BOLETS BONS I BOLETS QUE MATEN i 7 [J. C. V.][1] Escarlets[2] tendres, m’apar Que són bons per confitar. Rossinyols, llengües de bou[3] I d’altres, si això no et cou. I també les sabateres[4] Que no són pas embusteres. Les cugumelles són bones Per matar moltes persones, I també les pampinelles[5], Siguin tendres, siguin velles. Amb altres bolets dolents No t’untis pas mai les dents. I als de cop de puny o vara No hi arrimis pas la cara. A! tampoc l’oriol foll[6] No el mengis ni sec ni moll: Sol produir borratxera Que no és pas ben falaguera. Uns li diuen matamosques, A les clares i a les fosques, Perquè varen comprovar Que mata aquest bestiar. Si els bolets t’han mossegat Vés a câl metge aviat, Perquè aquest amb un remei Pot prestar-te un bon servei. I si et donen desatino Pots pendre oli de risino. És la cura més urgent Que deu fer-se al pacient. El qui fa aquest sermonet És un tocat del bolet. Però això sí, un home savi Que no té àvia ni avi Ni ningú més que l’alabi. Perxò si piqueu de mans, Us tindrà per molt galants, I si feu visques a crits Us tindrà per agraïts Ara i sempre, eternament, I així s’ha acabat. Amén.

---

[1] Joaquim Codina Vinyes.

[2] Escarlets. Són semblants a les Cualbres, però més testos i no tan trencadissos. El barret és blanc, amb pintes vermelloses. Ve a últims de tardor. És bo per a salar.

[3] Llengües de bou o Agulles. Bolets que també vénen a últims de tardor. El barret en lloc de fullets, porta una mena d’agulles que es desprenen amb facilitat, semblant-se a les pàpies d’una llengua de bou. El color és groc clar o aurora. Són aromàtics i bons.

[4] Sabateres. De color de xocolata el barret. Aquest porta una mena de brescat de color palla, que no pot separar-se del barret. El peu és generalment escèntric. Bolet molt estimat.

[5] Cugumelles, Pampinelles. Vegi’s el vers que diu “Vols conèixer aquesta pinta?”, i ficsa’t bé en el que diu.

[6] Oriol foll. Conegut també amb el nom de Reig vermell, Reig fals. Vegi’s lo ressenyat a “Reig o Monjola”. Encara que no pertany als bolets que maten, és molt dolent; per tant convé distingir-lo del Reig veritable, ço que és fàcil, tinguent en compte que l’Oriol foll té els fullets blancs, la beina és molt fragmentada i el peu acaba en una mena de bola. A més el barret, de color més fort que el del Reig, és pigat de blanc, les quals pigues són trossets de beina.