El Pasteral. Pont sobre el Ter per on passava el tren d'Olot. Avui, carretera.

Al fons, la cinglera de St. Roc

El Pasteral. Antiga estació del tren d'Olot. Avui, escola d'art.

“Bolets”  (continuació)[1]

Tots els bolets, per llurs efectes nocius, poden agruparse en tres categories: uns que maten; altres que causen transtorns serios, vomits, mal de ventre correnses, deliri, angunia, suhors frets, etc., empero que generalment no maten; y altres que tan sols causen una lleugera indisposició. Dels primers, per sort, no mes n’hi ha quatre especies, tres d’elles pertanyen al género “Amanita” y son la “Amanita verna”, “A. phalloides”, “A. citrina” y la quarta es la “Volvaria gloiocephala”. Aquestes quatre especies contenen un vereno nomenat “phallina” que’s disol ó fon en l’aygua y no queda destruit per la ebullició podentse comparar a certes toxines microbianes. La “phallina” te la fatalitat de destruir els glóbuls de la sanch y per xó ocasiona la mort.

La segona categoría de bolets dolents conté entre altres un vereno que se li ha donat el nom de “muscarina”, alcaloide cristalizable que ataca’l sistema nerviós, el cor i aparell digestiu, empero que te la ventaja de eliminarse rápidament per la orina y no es, ni de bon tros, tan actiu com la “phallina”. Aquesta substancia se troba especialmente en el Reig vermell, Reig fals, ó Reig de fageda “A. muscarina”.

En quant als de la tercera categoría ja he dit que tant sols son indigestos, pero no verenosos.

Ara bé; sabent que’l género “Amanita” es l’únich que conté especies mortals (la “Volvaria gloiocephala” es molt escasa y forsa semblant á les “amanitas”) evitarém desgracies si tenim mlt cuidado de no menjarne cap d’aquest género com no sigui la “Amanita cesarea”, el veritable Reig. Monjola ó Cucon, bastant conegut de tothom y l’únich que te’l barret de color de taronja, les costelles, anell y cama d’un groch clar.

Si tenim la mala fortuna de menjarne un altre de dolent empero que no sigui “amanita” ni “volvaria”, mal y no tan; quant menos salvarém la pell encara que sigui a costa de algunes pessetes pel metje y apotecari. (…)

Resumint; les “Amanites” á excepció del Reig i les Pentinelles, son “bolets de barret, cama central, anell, volva y costelles blanques. La “Volvaria gloiocephala” té volva, no porta anell y les costelles son de color Blanch quan son joves y després de color rosa ó vinós”.

Assegurat quan cullis un bolet per menjarlo de que no sigui cap “Amanita” ni “Volvaria”; arrencal ab ciudado y examina be la cama y barret per veure si porta volva. Si no ho fas aixís pots perdrer la vida (juliol 1911).

Del llibre "Bolets bons i bolets dolents"
de Joaquim Codina i Vinyes

---

[1] Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Calendari del pagès

“Bolets”: aquest és el títol del primer dels articles publicats pel Dr. Codina al Calendari del pagès.

L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre ens ha facilitat els textos que anirem publicant al blog, transcrivint-los en ortografia pre-normativa. 

Ens adonarem de la riquesa de vocabulari del Dr. Codina i de la punta de bon humor que combinava perfectament amb el llenguatge científic en els seus escrits.

Juliol 1911. ¿Oy que’n son de rebons…? Bé, entenemnos; vull dir els de debó, els que’s fan pels boscos y prades, de cap manera els sinonims de castanyes, pinyes, bledes, verdolagues, mastagots, nyanyos y altres semblants verdures, que aquestos se solen cullir en llochs poblats, especialment en les tabernes, plasses, plasses de toros, sales de ball, cafès, etc., etc.

No obstant, dels primers també n’hi ha de dolents, n’hi ha que tenen mal gust, que fan mal de ventre y fins per disort, n’hi ha que maten...!

¡Oh! Lector; jo bé volia donarte una regla segura per distingir els bolets bons dels dolents, mes aixó avuy dia no es possible perquè n’hi ha molts dels quals no se’n te experiencia per no haberne menjat may ningú y per tant no se sab si poden fer mal o no; altres que sient dolents poden molt be pendrers per bons ó confondrer uns y altres y ni tampoch un pot fiarse de les probes en certes besties com donarne a menjar als gats ó als gosses perque llur organisme es molt diferent del nostre; aixi per exemple, veyém que les cabres y bous se’ls menjen tots y’l mateix fan els llimachs y altres bestioles sense que’n resultin perjudicats. A més de tot axó avuy dia encara no se sab amb certesa la composició química de tots els seus verenos ni la naturalesa de molts dels seus components.

En la falta donchs, d’una regla segura pera distingir els bolets bons dels dolents, te donaré alguns consells pera que no t’hagis de privar d’aquesta lleminadura y no’t posis en perill de perdre la vida.

Biografia del Dr. Codina (11)[1]

Una de les raons per la que Joaquim Codina es dedicarà en endavant a l’estudi dels bolets és la seva professió de metge rural. Els estudis micològics a Catalunya eren pràcticament nuls fins aleshores i entre la població hi havia una desconeixença molt gran dels efectes dels bolets sobre l’organisme humà, per la qual cosa sovint es donaven casos d’intoxicació. Codina, com a metge i com a científic, comprengué que cal fer un esforç de divulgació entre la població del coneixement de les espècies.

Establí llavors relacions amb micòlegs de renom, com ara P. Hariot[2], de París, que li resolgué les primeres consultes i amb qui determinà el Polyporus tunetanus Pat., nou a Europa, i sobre el que escrigué dues notes: “Un bon bolet...” i “À propos du Polyporus tunetanus Pat.”. Mes tard es relacionà amb altres naturalistes francesos. L'animava el fet de veure's comprès. El Dr. Font i Quer[3] fou qui influí decididament en Codina i l’encoratjà per tal que tirés endavant la seva obra i els seus estudis micològics; Codina fou ja sempre més un col·laborador entusiasta seu.

El concepte que Font i Quer tenia de la botànica, i que aplicà com a director de l’Institut Botànic de Barcelona, incloïa totes les plantes, incloses les no vasculars, les anomenades criptògames (algues, molses, fongs i falgueres).

En l’impuls de l’estudi d’aquestes plantes, estimulà la feina de micòlegs al nostre país, destacant entre ells Joaquim Codina, i portà a Catalunya grans experts com René Maire[4], Roger Heim[5] i Rolf Singer[6]. D’aquesta manera, amb Font i Quer, Maire, Heim i Singer, Codina realitzà nombroses excursions per Catalunya, a la recerca de noves i antigues espècies, i contribuí de manera notable al coneixement i l’estudi dels fongs a casa nostra.

---

[1] Cf. I. Prades, o. c. E. Guardiola, J. E. Baños, o. c.

[2] Paul Hariot (1854 - 1917), farmacèutic, botànic i micòleg francés.

[3] Pius Font i Quer (Lleida 1888 – Barcelona 1964), botànic, farmacèutic i químic. Va ser el primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí botànic, annex a l'Institut.

[4] René Maire (Lons-le-Saunier, 1878-1949), botànic i micòleg francès.

[5] Roger Jean Heim (1900-1979), micòleg i fitopatòleg francés.

[6] Rolf Singer (1906 – 1994), micòleg d'origen alemany.

Llibreta de despeses

A Can Vinyes de la Cellera de Ter, la casa pairal d’en Quimet Codina, es conserva una petita llibreta de butxaca amb les seves despeses durant el 2ⁿ curs d’estudis a la Universitat de Barcelona (1887-1888). Només hi consten les despeses personals. No s’hi esmenten: viatges, matrícula, pensió, material d’estudi, etc. Suposem que feia els àpats en alguna pensió.

Eren el seus pares qui li demanaven que anotés els comptes o bé sortia d’ell mateix de fer-ho? Tant en un cas com en l’altre, volia dir que a la família s’era meticulós amb els diners, fins i tot amb els personals.

En aquesta llibreta consta un total de 19 setmanes corresponents als mesos: octubre, gener, febrer, març i abril. La lletra i la polidesa es van deteriorant amb el pas dels mesos.

Per aquestes anotacions podem saber el preu del pa: 3 lliures de pa costaven 13 cèntims. Dels altres conceptes no ens indica la quantitat de la compra.

Rebia una setmanada, el promig de la qual va ser de 4,33 ptes., depenent, és clar, del saldo de la setmana anterior. 

El promig de despeses setmanals van ser: 3,14 ptes. Els productes comprats i el promig de despesa setmanals de cada un d'ells van ser:

• Pa. Consumia 6-7 pans de 3 lliures a la setmana: 1,40 ptes.
• Vi: 0,84 ptes.
• Enciam: 0,17 ptes. Sorprèn que comprés enciam tot l’any, també els mesos d’hivern.
• Petroli: 0,11 ptes. Suposem que era per a l'estufa.
• Roba: 0,51 ptes. Se suposa que era el que costava rentar la roba.
• Xocolata: 0,11 ptes.
• Hi ha una despesa de 3 cèntims en una setmana d'abril que sembla correspondre a una festa d'un tal "Sánchez". Tota una disbauxa!

  

  Can Vinyes (des de ponent). Es pot veure el recinte murallat d'una de les vinyes (ara oliverar). Al fons, a la vall, la pollancreda del Ter. (2018)

Biografia del Dr. Codina (9)[1]

El 16 de maig de 1909 Cadevall, Sallent[2] i Codina es troben a Vidreres i junts herboritzen els voltants de Sils i l’Empalme de Maçanet de la Selva[3].

Estació de Maçanet - Massanes al segle XIX o principis del XX.
Fotografia del Museu del Ferrocarril de Catalunya

El dilluns 26 de juliol del mateix any s’inicia a Barcelona la Setmana Tràgica, una setmana de revolta tacada de sang. El moviment estigué motivat principalment per la guerra d’Àfrica. La protesta es propagà ràpidament a alguns punts de Catalunya. La Cellera i Anglès foren precisament les poblacions gironines on la gravetat dels fets prengué un caire dramàtic, ja que hi hagué un mort, veí de la Cellera, per l’actuació de la Guardia Civil. El 8 d’agost un piquet de quaranta guàrdies civils detén 16 persones d’Anglès i 2 de la Cellera, acusades d’instigadores o d’estar implicades directament en els fets.

A finals de 1910 Codina ja havia enllestit el seu treball sobre una espècie de bolet desconeguda fins aleshores a Europa. El treball titulat “Un bon bolet...”[4], descrivia el que científicament  es coneixia per Polyporus tunetanus, bolet que fins aleshores havia estat trobat solament a Tunis i que Codina havia recollit a la Cellera.

Polyporus Tunetanus.
Font: Web Asociación cultural "Baxauri". Cofradía vasca de Gastronomía.

A partir de la publicació d’aquest treball, per marcar un punt de referència, Codina es decanta decididament cap a l’estudi dels bolets.

---

[1] Cf. Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934), d’Isidre Prades i Buixons.

[2] Àngel Sallent i Gotés (Sabadell,  1859 – Terrassa, 1934), farmacèutic, filòleg i botànic.

[3] Jordi Martinoy i Camós, Espai web personal: L’Empalme. “Així es coneix des de 1862 l'estació de Maçanet-Massanes, allunyada per cert tant de Maçanet com de Massanes. Aquí (...) esgotaren els recursos les dues companyies que, l'una per l'interior i l'altra per la costa, competien frenèticament a mitjans del segle XIX per a allargar el tren cap al Nord, decidint finalment fusionar-se. (...) A l’entorn de l’estació només trobem hortes i pollancredes. (...) La riera de Santa Coloma acaba ben a prop d’aquí el recorregut fins a la Tordera, portant-hi les aigües de les Guilleries i d’un intermitent estany de Sils.”

[4] Joaquim Codina, “Un bon bolet…”, Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Any VII, núms. 3 i 4, març-abril de 1910, p. 30-31.

La falguera de la Cellera (El Pasteral)

Aquesta és la falguera que Codina va trobar el 1908 al cingle del Pasteral, en el lloc on el riu Ter deixa les muntanyes de les Guilleries i del Collsacabra i s'obre a la vall. En un primer moment va ser anomenada, en honor del descobridor,  Pteris Codinae pels botànics Cadevall i Pau, pensant que era una espècie nova. El 14 de desembre d'aquell any Cadevall escriu: "El helecho remitido por V. lo creí desde el primer momento cosa rarísima y completamente desconocida en España y aún en Europa".

Més tard es confirmà que es tractava d’una falguera ja coneguda, la Pellaea calomelanos o Pellaea hastata, al sud d’Àfrica i en alguns punts d’Àsia. 

La mostra recollida pel Dr. Codina es troba perfectament conservada a l'Herbari de l'Institut Botànic de Barcelona. 

Institut Botànic de Barcelona. Herbari. Fotografies: Lluís Codina i Giol

Reunió de la comissió de l’Any Dr. Codina

El 3 de gener a les 16:30 a l’Ajuntament de la Cellera de Ter amb la presidència del Sr. Alcalde David Sarsanedas es va reunir la comissió de l’Any del Dr. Codina.

Es van concretar els actes que es pretenen dur a terme i les dates aproximades del calendari.

Els actes estan agrupats en tres etapes:

Maig’18: Presentació de Codina com a home i com a metge. Premi al logotip. Premis fundació Valvi. Inauguració de la ruta botànica del Dr. Codina

Octubre’18: Presentació de Codina com a botànic. Inauguració de l’exposició. Presentació del llibre.

Novembre’18: Presentació de Codina com a micòleg. Exposició de bolets.

S’han de concretar encara les activitats amb els alumnes de l’escola Juncadella.

 

El Pasteral. Lloc on Codina va trobar la falguera Pellaea hastata

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (8)

Una falguera única[1]

Hom considera que el treball de Codina Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca fou una gran aportació a la flora catalana i modèlic en el seu temps, sobretot tenint en compte l’escassesa de mitjans de què disposava. Hi va incloure 1.032 espècies, d’un territori de només 15 km de radi, moltes de les quals eren fongs (en els quals s’especialitzaria); a més de les característiques de cada planta, en moltes feia referència als seus usos i a costums,  així com als usos medicinals. Per tant, podem dir que, a més de l'interès botànic de l'obra, hi ha un interès antropològic.

El 1908 Codina trobà un exemplar rar de falguera, que no constava en cap manual de botànica. Els botànics  Cadevall i Pau, al principi, pensaren que era una espècie nova, per això l’anomenaren Pteris codinae en honor al seu descobridor. Més tard es confirmà que es tractava d’una falguera ja coneguda al sud d’Àfrica i alguns punts d’Àsia (Pellaea calomelanos o Pellaea hastata). El Dr. Konrad H. Christ[2], considerat el botànic més competent de l’època, escriu el dictamen definitiu: “La falguera del Pasteral és absolutament idèntica a la Pellaea hastata de l’Àfrica del Sud i d’alguns punts aïllats de l’Àsia tropical”. “Aquesta descoberta és més important que la d’una nova espècie, perquè constata la localització europea d’una planta que no es coneixia fins al present més que en l’hemisferi autral d’Àfrica i en alguns punts aïllats de l’Àsia tropical (Java, etc).”

Codina entrava per la porta gran en el camp dels botànics. Cadevall a escriu a la Memoria de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, memòria corresponent al 1908: “Hem de fer un particular esment del jove metge de la Cellera, Joaquim Codina, que tot i aïllat en aquella població de la província de Girona, enmig dels seus deures professionals i portant només dos escassos anys herboritzant, ha fet ja descobertes molt notables, alguna de les quals cridarà segurament l’atenció dels botànics”.

---

[1] Cf. Isidre Prades i Buixons, Notícia biogràfica del micòleg Joaquim Codina i Vinyes (1868-1934). 
Cf. Elena Guardiola, Josep-Eladi Baños, Eponímia mèdica catalana. Els epònims de Joaquim Codina, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut. Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona).

[2] Konrad Hermann Heinrich Christ, jurista, naturalista, botànic i paleobotànic suís (Basilea, 1833 – Riehen, 1933).

Pteris codinae, dedicada a Joaquim Codina i Vinyes, coneguda també com a
Pellaea calomelanos o hastata [Viquipèdia]