dissabte, 30 de desembre del 2017

Introducció a Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca[1]. Fragments
 “¿Cuales han sido los móviles que me han inducido á esta clase de estudio? Lo diré sin ambajes; el afán de lucro y el proporcionarme una diversión ó pasatiempo sosegado, honesto y barato; alguien que no nombro díjome que podría ganar mucho dinero por la venta de colecciones ó ejemplares raros, por lo cual é imaginándome que podría ser verdad tanta belleza, alentado además por el cebo del dinero puse en práctica lo que mi mente había concebido, pero ¡ oh, cruel desengaño ! no contaba con la huéspeda de que había de gastar mucho en la compra de libros, papel secante, carpetas, correspondencia, excursiones etc, etc., ni con el huésped de que al fin no hallaría mercado para la colocación de mis productos. ¡Justo castigo á mis pecados! Insensato de mi! no recordaba que impunemente no puede profanarse la ciencia. (…) Y si hasta el presente no he tenido necesidad de poner los pies en polvorosa ó de defenderme desde el banquillo de los acusados por supuestos robos ó atropellos al a propiedad cuando me cuelo de rondón en un campo, huerto ó vina con objeto de coger algún ejemplar que me ha parecido raro, ello es debido al carácter pacífico y bonachón de los habitantes de esta comarca. (…) Dejando esta digresión diré que mi amigo el distinguido naturalista D. Mariano Masferrer que hace unos dos años vino á esta á pasar una temporada, fué quien me indicó la utilidad de este sport, opinión suya que no he visto confirmada. Una vez iniciado en el mismo, pero no contando aún con fuerzas propias suficientes, he recurrido al distinguido botánico Dr. Juan Cadevall, de Tarrasa quien con escesiva amabilidad me ha solventado muchas dudas, corregido no pocos errores sufridos en la diagnosis de muchas especies y me ha alentado en el camino emprendido de esta no se si llamarla escentricidad ó afición por la botánica. Tanto al señor Masferrer como al Dr. Cadevall me complazco en darles desde estas páginas las más expresivas gracias y en hacer público el testimonio de mi reconocimiento y gratitud. (…) Para la enumeración de especies he adoptado la clasificación de Decandolle[2] (…)”.




[1] Joaquín Codina y Viñas (1908), publicada pel Col·legi de Metges de Girona.
[2] Es deu referir al botànic i agrònom suís Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 1778-1841).


divendres, 29 de desembre del 2017

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (7)

De la Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]: “En la publicació Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca és important la secció de les criptògames. Hi figura la Pellaea hastata, oriünda del sud d’Àfrica i desconeguda a Europa, trobada per Codina a les roques del Pasteral. Creient-la, de moment, una espècie nova, Cadevall i Pau[2] pensaren dedicar-la-hi amb el nom de Pteris Codinae. Aquesta descoberta constitueix segons Litardière[3], un fet de geografia botànica dels més interessants. És de remarcar la part dels fongs, que havien d’esdevenir la seva veritable especialitat. No obstant, Codina seguí sempre disposat a oferir el seu concurs a tots els estudiosos de les espermatòfites. Així R. Görz[4] fou induït a descriure els saules catalans en conjunt (Les saules de Catalogne, Cavanillesia, vol. II, fasc. VII-XII, Barcelona, 1930) pels seus amics Font i Quer i Codina. Codina tingué l’amabilitat de facilitar-li bells espècimens complets, recollits per ell. En agraïment li dedicà una forma: Salix catalaunica.”



[1] Miquel de Garganta i Fàbrega (Olot, 1903 – 1988), farmacèutic i botanic.
[2] Carles Pau i Espanyol (Sogorb1857-1937), botànic i farmacèutic valencià. Va ser un dels botànics més importants de la seva època.
[3] René de Litardière (Mazières-en-Gâtine, Poitou, 1888 – 1957), botànic francès. Estudiós de la flora mediterrània. A partir dels anys trenta tingué força relacions amb els botànics catalans i revisà les Festuca dels herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (cf. Enciclopèdia Catalana).
[4] Rudolf Görz (1879-1935), botànic alemany especialista en salzes. Interessat en el nostre salze, que considera un cas únic a Europa. Görz creu que el salze català està emparentat amb Salix livida, una espècie pròpia dels països nòrdics, bàltics i Rússia.

dimecres, 27 de desembre del 2017

APUNTS PER A LA FLORA DE LA CELLERA DE TER I LA SEVA COMARCA
http://www.floracatalana.net/llistes/apunts-per-a-la-flora-de-la-cellera-de-ter-i-la-seva-comarca
Llista de les plantes que apareixen al catàleg florístic local del metge cellerenc Joaquim Codina i Viñas.
Bibliografia: Codina J. 1908. Apuntes para la Flora de a Sellera y su comarca. Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona. 100 pp. Imp. y Lib. De Dolores Torres. Girona.
Es pot consultar la publicació original:

BASES DEL CONCURS PER SELECCIONAR EL LOGOTIP DE L’ANY DOCTOR CODINA
L'Ajuntament de la Cellera de Ter ha aprovat les bases del concurs per seleccionar el logotip de l’Any Doctor Codina. Els interessats podran presentar propostes abans del 30 de gener de 2018. Podeu consultar-ho a:

http://www.lacelleradeter.cat/promocio-variable/bases-del-concurs-per-seleccionar-el-logotip-de-lany-doctor-codina/
Partida de casament del Dr. Joaquim Codina i Vinyes

En el día diez y seis del mes de Mayo de mil ochocientos noventa y tres, habiendo hecho las proclamaciones mandadas por el sagrado concilio de Trento y no habiendo resultado impedimento alguno, yo Ramon Sitjar Pbro., Cura-Párroco de la Iglesia Parroquial de Santa María de Salas de la Sellera Obispado y provincia de Gerona, después de haber preguntado y obtenido el mútuo consentimiento de sus padres respectivos, he unido en matrimonio in facie Ecclesiae y según el rito de la misma a Don Joaquín Codina, soltero, de edad veinte y cinco años, natural y vecino de ésta, hijo legítimos de los consortes vivientes Don Ramon Codina natural de Sant Privat de Bas y Dña. Teresa de ésta, con Dolores Puig, soltera, de edad veinte y dos años, natural de Riuprimer y vecina de Sant Hilari Sacalm, hija legítima de los concurrentes vivientes José Puig natural de dicho Riuprimer y Petronila Jover de Sant Hilari Sacalm. Siendo presentes por testigos a este fin llamados Manuel Bayona natural de Sant Esteban de Bas y José Plana Ridaura casados. Recibieron la bendición nupcial. Lo que hago constar en el presente libro y en la parroquia de la Sellera a diez y ocho de Mayo de mil ochocientos noventa y tres. Ramon Sitjar. Pbro. Cura-Párroco. (Tomo 4, folio 74). (Transcripció de Josep M. Pont i Valls a Dr. Joaquim Codina i Viñas 1867-1934. Anècdotes i vivències, La Cellera de Ter, novembre 1984).

divendres, 22 de desembre del 2017













Els Amics de l'Entorn  de la Cellera de Ter  acaben d'editar el calendari del 2018 dedicat al Dr. Codina. 
www.lacelleradeter.cat/guia-del-poble/amics-de-lentorn.

dimecres, 20 de desembre del 2017

Certificat de baptisme
9 de maig de 1886



Certificat de baptisme
10 de maig de 1891

dimarts, 19 de desembre del 2017

Certificació de baptisme de 1891
Coincidint amb el final de la carrera universitària de medicina, a la Universitat de Barcelona, es troba un segon certificat de baptisme de Joaquim Codina.
Està signat per Martirià Tarafa i Palmada, prevere coadjutor de la parròquia de la Mare de Déu de Sales de la Cellera. El contingut del certificat coincideix pràcticament amb l’anterior, el de l’any 1886. El sacerdot dóna fe que aquest certificat concorda amb l’original, el dia 10 de maig de 1891.

divendres, 15 de desembre del 2017

Tràmit per entrar a la Universitat de Barcelona

A l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona s’hi troben dues certificacions que en aquells anys es deurien exigir als universitaris. La primera ve signada pel Rector de la parròquia de la vila de la Cellera, Don Ramon Sitjár en la que transcriu del llibre de baptismes custodiat a la parròquia el següent:
En el día veinte y uno Noviembre del mil ochocientos sesentisiete, en la Pila Bautismal de la Yglesia parroquial de Santa María de Sales de la Sellera provincia y obispado de Gerona, yo, el suscrito bautizé ‘conditionate’ por haber sido bautizado ya, y no haber certidumbre del bautizo, á Joaquín, José, Luís, nacido del día anterior, hijo legítimo y natural de los consortes Don Ramon Codina medico de esta, y natural de San Privat de Bas y Doña Teresa Viñas natural de esta. Abuelos paternos: los consortes Lorenzo Codina natural de dicho San Privat y Teresa Callís natural de San Salvador de Biaña. Abuelos maternos: los consortes José Viñas natural de esta y Rita Surroca natural de Baget. Fueron padrinos: José Moner natural y panadero de esta y Dolores Viñas, tía materna, viuda de Pedro Puig. Presbítero Cura párroco y para que conste, doy la presente, conforme en todo al original à que me refiero, firmado y signado con el escudo de esta parroquia, en la Sellera a nueve de Mayo de mil ochocientos ochenta y seis. Segueix la signatura del rector Ramon Sitjar amb el segell de la parròquia.
Tot seguit i en el mateix document, el dia 10 de maig, el Notari de Sta. Coloma de Farnés José Escarrá y Vergés, col·legiat a Barcelona, certifica l’autenticitat de la signatura i del segell de la precedent “fe de pila”. Hi ha el segell de la Notaria, on s’indica l’import de 2 pessetes destinades al Mont de Pietat del col·legi notarial del territori de Barcelona.
I encara, l’11 de maig, en el mateix document, els notaris de Blanes, Antonio Llampallas Alsina[1] i el de Sta. Coloma de Farners, Joaquim Barril, col·legiats a Barcelona, legalitzen el segell i signatura precedents del notari Escarrà. Segueixen les dues artístiques signatures notarials. Aquesta vegada el segell del col·legi notarial indica que s’han de pagar 3 ptes destinades al Mont de Pietat.
Ens imaginem en Quimet Codina, de 19 anys, segurament amb el seu pare, el dia 9 de maig anant a la parròquia de la Cellera, l'endemà cap a Sta. Coloma i el dia 11 a Blanes; aquests dos viatges amb la tartana de Can Vinyes. Ens l'imaginem tot il·lusionat preparant-se per anar a Barcelona a matricular-se a la universitat.




[1] Antoni Llampallas i Alsina (1885-1923) fou un dels 2.601 signants d'arreu del Catalunya del missatge escrit per Àngel Guimerà i adreçat a la reina Regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Des de Madrid fou refusat completament (1888)!

dijous, 14 de desembre del 2017


Institut Botànic de Barcelona


Un tercer matí de treball a l’Institut Botànic de Barcelona. 
Els germans Lluís i Joan Codina i Giol han estat seleccionant documentació sobre el seu avi, el Dr. Quimet, de cara als actes de l’aniversari. El personal de l’Institut ha lliurat les carpetes de les abundants cartes de Joaquim Codina adreçades sobretot al doctors Pius Font i Quer i Joan Cadevall i Diars perquè en poguessin tenir un primer contacte. L’Institut s’ha ofert a escanejar gratuïtament tota la documentació seleccionada. Queda pendent una quarta visita per triar els plecs de l’herbari. Tant la correspondència com l’herbari serà una impressionant documentació que estarà a disposició de tothom i serà fàcil de consultar.

dimarts, 12 de desembre del 2017

Col·legi de metges de Barcelona

L'Oriol Codina i Guinó envia aquesta notificació: 
El col·legi de metges de Barcelona en un apartat de la web que es diu Galeria de metges Catalans, també acaba de posar una petita biografia del besavi. 
Aquest és el link: 


divendres, 8 de desembre del 2017

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (6)

Església romànica d'Espinelves
Segueix la Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]
“El Sr. Codina fou iniciat a la botànica per l’amateur Sr. Marià Masferrer i Rierola, d’Espinelves, que passà una temporada a la Cellera a casa del seu germà Sr. Joan, amic íntim de Codina. Endinsat en la botànica, cercà en Cadevall[2] el guia sense regateigs. Quan encara no duia molt de temps herboritzant ja havia reunit un notable herbari, i el Col·legi de Metges de la “província” de Girona li publicà uns Apuntes para la Flora de la Sellera y su comarca (Girona, 1908), aportació valuosíssima a la flora catalana i model de flores locals, sobretot donada l’escassesa d’elements de treball de què l’autor disposava. Es consignen 1032 espècies. El caràcter local és tan marcat, que tots els noms vulgars que dóna, aplegats amb molta cura, són propis de la comarca, i manté el mateix criteri respecte a les aplicacions de les plantes. És de notar principalment el que es refereix a les propietats medicinals. Codina estava en condicions immillorables per a imprimir aquest caràcter al seu treball. Coneixia el país a meravella i els habitants se li explicaven amb tota franquesa. Això fa que es pugui acudir a aquesta flora àdhuc per a treure’n dades d’interès floklòric. Així s’explica com les dones tenen el costum de penjar un collaret de grans de llobins al coll dels infants en la creença que combat els cucs intestinals. També constata el que en podríem dir els mals usos de les plantes: del jull, per a enjullar les cavalleries, de l’all, de les virumbelles.”



[1] Miquel de Garganta i Fàbrega. Olot 1903 – 1988. Farmacèutic i botanic.
[2] Joan Cadevall i Diars. Castellgalí 1846 – Terrassa 1921. Botànic i geògraf.

dijous, 7 de desembre del 2017

BIOGRAFIA DEL DR. JOAQUIM CODINA I VINYES (5)
De la Necrològica del Dr. Miquel de Garganta[1]
“Codina era baix d’estatura, d’aspecte rural. Tenia el rostre colrat pel sol. Parlava poc i reflexionava molt. Malgrat el laconisme, característic en ell, era estimadíssim de tots els qui el tractaven, perquè traslluïa en la seva manera d’ésser l’honradesa i la bonhomia. Portava uns quants anys exercint quan, tot d’una, el senyor metge cridà l’atenció dels seus conveïns. Resseguia els marges, es ficava pels horts i camps, arreu collia herbes. No ho acabaren de comprendre. S’havia operat en ell un canvi, La vocació botànica inquietava el seu esperit encalmat. Els mòbils que l’induïren a l’estudi de la flora, confessa amb una ingenuïtat captivadora, foren l’afany de lucre i el d’un divertiment agradable. El primer propòsit li fracassà totalment, però el cert és que no fou pas temps perdut el que hi esmerçà. Si el trobava de poca eficàcia pràctica per al metge, havia de confessar que era aprofitat per a l’agricultura, i Codina vivia al mas dels seus passats, a poca distància del poble. L’estudi de la botànica feia molt per a ell; fins estranya que tardés tant a adonar-se’n. Es relaten excel·lents anècdotes que demostren l’amor que hi posava. El seu col·lega el Sr. Ramon Moret, d’Olot, em contava que estant ambdós a St. Esteve d’En Bas per a una consulta mèdica, a Codina, complerta l’obligació, li passà el dinar per alt, entretingut buscant plantes.”


[1] Miquel de Garganta i Fàbrega va néixer a Olot l’any 1903. Fou farmacèutic i botànic. Després de la guerra (1936-1939) s’exilià a Colòmbia. Va tornar a Olot el 1967 on morí l’any 1988.

dilluns, 4 de desembre del 2017

Crònica de la visita a l’Institut Botànic de Barcelona
El dilluns 4 de desembre de 2017 en Lluís Codina i Giol, l’Alba Codina i Falgàs i en Joan Codina i Giol han visitat l’Institut Botànic de Barcelona, on han tingut una reunió amb la Directora de l’Institut, Dra. Teresa Garnatje, amb el professor de la UB Dr. Joan Vallès i amb la Dra. Neus Ibáñez, vicedirectora i conservadora de l’Herbari.
Han baixat a l’arxiu on han pogut tenir a les mans algunes carpetes que contenen documents (sobretot cartes) i plecs herbaris del Dr. Codina. Val a dir que l’estat dels plecs que han vist és perfecte.
Com a impressió primera i general, han constatat que la direcció de l'Institut s’ha mostrat molt interessada en l’efemèride, expressant la seva voluntat de col·laborar-hi: facilitant les consultes que vulguem fer a l'Institut, oferint material per a una possible exposició i fent alguna conferència. 
Aquest entusiasme s'ha encomanat als tres visitants.