Sr. Quimet, de can Vinyes, tota una institució en el poble,
que exercia la seva professió amb sol·licitud i competència. Havia fundat una de
les famílies més religioses i respectables de la vila. Era, a més, un eminent
botànic, especialitzat en micologia. És a dir, que de bolets, hi entenia com
ningú, o com un veritable savi digne de prendre part en congressos
internacionals me micologia.
A l’hora d’examinar i dictaminar sobre
els nois que volien ingressar en el seminari claretià, s’havia tornat molt
primmirat des que es va descobrir en algun candidat un principi d’hèrnia que
havia passat desapercebuda al metge del poble. Per això va examinar curosament
en Lluís, i el dictamen fou que no li convenia d’entrar al seminari a estudiar.
El seu ràpid creixement i la seva talla més que ordinària per l’edat (tenia
onze anys i una estatura corresponent a un noi de catorze) ho desaconsellaven,
ja que necessitaria atencions especials per mantenir la salut. Com que el metge
era de plena confiança i amic, i a més vivia a pagès no lluny de Becdejú, els
pares d’en Lluís el van fer anar a can Vinyes a recollir personalment el
resultat de l’examen. El metge li va lliurar el dictamen en un sobre obert que
en Lluís va obrir tan aviat com va poder camí de casa seva rebent amb decepció
la negativa. Va arribar a casa procurant dissimular la tristor que li havia
provocat el diagnòstic i es va establir el següent diàleg amb la seva mare:
