dimarts, 5 de juny del 2018


Mn. Camil Geis i Parragueras[1]
El Pont Major – Girona, 1902-Sabadell, 1986. Escriptor, filòleg, poeta, compositor, músic i sacerdot.
Va col·laborar en l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll.
El 1922 i 1923 guanyà el primer i tercer accèssits a la Viola d'or i d'argent als Jocs Florals de Barcelona.
El 1927 fou traslladat a Cellera de Ter, on també hi dirigí una coral i on va escriure la lletra i la música de l'obra de teatre “L'estel d'Orient”. El 1929 optà per presentar-se a oposicions per a la plaça d'organista de la parròquia arxiprestat de Sant Feliu de Sabadell. En guanyar-les, s'hi traslladà a viure i s'hi quedà tota la vida.
L'any 1936, en esclatar la guerra, es va haver d'amagar fins poder passar la frontera. A França va cursar estudis de filologia romànica i estudis superiors de llengua i literatura franceses a la Facultat Catòlica de Lletres de Lió, ciutat on també amplià la seva formació musical. El 1939 va publicar, a Avinyó, la seva evocació dels primers mesos de guerra, L'enfer sur la terre et Dieu partout. Dix mois de sacerdoce dans la Catalogne rouge (juillet 1936 - avril 1937). Aquell mateix any, acabada la guerra, va poder tornar però mai es va sentir còmode entre els vencedors.
L'any 1942 va aconseguir publicar Rosa mística, el primer llibre en català aparegut legalment a Catalunya després de la guerra. A partir de llavors va haver d'escriure la prosa en castellà, però es va mostrar intransigent, davant la proscripció de la llengua catalana, pel que fa a la poesia: es negà a publicar-hi un sol vers.
L'any 1971 l'ajuntament de Sabadell el nomenà fill adoptiu de la ciutat, any que fou nomenat Mestre en Gai Saber. El 1976 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Ciutat de Sabadell. El 1985 els Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell li publicaren el recull d'escrits religiosos El nostre pa de cada festa. Glosses homilètiques publicades durant un trienni litúrgic. El 1986 sortí publicat, pòstumament, Els que he trobat pel camí, un recull de cent cinquanta retrats biogràfics de personatges rellevants del seu temps  que publicà, durant molts anys, a la Revista de Girona.




[1] Cf. CIVTAT.CAT. Projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres.
La Cellera de Ter al peu del Puig d'Afrou. Foto: JCG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada