Aniversari de la mort del doctor Joaquim Codina i Vinyes
La Cellera de Ter (La Selva), 1867-1934
El 26 de desembre de 1934, als 67 anys, "l'apòstol de la micologia catalana", segons René Maire, va morir sobtadament al bosc prop Can Vinyes, la seva casa pairal, en un indret anomenat l’Olivera de l’Abei, el seu "Jardí Mycològic", tal com a ell li agradava dir. Avui fa 86 anys.
Nova publicació de l’Ajuntament
de la Cellera
El passat divendres 11 de desembre a la Cellera de Ter es presentà el llibre “Fer i pensar. L’ensenyament a la Cellera de Ter i el Pasteral durant la República i la Dictadura” escrit pel doctor Salomó Marquès, introduït per en Lluís Llagostera.
Aquest
llibre dedica unes pàgines a la revista que va aparèixer el 1935, publicada
pels alumnes de l’escola en multicopista: “Albada.
Quinzenari escolar i de jovent”. Es
venia al poble al preu de 20 ctms.
El
número 5 del primer any, desembre de 1935, és dedicat íntegrament al doctor
Joaquim Codina, que feia un any que havia mort. Aquest número monogràfic de la
revista escolar es troba a l’arxiu de l’Ajuntament.
Deu pàgines per recordar l’estimat
convilatà que encapçalava un llarg article de mossèn Dorca[1].
Seguien textos d’alumnes i d’altres convilatans, entre aquests mossèn Joaquim
Auseller. Tot amanit amb fotografies i dibuixos relacionats amb la vida i
activitats del doctor. Joan Puig, alumne de l’escola nacional, hi va escriure
el següent: “Jo coneixia el Sr. Quimet. Jo m’enrecordo de quan passava per
davant de casa. S’estimava molt la Cellera i nosaltres a n’ell. Ens va curar el
meu germà. Cada any venia a l’Escola per vacunar els nois que no n’estaven. He
sentit a dir que el Sr. Quimet era un savi, perquè era un bon metge i un gran
botànic, que coneixia les herbes una a una, i va fer un herbari que està tan bé
que uns senyors de Barcelona l’han demanat per emportar-se’l. Va descobrir una
herba a El Pasteral, que no n0’hi ha cap més a Europa d’aquella classe o,
almenys, no se n’ha trobat. Era una eminència per conèixer els bolets. Diuen
que el Sr. Quimet era molt aficionat a l’agricultura. Tots els galàpats que
trobava se’ls ficava a la butxaca i els tirava al camp de casa seva, perquè els
galàpats mengen moltes cuques. Jo vaig anar al seu enterrament. Hi havia molta
gent. Siguem bons com ell!”
