Més de 4.000 visites al blog

Una mostra de visites per països

Espanya               3313

Bèlgica                   264

Estats Units          104

Alemanya                98

Rússia                      72

Ucraïna                   28

Suïssa                      27

Brasil                       10

Algèria                       7

Països Baixos           7

Brasil                         6

Regne Unit               4 

Turquia                     3

Japó                           2

França                       2

Mèxic                         2

Filipines                     1

L'època daurada: El Pla Quinquennal Micològic[1]

Constitueixen 5 anys d’extraordinari moviment. Micòlegs especialistes d'arreu del món són invitats per la Junta de Ciències Naturals per a la realització d’aquest pla.

1931

Joaquim Codina, metge de La Cellera i eminent micòleg i Pius Font i Quer, botànic reconegut arreu del món i Director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, compilen 627 espècies.

Arthur Pearson, President de la Societat Micològica de Londres, ve a Catalunya i n'afegeix 35 espècies noves.

Arriba René Maire, professor de la Universitat d'Alger, n’incorpora 257 espècies noves, 8 d'elles noves per a la ciència.

1932

Col·laboren el professor Roger Heim, subdirector del Laboratori de Criptogàmia del Museu de París juntament amb Georges Malençon, fitopatòleg de Rabat, incorporant 175 espècies noves per a Catalunya, 9 espècies i 3 varietats noves per a la ciència.

1933

Tornen Maire i també Pearson, incorporant 168 espècies, cal citar l'espècie nova Codinaea amb l'espècie Codinaea aristata, Maire.

1934

Rolf Singer (alemany), perseguit pels nazis, esdevé professor de Botànica de la Facultat de Farmàcia de Barcelona col·labora en aquest Pla incorporant 175 espècies, 3 espècies noves per a la ciència.

Codina el 20 de novembre escriu a Font i Quer: “M’alegro molt de la decisió presa per la Societat Micològica de venir a Barcelona l’any que ve a celebrar la sessió general. Déu vulgui que es pugui portar a cap satisfactòriament”. Efectivament, la Junta de Ciències Naturals havia invitat la Societat Micològica de França a celebrar a Barcelona Sessió General. Però un mes més tard Codina moria al bosc prop de casa seva. No va poder participar en aquest deveniment.

1935

Es celebra a Barcelona la Sessió General de la Societat Micològica de França. D’aquesta manera solemne culmina el Pla Quinquennal Micològic, l'esdeveniment micològic, i fins i tot botànic, més important de Catalunya, que permet passar de 627 espècies a 1.458, més del doble de les espècies conegudes a Espanya (668) l’any 1935.

---

[1] Butlletí de la Societat Catalana de Micologia, 7 25-32 Barcelona 1983, “Els cent anys de la flora micològica a Catalunya sota l'aspecte bibliogràfic”, Josep Giné i Gavaldà.

Xavier Llimona i Pagès: Codina, la primera autoritat de macromicets de Catalunya

Va néixer a Barcelona l’1 de febrer de 1943. És un biòleg català, especialista liquenòleg. El 1965 es llicencià en biologia a la Universitat de Barcelona, a la que des del 1965 n'ha estat vinculat com a professor. El 1973 obtingué el doctorat a la mateixa universitat. De 1977 a 1982 fou catedràtic de la Universitat de Múrcia. El 1982 tornà a la càtedra de botànica de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat més de cent seixanta treballs, principalment sobre líquens i fongs mediterranis. Ha dirigit més de quaranta projectes d’investigació sobre aquesta matèria. Ha dirigit una vintena de tesis doctorals. Ha estat impulsor dels estudis de criptogàmia als Països Catalans.

Ha estat president de la Institució Catalana d'Història Natural i de la Societat Catalana de Micologia. També és membre del consell de redacció de la Revista Catalana de Micologia. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 2004 fou guardonat amb la medalla de plata de l'Optima i el 2006 amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

El Dr. Xavier Llimona escriu[1]:

Font i Quer’s contribution was based both on individual work and on work carried out in collaboration with Joaquim Codina, Catalonia’s first authority on macromycetes. Later, he recognised the need to invite foreign experts (namely Maire and Heim) to participate in a detailed research programme, and even attracted one of the best mycologists of the 20th century, Rolf Singer, to the Autonomous University of Barcelona.

La contribució de Font i Quer es va basar tant en el treball individual com en el treball realitzat en col·laboració amb Joaquim Codina, la primera autoritat de macromicets de Catalunya. Posteriorment, va reconèixer la necessitat de convidar experts estrangers (Maire i Heim) a participar en un programa de recerca detallat i fins i tot atreure a un dels millors micòlegs del segle XX, Rolf Singer, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Consulta: https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Llimona_i_Pag%C3%A8s.

https://www.ucm.es/data/cont/docs/959-2015-04-10-xavier1.pdf.

---

[1] (PDF) La Criptogàmia i la Reial Academia: la recerca en Micología (Fongs i Líquens). Available from: https://www.researchgate.net/publication/257425025_La_Criptogamia_i_la_Reial_Academia_la_recerca_en_Micologia_Fongs_i_Liquens[accessed Sep 24 2018]

Exposició sobre el Dr. Codina

Fotos: Jan Codina i Giol i Lluïsa Masachs

El Dr. Codina com a botànic

Ahir 5 d’octubre va tenir lloc al Centre Parroquial de la Cellera la presentació de la figura del Dr. Codina com a botànic.

Va presentar l’acte el regidor de l’Ajuntament Xavier Boïgues donant tot seguit la paraula als ponents que van exposar els temes programats:

Biodiversitat vegetal i saber popular: l’etnobotànica catalana a l’època de Joaquim Codina, a càrrec del professor Joan Vallès, catedràtic de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i membre de la secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Dr. Codina a l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona, per la directora de l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona, la Sr. Neus Ibáñez.

D'esquerra a dreta:
Neus Ibáñez, Xavier Boïgues, Joan Vallès i Joan Font.
Foto Lluís Codina i Giol

La reedició del llibre “Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca”, presentat pel professor Joan Font, catedràtic de botànica de la Universitat de Vic.

La sala d’actes es va omplir per escoltar aquests tres conferenciants. Una mostra de l’interès que ha despertat l’Any del Dr. Codina a la vila de la Cellera i a altres indrets.