El beat Lluís Plana, claretià[1]

Un dels nois de la masia de Becdejú de la Cellera de Ter, en Lluís Plana, volia entrar al seminari del pares claretians. Entre la documentació, havia de presentar un certificat mèdic. El metge era llavors el bondadós Sr. Quimet, de can Vinyes, tota una institució en el poble, que exercia la seva professió amb sol·licitud i competència. Havia fundat una de les famílies més religioses i respectables de la vila. Era, a més, un eminent botànic, especialitzat en micologia. És a dir, que de bolets, hi entenia com ningú, o com un veritable savi digne de prendre part en congressos internacionals me micologia.

A l’hora d’examinar i dictaminar sobre els nois que volien ingressar en el seminari claretià, s’havia tornat molt primmirat des que es va descobrir en algun candidat un principi d’hèrnia que havia passat desapercebuda al metge del poble. Per això va examinar curosament en Lluís, i el dictamen fou que no li convenia d’entrar al seminari a estudiar. El seu ràpid creixement i la seva talla més que ordinària per l’edat (tenia onze anys i una estatura corresponent a un noi de catorze) ho desaconsellaven, ja que necessitaria atencions especials per mantenir la salut. Com que el metge era de plena confiança i amic, i a més vivia a pagès no lluny de Becdejú, els pares d’en Lluís el van fer anar a can Vinyes a recollir personalment el resultat de l’examen. El metge li va lliurar el dictamen en un sobre obert que en Lluís va obrir tan aviat com va poder camí de casa seva rebent amb decepció la negativa. Va arribar a casa procurant dissimular la tristor que li havia provocat el diagnòstic i es va establir el següent diàleg amb la seva mare:

«-Bon dia, mare.

-Ja ets aquí, Lluís? Has trigat molt. Has trobat el senyor Quimet?

-Sí, mare.

-I què t’ha dit?

-No m’ha dit res. Només m’ha donat aquest paper.

-Què has fet pel camí?

-L’he llegit i després...»

-Digue’m, i després què?

-M’he assegut en una pedra i m’he posat a plorar.»

Enlloc no s’explica com es va poder arreglar la negativa del metge. Ens imaginem que el P. Tura va intervenir preguntant al senyor Quimet quina mena de defecte físic tenia en Lluís i, en escoltar que el seu temor era que l’estudi, la disciplina del seminari, o l’escassa alimentació  malmetessin aquella salut en ple desenvolupament –efectivament, no feia massa temps la tuberculosi havia fet estralls en els nostres seminaris. El P. Tura va poder respondre amb la seva pròpia experiència: també ell tenia una corpulència extraordinària, ja que es deia que era el més alt de l’Institut i mai no li havia mancat de part dels superiors les atencions i els mitjans per atendre les seves especials necessitats d’alimentació i atenció mèdica. Segurament el P. Tura va prometre al senyor Quimet que vetllaria especialment per la salut de l’aspirant. El fet és que va entrar al seminari[2].

---

[1]L’estudiant claretià Lluís Plana va ser assassinat per motius religiosos a la guerra el 1936 i declarat beat màrtir el dissabte 21 d’octubre de 2017 a la basílica de la Sgda. Família de Barcelona, juntament amb 108 companys claretians més, entre ells els també cellerencs Josep Ausellé i Pere Sitges, així com Ramon Novich, declarat beat el 1912.

[2] Cf. Enamorados de Cristo... y de Claret. Homenatge al P. Joan Sidera i Plana, CMF, Centre d'Espiritualitat Claretiana, Ed. Claret 2017, p. 323 i 324. Traducció no literal al català de l’autor del blog.