Tot bolet que faci llet[2]
No mata. Això és un fet.
Però d’aquests, els que piquen,
Si no maten mortifiquen.
Les cabres i pixacans,
D’aquests, són els més bergans.
Pinetells i rovellons
A la llauna són molt bons.
I també la lleterola
Si la fas a la caçola.
El tarrandós o pebràs
Sol ésser molt dolentàs.
Cualbres[3] gaire vermelles,
No et fiïs pas massa d’elles,
En canvi si són verdoses
Resulten més saboroses.
A la trompeta de mort[4]
No li facis mai el sord.
Aquest, sec, ben preparat,
Serveix per fer un guisat.
[1] Joaquim Codina Vinyes.
[2] Bolets que fan llet. D’aquests no n’hi
ha cap que mati, però tampoc ni han gaires de bons. El Pinatell i el Rovelló és
el rei dels bolets, el més conegut i el de més consum. La Lleterola té el
barret llis, de color xocolata, costelles groc-clar, i la llet és blanca, no
picant. El Tarrandós o Pebràs és blanc, costelles i llet blanca i picant. No és
bo com la Lleterola. Els altres bolets que facin llet val més llençar-los.
[3] Cualbres, Puagres Llores, etc. N’hi han
poques de bones per a menjar. Les millors són les que tenen color verdós o
vermell-fosc, i no tinguin gust picant o ingrat. Els bolets que fan llet en
trossejar-los, i les Cualbres es distingeixen dels bolets més verinosos en que
no porten anell ni beina. A més de que tenen la cama curta i no es veu en élls
senyals de fibres, resulta que són molt trencadissos.
[4] Trompetes de mort o de perdiu. En forma
d’embut i de color negrós. Es fan en els boscos on hi ha brucs, vénen a últims
de tardor. Secs i reduïts a pols, serveixen per a salsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada