dissabte, 29 de setembre del 2018


La Font del Bassi
Fotos: Joaquim Boïgues i Codina
Es troba a 45 minuts del nucli de la Cellera i al límit amb els termes d’Osor i Susqueda, al vessant nord-oest de la muntanya de Sant Gregori. Per anar-hi, es pot iniciar la ruta a Can Vinyes. Es puja per la pista convencional d'anar a Puigdafrou. El Coll de la Palomera, just després de les ruines d'una antiga ferreria, és un bon mirador del pantà del Pasteral amb les muntanyes de fons. Al cap de poca estona, a l’esquerra, es troba la pista que va cap a Becdejuvell, però cal continuar per la pista principal fins que al cap d'un quilòmetre s’arriba a la Font Del Bassi.
Ha estat de sempre una font important per a tots aquells que han treballat al bosc, aixó com per als excursionistes, escoltes, biciclistes, boletaires, etc. És una bona fita per fer una passejada i gaudir de les seves senzilles instal·lacions: taules i barbacoa.[1] La font raja sempre i amb abundància. Moltes persones se’n proveeixen per al seu consum ordinari.
El Dr. Quimet de Can Vinyes coneixia i freqüentava sovint aquest indret quan visitava malalts de les masies de les Guilleries, quan s’endinsava en els boscos per a les seves excursions botàniques i micològiques o bé quan bonament hi arribava amb col·legues i familiars per gaudir de la seva tranquil·litat i frescor.





[1] Cf. Amics de l’entorn, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/can-vinyes-font-del-bassi-15941084. Turisme La Cellera, http://turismelacellera.com/font-del-bassi/


dimecres, 26 de setembre del 2018


L’Etnobotànica

Tracta de lligar, d’abastar alhora els grups humans i les plantes (els objectes d’estudi de l’etnologia i la botànica, respectivament). Això causa una situació que moltes altres disciplines científiques no contemplen, i per dos motius. D’una banda, les persones són implicades doblement en la disciplina, com a científics que menen una recerca i com a informants que en forneixen els resultats (i a vegades algú pot ser alhora científic que fa les enquestes etnobotàniques i informant que les respon) (cf. Joan Vallès i Teresa Garnatje).

Codina anava a visitar malalts a les cases o bé quan gent del poble el trobava recol·lectant plantes, hi mantenia converses sobre els noms i els usos populars dels vegetals. Llavors, va considerar interessant de donar aquesta mena de dades a la seva flora. Hi va consignar els noms (catalans, lògicament, tot i ser el text de la flora en castellà) de les plantes i llurs propietats medicinals.
Codina recull a la seva flora 437 noms catalans de plantes i 91 de fongs. Aquesta aportació etnobotànica (i etnomicològica) de Codina no és pas poca cosa. (Joan Vallès).

diumenge, 23 de setembre del 2018


Galetes “Quimets”

Aquí tenim els QUIMETS, galetes de fines herbes (Romaní, Fonoll, Matafaluga, Pell de taronja i Sèsam), de la pastisseria Armela de la Cellera, en commemoració a l'any Dr. Codina.
Ideals per acompanyar un bon got de ratafia!

S'acosten nous actes, estareu ben informats  molt aviat! 
Aneu-vos reservant la tarda del 5 d'octubre!


divendres, 21 de setembre del 2018


El Dr. Codina a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona.

El dia 5  d'octubre a la Cellera de Ter intentarem aprofundir en la figura del Dr. Codina, botànic i micòleg, a través de la seva correspondència amb Joan Cadevall i Pius Font i Quer conservada a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. 
En aquestes cartes s’intueix la seva personalitat modesta i intel·lectualment vivaç, la d‘un científic que als 38 anys, amb una bona xarxa de contactes a nivell europeu, s’apropa a la botànica per convertir-se, en només 2 anys, en tot un expert en aquesta matèria. Aquest nou estatus és reafirmat amb els abundants plecs d’herbari del Dr. Codina intercalats a l’herbari Cadevall i amb els plecs, ben coneguts, conservats a l’herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona. 
Neus Ibáñez
Directora de l’arxiu de l’Institut botànic de Barcelona.

divendres, 14 de setembre del 2018


Imatges de la Cellera de Ter





 L’ermita dels sants Just i Pastor
(Fotos: Joan Codina i Giol)

És una construcció inicialment pre-romànica, amb volta apuntada i una porta romànica a migdia tapiada amb un contrafort. Està ubicada prop del Ter entre el Pasteral i el Plademunt. Es celebren dos aplecs: el dilluns de Pasqua Florida i el 6 d’agost.

dilluns, 10 de setembre del 2018


El 5 d’octubre seguirem aprofundint en la figura del Dr. Codina, aquesta vegada com a botànic:

Biodiversitat vegetal i saber popular: l’Etnobotànica catalana a l’època de Joaquim Codina.
Joan Vallès
Catedràtic de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Membre de la secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans.

El Dr. Codina a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona.
Neus Ibáñez
Directora de l’arxiu de l’Institut botànic de Barcelona.

La reedició del llibre “Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca”.
Joan Font
Catedràtic de botánica de la Universitat de Vic.

Teatre del Centre Parroquial de la Cellera de Ter a les 20:00. 


dilluns, 3 de setembre del 2018


Rolf Singer, 1906-1994
El 20 de novembre de 1934, aproximadament un mes abans de morir, Codina escriu a Font i Quer l’última carta que es conserva. En un paràgraf escriu:
“M’ha vingut molt de nou i al ensemps m’ha causat gran pena la notícia de la detenció del nostre company Rolf Sínger. Prego a vostè que de ma part, quan tingui ocasió de visitar-lo li expressi els meus sentiments de condolença i si puc fer alguna cosa per aliviar-lo gustosament ho faré”.

Qui era Rolf Singer?
El micòleg Rolf Singer va néixer a Schliersee, un poblet del land de Baviera. Un guardabosc del poble l'inicià en el coneixement dels bolets. Va estudiar química a la Universitat de Múnic i el 1928 passà a Viena per fer el doctorat. Tornà a Alemanya, però en va haver de fugir cap a Viena creuant els Alps amb esquís. El 1933 conegué Martha Kupfer, que s'havia de convertir en la seva dona. L'ambient a Viena tampoc no li va ser gaire favorable (semi-dictadura feixista). La ideologia anti-nazi i probablement comunista dels Singer havia de tenir una conseqüència important per a la micologia catalana: la vinguda de Singer. Font i Quer, acabat de ser nomenat Professor de Botànica Farmacèutica a la Universitat Autònoma, proposà el "proscrit pel règim nazi" al Patronat per ocupar la plaça de Professor de la Càtedra de Botànica. Singer arribà a Barcelona a primers de maig com a fugitiu. Font volia que Singer l'ajudés en l'ensenyament de la micologia i en la formació dels futurs botànics. L’acompanyà als boscos de la Salut (Collsacabra) i del Montseny en companyia de Codina. També estudià recol·leccions de les Planes, Gualba, la Cellera (portades per Codina). Singer formà part de l’excursió que la Institució Catalana d'Història Natural va fer a la Val d'Aran i al Pallars Sobirà. El mes d'agost, treballà sobretot amb el material possiblement portat per Codina, A. de Bolòs, etc., de La Cellera, St. Feliu de Codines, Santa Pau i immediacions d'Olot. El complicat ambient polític va interrompre el seu treball. El 6 d'octubre de 1934 ("Fets d'octubre"), el govern de Madrid declara l’estat de guerra, suspèn l'Estatut d'Autonomia, empresona el govern de la Generalitat. En aquest marc de desori polític el govern central cedint a la pressió de l'Ambaixada Alemanya, potser després que fos interposada una denuncia per part d'algun compatriota, Singer és detingut a casa seva, i ingressat a la Presó Model.
Font: https://www.researchgate.net/profile/Rolf_Singer
Alemanya no en va tenir prou, fins que va aconseguir que les autoritats espanyoles obliguessin Singer a abandonar el país i el 1934 Singer es va traslladar primer a París, on va començar una beca al Museu d'Història Natural i després a Rússia, on es va fer Expert científic del Jardí Botànic de l'Acadèmia de Ciències de Leningrad.
El 1941, Rolf Singer va emigrar a Amèrica, on va treballar com a investigador i professor a les universitats de Harvard Virginia, Buenos Aires i finalment a Illinois, on va morir el 18 de gener de 1994 a l'edat de 87 anys[1].





[1] Cf. Xavier Llimona i https://www.first-nature.com/fungi/~biog-singer.php