BOLETS BONS I BOLETS QUE MATEN [J. C. V.][1]

VERITABLE HISTÒRIA

DE LES VIRTUTS I MALIFETES DELS BOLETS,

posada en una llarga tirallonga d’elegants

versos macarrònics, que poden resultar

indigestos, com els mateixos bolets, si no

es llegeixen amb mesura.

Bolets fan bé = bolets fan mal

uns porten a l’hospital

altres a la sepultura

l’anturu-ru-rura

No crec fer cap mancament

si faig el sermó següent,

perquè, lector, tu sabràs

que en portem al cap del nas

i si el ploure ve a gavell,

se’ns en faran al clatell.

Bolets, vull dir, està clar,

dolents o bons per menjar.

Doncs essent això ma dèria

vaig a entrar en matèria.

Auditori sense nom,

a buscar bolets tothom!

Si en trobem, farem gran festa.

Això és cosa manifesta.

De bolets, bons o dolents,

no en mengis... si acàs no en tens

i si els cucs hi fan estatge,

no els prenguis pas per formatge.

1. Del bolet que porti beina[2]

No te’n fiïs, és mal-eina.

Això prou ho sé ben bé

per boca d’un sabaté,

qui en secret m’ho va dir,

secret que no em puc tenir.

Si algun d’aquests en veus

l’aixafes a cops de peus,

que no és el que emmetzina.

 (Continuarà)

---

[1] Joaquim Codina Vinyes.

[2] Beina és un apèndix blanc i membranós que alguns bolets porten en el peu, en la part que aquest toca a terra. Té la forma d’una beina o calçó que, quan el bolet és jove i abans de sortir de terra l’embolcalla per complet, rompent-se aquest en créixer el bolet. Vegi’s el dibuix o esquema. És molt important conèixer aquest apèndix, no perquè sigui un signe distintiu dels bolets dolents, sinó perquè tots els que maten, porten aquest apèndix encara que n’hi hagin alguns de bons d’aquesta classe. Per això faràs bé de no menjar cap bolet que porti beina, perquè podria ésser un dels pocs que maten.